LA VOTACIÓ A LA TOTALITAT, DIJOUS
Sánchez compta lligar la legislatura abans de la campanya catalana
El Govern travessa aquesta setmana la primera frontera de Pressupostos, la tramitació de la qual culminarà a principis de gener, abans de la dura guerra ERC-JxCat
L'aprovació dels comptes serà un baló d'oxigen que donarà estabilitat en un moment marcat per la pandèmia i l'ombra del tancament domiciliari
El presidente del Gobierno, Pedro Sánchez, a su llegada al Congreso de los Diputados, con motivo del Homenaje a Manuel Azaña en conmemoración del 80º aniversario de su muerte, en Madrid (España), a 3 de noviembre de 2020. /
Pedro Sánchez, just quan fa un any de la seva victòria el 10-N, acaricia un valuós xec. Temps. Un capital preuat en temps de política volàtil i pandèmica, encara més quan fa només molt pocs mesos no estava tan al seu abast. La votació a la totalitat dels Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) del 2021, dijous que ve, és la primera prova d’un tràmit que s’allargarà uns dos mesos, al final dels quals l’Executiu podrà respirar «tranquil», com coincideixen a dir ministres i alts càrrecs. Aquest primer debat, que el febrer del 2019 es va convertir en un mur infranquejable per la suma de les dretes del PP i Cs i dels independentistes i que va portar a la convocatòria de les generals del 28-A, serà aquesta vegada un examen senzill. Sense complicacions previstes. Les set esmenes de devolució registrades –el PP, Vox, JxCat, Coalició Canària, Fòrum Astúries, el BNG i la CUP– seran rebutjades gràcies a una còmoda majoria amarrada pel Govern, en què caben, almenys ara per ara, ERC i Ciutadans.
L’aprovació dels PGE, que previsiblement culminarà el Congrés a primers de gener, abans de l’arrencada de la campanya catalana, serà un baló d’oxigen per a un Govern que té com a principal desafiament el combat contra la Covid-19, en un moment crític en què plana l’ombra del confinament domiciliari, a què Sanitat es resisteix per la desfeta econòmica i perquè creu que les xifres dels contagis –525 positius per 100.000 habitants en els últims 14 dies– no justifiquen una mesura tan extrema, per molt que l’hagin reclamat algunes comunitats.
Per a l’Executiu, salvar els comptes és un missatge a l’oposició i també a la societat
«Tenir els PGE és un camp obert a la legislatura, és tenir aire net per enfrontar-se als problemes. Estem tan acostumats a viure al límit que ens semblarà senzill», observa un membre de l’equip de Sánchez. «Són una clau d’estabilitat fins al 2023. Un missatge clar per a l’oposició, però també per als empresaris i sindicats, per a la societat. I que ajuda a cohesionar el Govern. Les coses no paren mai, això és obvi, però els comptes de l’Estat són una eina fonamental per abordar altres qüestions», analitza un altre integrant del cor de la Moncloa.
L’Executiu ja dona per fets els comptes, i això que el de dijous és només el primer tràmit parlamentari, tot i que sempre el més delicat. Per això ha imprès un ritme àgil: la primera setmana de desembre el dictamen, amb les esmenes parcials, sortirà del Congrés camí del Senat, i la Cambra alta tindrà el text a punt abans de finals d’any, perquè l’aprovació definitiva a la carrera de San Jerónimo rondi Reis. A prou distància, i no és fútil, de l’arrencada de la campanya de les eleccions catalanes del 14-F, el 29 de gener. Socialistes i morats deixen cert marge a ERC per a una batalla duríssima per l’hegemonia de l’independentisme que lliurarà amb JxCat.
Ronda autonòmica
Però, ja des de l’alarma, el Govern no només disposa de la carta dels republicans. Perquè no ha perdut Cs, que continua disposat a arribar fins al final de la negociació, i ha guanyat el PDECat després de la ruptura amb Junts. Cap ha presentat una esmena a la totalitat. Tampoc Bildu ni, per descomptat, el PNB. ERC i Cs continuen proclamant-se incompatibles, però que no hi hagi votació de conjunt al final de la tramitació permet que Hisenda continuï esgotant converses a diverses bandes. I això abarateix el preu dels pactes.
Amb un calendari veloç i uns recolzaments garantits, per una o una altra via, Sánchez podrà lligar la legislatura a primers d’any i aparcar una carpeta que no podia mantenir oberta en precampanya catalana i amb una pandèmia que no dona treva. A més, el Govern necessita tenir a punt els Pressupostos «de país» al més aviat possible, com a plataforma per canalitzar els fons europeus –140.000 milions d’euros totals en sis anys, 72.000 en ajuts directes fins al 2023–. Sánchez i el seu Gabinet han insistit que no són uns comptes qualssevol, sinó els imprescindibles per a la recuperació d’Espanya després del cop de la Covid. A crear aquest clima favorable, a enrobustir el missatge de la inevitabilitat d’aquests PGE, el president s’hi està dedicant des d’aquest dijous, quan va començar a València la seva gira autonòmica per explicar l’impacte dels fons de la UE.
