Judici al capellà pederasta del col·legi Pare Manyanet per abusos a un menor: "Em va dir que, si ho explicava, la pròxima vegada seria sense roba"

Calvet, per la seva banda, només ha respost a les preguntes del seu advocat. Ha dit que només coneixia la víctima de vista. I ha negat els fets: "Ni em passa pel cap tocar un nen, no ho he fet mai, ho considero una atrocitat".

El 2021, Calvet va ser sorprès per un informàtic del col·legi de Sant Andreu amb 39 gigues d’imatges explícites de menors despullats al seu ordinador personal: els nens apareixien en postures lascives o sent agredits sexualment. Alguns eren "nens molt petits", segons l’informàtic esmentat. "Això de la pornografia infantil era veritat, però això no", ha exclamat al final del judici, fent ús del seu torn de paraula i ignorant els consells de l’advocat que ha contractat per defensar-se.

La fiscalia demana 6 anys de presó per a Calvet, que actualment es troba en llibertat. Per al ministeri públic, aquest cas és "paradigmàtic d’abús sexual": un autor amb ascendència sobre una víctima vulnerable. La condició d’autista de la víctima afegeix fiabilitat al seu testimoni per a la fiscal, que ha remarcat que els informes psicològics conclouen que es tracta d’un menor que no fabula i que presenta seqüeles compatibles amb el delicte.

L’advocat de Calvet, per la seva banda, ha demanat al tribunal que el judici se centri en els fets d’aquesta denúncia: els suposats abusos i no la condició de consumidor de pornografia infantil del seu client. Aquests abusos "no han quedat acreditats", ha raonat en la seva exposició final. El lletrat de Calvet qüestiona el relat de la víctima perquè, entre altres arguments, el menor creu que els abusos van passar quan cursava segon de primària i el sacerdot acusat va arribar a Sant Andreu quan la víctima cursava quart de primària.

El relat de la víctima

La víctima no ha estat present en el judici d’aquest dijous. La seva veu ha sonat a través de la televisió, des d’on s’ha emès la gravació d’una declaració que van obtenir psicòlogues del Departament de Justícia durant la instrucció d’aquesta causa.

En aquesta gravació, les professionals, amb molta mà esquerra, li fan preguntes concretes sobre què va passar amb Calvet. El menor explica que, en el marc d’una classe d’educació física, Calvet el va pressionar perquè el seguís fins al seu despatx. A l’interior d’aquesta habitació, segons el menor, Calvet li va fer tocaments "pel pit i per les cames", sense treure-li la roba. Després, Calvet, segons la víctima, li va dir que no ho expliqués a ningú, perquè si ho feia el tornaria a portar al seu despatx i aquesta vegada els abusos serien "sense roba".

És una declaració que el menor efectua a partir de respostes molt breus, mostrant un grau elevat d’afectació. Molt més ha durat l’intercanvi de valoracions entre les psicòlogues que van fer l’interrogatori i les privades que ha contractat Calvet per rebatre’n les conclusions.

Les professionals que van parlar amb el menor creuen que el relat de la víctima és compatible amb els suposats abusos i que la simptomatologia posterior —no voler anar al col·legi, tenir nàusees i vòmits al matí o odiar l’assignatura d’educació física— també és coherent amb seqüeles provocades per aquesta agressió.

Notícies relacionades

Sorprès en una escola de Barcelona el sacerdot escolapi Josep Blay, condemnat per abusos a nenes d’Alella el 2024

El mosso acusat d'agredir sexualment una dona amb discapacitat psíquica a Rajadell té oberta una segona causa per presumptament drogar una altra jove per abusar d’ella

Per la seva banda, les psicòlogues aportades per Calvet neguen les conclusions de les professionals de la Generalitat i mantenen que no pot afirmar-se taxativament que el relat de la menor i les seves seqüeles siguin compatibles amb els abusos.

Al centre del debat hi ha la malaltia de la víctima, diagnosticada d’autisme i amb una discapacitat reconeguda del 70% i una dependència de grau 1. Per a les psicòlogues de la Generalitat, aquesta malaltia, per les seves característiques, afegeix fiabilitat al seu relat, atès que les persones que la pateixen, i aquest menor en concret, tenen "tendència a ser honestes" i presenten "dificultat per elaborar una narrativa falsa i mantenir en el temps un engany".