Europa espera un canvi a millor amb Biden

«El senyor Biden és un multilateralista que vol formar un aliança de democràcies i reformar l’Organització Mundial del Comerç (OMC), en comptes de debilitar-la o destruir-la», però «no hauríem de ser massa entusiastes a la UE», perquè la seva arribada no significarà el retorn «a la vella normalitat» sinó que caldrà reinventar «una nova normalitat», afirma sense ingenuïtat el president de la Comissió d’Exteriors del Parlament Europeu, el democristià alemany David McAllister, davant l’arribada d’un nou inquilí a la Casa Blanca.

Els Estats Units han canviat profundament i és difícil trobar una política econòmica, comercial, mediambiental o de defensa, en la qual la tendència proteccionista, que va arrencar abans de l’arribada del multimilionari republicà, no hagi deixat empremta. Una cosa que s’ha exacerbat aquests últims anys amb un replegament total. Trump ha tret el seu país de molts dels grans pactes internacionals firmats pels seus antecessors. Entre els quals, l’Acord de París sobre canvi climàtic –una sortida que es va fer efectiva precisament la nit electoral–, la Unesco, l’acord nuclear amb l’Iran (JCPOA) o el Tractat de Cel Obert, sobre control d’armament.

Tensions comercials

També ha disparat les tensions comercials i les amenaces de guerra aranzelària amb la UE, castigant l’alumini i l’acer i amb l’espasa de Dàmocles sobre els cotxes, i, particularment, amb la Xina, un «rival sistèmic» també per a la UE. Ha desacreditat contínuament organismes com l’OMC i l’Organització Mundial de la Salut (OMS), a qui ha suspès el finançament, i no ha deixat d’alimentar disputes a l’OTAN per l’augment de la despesa en defensa, que va començar amb Barack Obama, fingint fins i tot amb abandonar-la.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

La victòria de Biden obrirà la porta a restaurar velles aliances o, almenys, reparar part de les destrosses causades en seguretat, defensa, relacions amb la Xina, l’Iran i l’Orient Mitjà, o la política digital i el comerç. El mateix exvicepresident amb Obama ha promès que els Estats Units tornaran al multilateralisme i a l’Acord de París, una prioritat absoluta per a la UE, cosa que augura un enfocament més constructiu i una agenda més positiva. No obstant, polítics i analistes europeus no es fan il·lusions davant la possibilitat de revertir tots els canvis. Especialment en relació amb l’‘America first’, i, menys encara, si es té en compte que la gran prioritat del demòcrata no serà Europa sinó lluitar contra una pandèmia de coronavirus descontrolada i reconciliar un país absolutament dividit.

D’aquí les crides a la UE a desenvolupar el que han batejat com «autonomia estratègica», i que, segons l’alt representant per a la política exterior, Josep Borrell, significa defensar «interessos i valors» de forma autònoma, sense esperar el lideratge nord-americà, assumint més responsabilitat i protagonisme en l’esfera internacional i convertint-se una vegada per sempre en la tercera gran potencial mundial. «És en interès de la nostra pròpia seguretat poder fer front a crisis a la nostra porta», i «això s’aplica més que mai després de les eleccions, independentment de qui guanyi», deia fa uns dies el ministre alemany d’Exteriors, Heiko Maas.