Tot i que ERC se’n despengés, Sánchez té la carta de Cs i la del PDECat
En paral·lel, el Govern espera continuar bastint ponts amb el PP. Els socialistes confien que, després del debat a la totalitat es desembussi la negociació de la renovació dels òrgans pendents: el Consell General del Poder Judicial, el Tribunal Constitucional, el Defensor del Poble o RTVE. L’expectativa és tancar l’acord per abans del pont de la Constitució.
Mentrestant, la Covid copa gairebé tot l’espai. Sanitat no creu que sigui necessari arribar a l’aïllament domiciliari i apressa les comunitats a esgotar la seva legislació i les opcions que ofereix l’actual estat d’alarma. L’objectiu és arrencar desembre amb la corba a la baixa. Però, amb les dades, al Govern li preocupa un altre factor: la fatiga pandèmica. Un ingredient, adverteix un ministre, d’un possible esclat social.
Rebaixar la tensió amb Ayuso
«Per al Govern, a més, tindria un cost enorme. Cal intentar evitar-ho com sigui. Hem de dir que les coses són difícils, però donant esperança», afegeix. «Al març», expliquen des de Sanitat, dins l’equip de Salvador Illa, «la pandèmia tenia característiques molt diferents. La gent no assumia rentar-se les mans, la distància social i l’ús de la mascareta. Avui comptem amb sistemes d’autoprotecció consolidats, hi ha proveïment de material, els hospitals saben contra què lluiten i no tenen carències de productes. Ara la letalitat és baixíssima i els més afectats no són la gent gran. Per això podem aguantar sense confinar a casa».
Des del ministeri no animen les comunitats a recórrer a la llei orgànica de mesures especials en matèria de salut pública del 1986, perquè dubten que ofereixi la cobertura jurídica necessària per procedir al precinte domiciliari fins i tot amb autorització dels respectius tribunals superiors de justícia. Seria necessari un nou decret d’alarma (o modificar l’actual), i aquesta opció no està en cartera ara per ara.
Sanitat no veu necessari un tancament domiciliari, i creu que la corba baixarà al desembre
L’Executiu central també ha intentat rebaixar la tensió amb Madrid, després de setmanes de crispació i xoc. Illa primer va deixar fer Isabel Díaz Ayuso i va tolerar el seu blindatge perimetral per dies, i dijous passat fins i tot la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, va considerar «adequada» la mesura per «parar els contagis». «Hem perseguit relaxar el conflicte a costa d’empassar-nos gripaus. I compensa. Al final, si la pandèmia es controla, el gol se l’apuntarà el ministre», valoren des del seu equip.
En una ‘setmana vall’ per al Govern com aquesta que ha acabat, amb el focus desplaçat als Estats Units i en el recompte agònic de les eleccions del 3-N que han donat la victòria al demòcrata Joe Biden, sí que s’ha desencadenat una nova tempesta política, a compte del pla del Govern contra la desinformació, que l’oposició considera un intent de «censura». La Moncloa deplora la «confusió» creada però confia que la tempesta passi. La seva bona notícia està en els Pressupostos, i tirar-los endavant, enterrar els últims comptes de Cristóbal Montoro, després de ser prorrogats tres cops, serà, com conclou una ministra de molt pes, «un pas endavant molt significatiu» en la trajectòria d’un Executiu de coalició que va néixer fràgil i que aspira a sobreviure (pràcticament) fins al 2023.
Ángel Gabilondo, candidat a Defensor del Poble
En la negociació institucional que el Govern persegueix amb el PP, hi ha diversos fronts. A més del CGPJ, el més polèmic –i en què hi podria haver un repartiment de 10 vocals progressistes davant 10 de conservadors–, estan en joc el TC i el Defensor del Poble. Respecte al tribunal de garanties, és més fàcil el pacte, ja que cal rellevar quatre dels magistrats, la quota que correspon al Congrés. La distribució seria dos a dos: dos membres de sensibilitat progressista i dos de proposats pel PP. Els socialistes no pensen promoure per a un dels llocs l’actual ministra de Defensa, Margarita Robles, com es va especular.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
Salvador Illa Consell General del Poder Judicial ( CGPJ ) Unides Podem Hisenda Eleccions Catalunya Defensor del poble Congrés Senat PSOE Pressupostos Generals de l'Estat Pedro Sánchez Tribunal Constitucional Podem Coronavirus a Espanya Coronavirus María Jesús Montero Ángel Gabilondo Ministeri de Sanitat Ministeri d'Hisenda
- UN PILAR PER A FLICK La mutació de Raphinha
- Daniel Limones El cap policial d’Esplugues, nou director general de Policies Locals
- La ‘BCN dels 5 milions’ hauria d’anar més enllà del que necessita Barcelona"
- La comarca tindrà un "minitransvasament" de l’Ebre l’any que ve
- Estratègies financeres La pugna entre bancs rebaixa les hipoteques a tipus fix per sota del 3%