NOVA ERA EN ELS LLAÇOS TRANSATLÀNTICS

Sánchez espera rellançar les relacions amb els EUA després del triomf de Biden

Per a l'Executiu és bàsica la tornada al multilateralisme, la recerca de «solucions compartides», el diàleg amb la UE i el reforç de la relació comercial

Espanya vol «treballar conjuntament» amb Washington en qüestions i regions clau com la seguretat, Iberoamèrica, el Mediterrani i Sahel

Sánchez espera rellançar les relacions amb els EUA després del triomf de Biden

ANGELA WEISS (AFP)

8
Es llegeix en minuts
Juanma Romero
Juanma Romero

Ubicada/t a Madrid

ver +

Les primeres hores després de les eleccions dels Estats Units, quan no estava en absolut clar el resultat, ni de bon tros la victòria de Joe Biden, la ministra d’Exteriors, Arancha González Laya, advertia que Europa no votava en aquells comicis, que l’obligació de les capitals era entendre’s amb qui fos president. Estava obligada a la prudència, però tant el Govern com la UE tenien clar que les relacions millorarien amb una nova Administració demòcrata que enterrés l’aïllacionisme i la tensió que han presidit el mandat de Donald Trump. Ara, tot i que encara sigui aviat –Biden no accedirà al càrrec fins al 20 de gener–, l’Executiu de Pedro Sánchez manté altes les expectatives, perquè «comença una etapa molt més il·lusionant, de menys confrontació i més diàleg molt fructífer per a tothom». Això sí, sense pecar d’«ingenuïtat», perquè les coses, assenyalen a Exteriors, no canvien de la nit al dia. 

El primer senyal que llançarà el nou president al món serà, de fet, l’elecció del seu Gabinet i, en concret, del seu secretari d’Estat. «El més lògic és que sigui un equip robust, perquè les administracions de Bill Clinton i Barack Obama acumulen molt planter, així que tot apunta que Biden s’envoltarà de grandíssims experts en política exterior, una cosa que no va passar amb Trump», valoren per a EL PERIÓDICO fonts del ministeri que dirigeix Laya. 

Al Govern preveuen que la paraula clau que definirà aquest nou període serà «inclusió», que es declina almenys en dos nivells: a l’arena internacional, pel que implica d’acció multilateral, i a l’agenda interior, per la promoció de les polítiques d’igualtat i conciliació. «I ens reconeixem molt en aquestes coordenades», afirmen les esmentades fonts. No només per la tornada dels EUA a grans consensos –com l’acord de París contra el canvi climàtic o el pacte nuclear amb l’Iran– i el respecte a organitzacions internacionals com l’OMS o l’ONU, sinó pel que suposa de concepció de la política global. «La recerca de solucions compartides, entendre que els grans problemes del món es resolen des d’un espai multilateral», expliquen. És aquest, precisament, un dels pilars bàsics de l’acció exterior de Sánchez: el multilateralisme, i és el que va reivindicar aquest dimarts a El Pardo en l’acte de commemoració dels 75 anys de les Nacions Unides, presidit pel Rei, i que portava per títol ‘Junts per un multilateralisme reforçat’.

Exteriors confia que el nou president elegeixi un equip «robust», per la «pedrera» atresorada per Clinton i Obama

Els EUA són un «gran soci d’Espanya» en el terreny de la seguretat, en el camp polític i en l’àrea comercial. En aquest sentit, el Govern espera enfortir la relació transatlàntica al marc bilateral i a través de l’OTAN  –una cosa que ja preveia l’esborrany de l’estratègia d’acció exterior 2020-2023, que s’aprovarà en les pròximes setmanes i que veurà reforçat aquest capítol– i cooperar junt amb Washington a Iberoamèrica. L’Executiu aspira que Biden escolti l’opinió qualificada d’Espanya sobre una regió en la qual tots dos tenen molts interessos, que pateix per la Covid i per la seva divisió interna i que necessita de l’ajuda i la implicació externa. No només tenint en compte Llatinoamèrica en el seu conjunt, sinó països concrets com Veneçuela, Bolívia o Xile. 

«‘Reset’ general»

Madrid confia que els EUA s’impliquin també en dues àrees capitals més per a Espanya: el Mediterrani, amb especial atenció a Síria i Líbia, i el Sahel, per la presència creixent de grups gihadistes que poden desestabilitzar la zona. «S’han de treballar temes com la seguretat i el desenvolupament sostenible i econòmic», i això explica, continuen a Exteriors, la presència regular de Laya i de Sánchez a la regió. 

A l’agenda hi entra, per descomptat, la UE. El Govern espera que es giri full del desacord de Trump amb Europa i es retorni a les relacions fructíferes que el mateix Biden va cultivar quan era vicepresident d’Obama. En definitiva, s’anhela una cooperació més gran EUA-UE, com va remarcar aquest dimarts la portaveu de l’Executiu, María Jesús Montero. No obstant, Josep Borrell, exministre d’Exteriors i avui cap de la diplomàcia europea, advertia del «rampell proteccionista gens menyspreable» del Partit Demòcrata. «No hem de pensar que tot serà fàcil. La relació d’Espanya i de la UE amb els EUA és d’interessos compartits, de coincidències però també de desacords. No s’ha de caure en la ingenuïtat», admeten a l’equip de Laya.

