El nostre món és el món

Èxit del candidat temperat

Biden ha obtingut el 64% dels electors que s'autoqualifiquen com a moderats

2
Es llegeix en minuts
Èxit del candidat temperat

Joe Biden ja és el president electe i la negativa de Donald Trump a admetre la derrota no sembla que pugui anar gaire lluny. L’anterior president republicà, Georges Bush, ja l’ha felicitat i expressat voluntat de cooperar.

Biden ha guanyat, però la victòria del candidat demòcrata no ha comportat la ‘marea blava’ (blau és el color demòcrata) que auguraven les enquestes. Primer, perquè a la Cambra de Representants la majoria demòcrata es reduirà a l’augmentar els escons els republicans. Segon, perquè no està clar que els demòcrates controlin el Senat (ara republicà) i un president sense majoria al Senat està obligat a pactar.

Anem a les presidencials. Biden ha guanyat amb uns resultats no gaire diferents als del 2016, quan Trump va batre Hillary Clinton. Ara ha votat molta més gent, 146 milions davant els 129 del 2016, però el percentatge dels candidats ha variat poc. Hillary va tenir el 48,2% dels vots davant el 46,1% de Trump i ara Biden ha aconseguit el 50,6% davant el 47,6% de Trump. Biden ha tingut 4,4 milions de vots més que Trump (75,6 davant 71,2), però Hillary també va superar Trump en gairebé tres milions. I respecte al realment decisiu, els vots del col·legi electoral dels estats, Biden en té ara 279 (falta saber-ne 45 de tres estats) davant els 214 de Trump, mentre que el 2016 Trump va obtenir 304 i Hillary 232.

La gran diferència és que Biden ha guanyat per la mínima en tres estats (Pennsilvània, Michigan i Wisconsin), industrials i tradicionalment demòcrates, en els quals Trump va guanyar, també per la mínima, el 2016 apel·lant al vot dels treballadors de la indústria castigats per la globalització i la competència estrangera. Però no hi ha hagut revolució. Biden s’ha emportat aquests estats amb molt poc marge, com Trump fa quatre anys.

Biden ha reconquerit una mica el tradicional vot demòcrata d’aquests estats, l’anomenat ‘mur blau’, i ho ha aconseguit prometent llocs de treball en una campanya intensa. Però sobretot l’èxit de Biden ha sigut convertir les eleccions no en un combat entre demòcrates (i esquerrans) i republicans (partidaris de l’ordre), sinó en un referèndum en el qual s’havia d’optar entre Trump, un president divisiu i aspre, de vegades histèric, que atacava contínuament els seus enemics interns i externs, i un candidat moderat que oferia una presidència tradicional i conciliadora. Entre un candidat que menyspreava el coronavirus, es burlava de la mascareta i feia mítings malgrat els 238.000 morts de la pandèmia, i un altre que utilitzava la mascareta en una campanya limitada per les precaucions.

Notícies relacionades

Així Biden ha unit als vots demòcrates, que ja va tenir Hillary, més vots moderats (64% contra 33% de Trump) o independents (50% contra 40%). Aquí ha estat la clau. Si el candidat demòcrata hagués sigut ideològicament més combatiu, de l’ala esquerra del partit, és gairebé segur que Trump hauria tornat a guanyar. Biden s’ha mostrat com a demòcrata tradicional de centreesquerra –per això el va escollir Obama de contrapès com a vicepresident– i no ha donat cap motiu perquè Trump l’acusés de radical o d’amic de Chávez. I fins i tot així no ha aconseguit guanyar l’important estat de Florida, on viuen molts refugiats cubans.

Els americans, que han acudit a les urnes més que mai, han preferit un polític tradicional i moderat que un agressiu president nacionalista que predicava que Amèrica, només amb la seva força, en tenia prou per solucionar els problemes dels americans.