«No hem de pensar que tot serà fàcil. La relació d’Espanya i de la UE amb els EUA és d’interessos compartits, de coincidències però també de desacords. No s’ha de caure en la ingenuïtat», diuen a l’equip de Laya

Recorden que el primer repte del nou president serà la lluita contra la pandèmia i que després hi podrà haver un «‘reset’ general» en la política internacional, al «nou món post-Covid», després d’un futur desbloqueig de l’Organització Mundial del Comerç. I en aquest context també es podria ressituar l’emergència climàtica en primer terme, com reclama Brussel·les, i renegociar el tractat de lliure comerç amb els EUA. El TTIP va haver d’aparcar-se per les dificultats internes que patia llavors Obama i per l’oposició de les opinions públiques europees, i amb Trump no es va produir cap avenç. En el més immediat, la UE ja ha avançat que aixecarà els aranzels imposats a productes americans –anunciat aquest dilluns– quan els EUA reprenguin les converses que acabin amb el conflicte Airbus-Boeing. 

El president del Govern, Pedro Sánchez, durant la seva intervenció aquest 10 de novembre en l’acte pels 75 anys de l’ONU, ‘Junts per un multilateralisme reforçat’, al palau d’El Pardo de Madrid, presidit pel Rei. / j. j. guillén (efe)

En el terreny estrictament bilateral, Espanya i els EUA hauran de dialogar sobre les bases militars de Rota (Cadis) i Morón de la Frontera (Sevilla). Són dos punts estratègics per a Washington, que el Pentàgon voldria ampliar, i claus també per al Govern, pel que suposa el manteniment dels llocs de treball en una zona molt deprimida econòmicament. Segons indiquen a aquest diari fonts pròximes a la ministra de Defensa, Margarita Robles, l’Executiu no s’oposa a una reformulació del conveni bilateral, malgrat el recel que pogués expressar el soci minoritari, Unides Podem. «Les bases no corren cap perill», conclouen al ministeri.  

«Adequat equilibri»

El Govern espera reforçar així mateix la relació comercial amb els EUA. És el primer destí extracomunitari de les exportacions espanyoles i, a nivell mundial, sisena destinació en béns i quart en serveis. Els EUA ocupen el primer lloc en el rànquing de països d’origen de la inversió estrangera a Espanya per posició inversora, i Espanya és el desè inversor exterior als EUA. Més de 670 empreses espanyoles treballen en aquest gran mercat i donant ocupació a més de 100.000 persones, segons les dades ofertes per la Secretaria d’Estat de Comerç, i la intenció és que creixi al país nord-americà la presència d’empreses espanyoles dedicades a energies renovables, infraestructures o el sector mèdic, a més de la indústria agroalimentària.

L’Executiu persegueix una Europa oberta en el comercial i que protegeixi les seves empreses i ciutadans

Fonts del departament que dirigeix Reyes Maroto insisteixen que és fonamental un «sistema multilateral de comerç fort», obert, transparent, sostenible i basat en normes», que ha de rebre un «impuls» i que ha de servir per «apuntalar la recuperació de l’economia espanyola». Per això s’espera amb esperança el canvi a la Casa Blanca, per posar fi a les polítiques proteccionistes de l’era Trump.

Madrid defensa, en línia amb la UE, un «adequat equilibri entre una Europa oberta a les empreses i una Europa que protegeix els seus ciutadans i empreses». L’objectiu és l’obertura del mercat de la UE, sobre les bases de la «igualtat de condicions» i la «protecció», que no es vegi torpedinada per pràctiques «anticompetitives o injustes» de tercers països, com ha passat amb l’última Administració republicana. 

Visita dels Reis als EUA

També Indústria confia en un canvi de rumb en altres qüestions, com en l’aplicació de la llei Helms-Burton –part de la qual Trump va reactivar, penalitzant a les empreses europees a Cuba–, o en el desbloqueig d’organismes multilaterals com l’OMC. Els EUA, en fi, afegeixen fonts del ministeri, «són un soci estratègic i esperem que en aquesta nova etapa s’entrevegi un escenari amb grans possibilitats tant per a les empreses ja presents al mercat nord-americà com per a les que tenen potencial exportador». 

La Moncloa anhela que es consolidin les relacions al màxim nivell, però demana «esperar» per «pensar bé» la nova era

Notícies relacionades

Com a resum a Exteriors, Espanya «pot treballar conjuntament amb els EUA en moltes àrees» i aspira que Washington «torni als grans marcs d’acció multilaterals» en els quals tant insisteix Sánchez. Per això es confia en una relació menys conflictiva amb Biden i també amb el seu número dos, Kamala Harris, cridada a assumir un protagonisme més gran que altres vicepresidents americans. 

Les relacions oficials amb la nova Administració no s’han entaulat, lògicament, però no tardaran gaire. En cartera, a més, hi ha reprendre el viatge dels Reis als EUA previst per a l’abril passat, que va haver de paralitzar-se per la Covid i que estaven preparant Laya i Maroto. El Govern intentarà que es reprodueixi aquesta visita –tot i que aquella era una invitació personal de Trump a Felip VI i Letizia– i que es consolidin les relacions entre els dos executius «al màxim nivell», també entre Sánchez i Biden. «Però és tot molt recent. Toca esperar i pensar bé», conclouen des de la Moncloa.