El Govern arma una àmplia majoria per salvar el primer tràmit dels Pressupostos

Abans de l’eclosió de la pandèmia de la Covid-19, cap al febrer i primers de març, el Govern no tenia fàcil aprovar els Pressupostos Generals de l’Estat. Ciutadans no havia mudat de pell i ERC es veia amenaçada per unes eleccions que semblaven imminents anunciades per Quim Torra. Però ja res és com llavors. La conjuntura és molt més dura del previst però, paradoxalment, l’Executiu té més a l’abast els comptes del 2021, consolidats en el seu primer tràmit, el més difícil, per una àmplia majoria en què cap, per descomptat, el PNB, però molt probablement també els taronges i els republicans. 

Una aproximació bastant fidel del futur dels Pressupostos es coneixerà aquest divendres a les 14.00, quan venci el termini per a la presentació de les esmenes a la totalitat, que es debatran en el ple del Congrés els pròxims 11 i 12 de novembre. Però ja aquest dijous, en la primera ronda negociadora d’Hisenda amb els grups, es va poder visualitzar que l’Executiu podrà tirar endavant els seus comptes amb una majoria que fins i tot es podria acostar a aquella amb què va treure la pròrroga de l’estat d’alarma per sis mesos (194 vots a favor).

Ciutadans no registrarà cap esmena perquè ja està negociant canvis en el projecte de llei. ERC no anunciarà el seu vot fins a última hora, tot i que «tot apunta», segons van indicar fonts de la direcció a aquest diari, que tampoc en presentarà. Però el portaveu republicà al Congrés, Gabriel Rufián, va mantenir converses amb la cúpula del seu partit durant dijous a la tarda abans de l’anunci definitiu. El Govern no traslladava ara per ara cap preocupació i està segur que traurà els seus Pressupostos, els primers que podrien entrar en vigor després dels que va impulsar Cristóbal Montoro el 2018. Bé via ERC, bé via Cs o fins i tot amb tots dos, si aconseguís quadrar un cercle, però aquest globus el punxen els dos partits, que es consideren mútuament incompatibles. 

Les esmenes a la totalitat ja segures són les que defensaran el PP, Vox, JxCat, Coalició Canària, Fòrum Astúries i el BNG. Gairebé 150 vots en total de moment. Molt lluny de suposar un problema per al Govern. Perquè aquest debat té la particularitat –per això és el tràmit més delicat– que totes les esmenes de devolució es voten juntes, i això va ser, de fet, el que va passar el 2019: la suma de les dretes del PP i Cs (Vox no era a la Cambra) i dels independentistes van fer fracassar els PGE i van portar a l’avançament electoral del 28-A. 

7.700 milions

L’Executiu està tranquil perquè en realitat la ronda d’aquest dijous va ser una escenificació de les converses molt discretes que Hisenda i la Moncloa han portat durant les últimes setmanes. A una banda de la taula es van asseure la ministra María Jesús Montero i l’home fort d’Unides Podem en matèria econòmica, el secretari d’Estat Nacho Álvarez. Davant, i per separat, van tenir representants de Cs, ERC, Compromís, el PDECat, Bildu, Nova Canàries, el PRC, Més País, el BNG i Terol Existeix. 

Tots, en principi, disposats a col·laborar amb Pedro Sánchez, tret del BNG, que adverteix que no recolzarà els comptes si les inversions per a Galícia no es modifiquen «substancialment». Hisenda va remarcar la «bona predisposició en termes generals dels grups parlamentaris» amb què es van reunir Montero i Álvarez. Hi ha un «ampli consens que els PGE són claus per pal·liar els efectes socials i econòmics originats per la pandèmia i per avançar cap a un canvi de model productiu en què la investigació, la digitalització i la transició energètica tinguin un pes més gran». El Govern, seguia el comunicat, continua compromès amb un «diàleg constant i transversal amb les formacions polítiques» per aprovar uns comptes «essencials» per canalitzar els ajuts europeus. 

Els taronges ja negocien amb Hisenda i UP que els Pressupostos del 2021 recullin una ajuda directa, a fons perdut, per salvar l’ocupació d’autònoms i pimes amb menys de 50 treballadors, i que tindria un cost de 7.700 milions d’euros. Segons va explicar després el diputat liberal Edmundo Bal, el Govern no es va oposar a la iniciativa i va demanar a Cs que la posés negre sobre blanc. Els taronges estan disposats a aguantar l’estrebada i no apartar-se de les negociacions malgrat els atacs dels morats i ERC.

El portaveu adjunt de Cs, no obstant, va instar el Govern a triar entre ells o els republicans, i va recordar que amb el seu partit ja ha pactat no apujar impostos. «Amb nosaltres es van comprometre a respectar aquestes línies taronges i no podran incomplir les línies nuclears [...] i si ERC vol apujar el tram autonòmic de l’IRPF, doncs li diria que no s’apujarà perquè Ciutadans ja hi ha sigut i ha dit que no pujarà», va aclarir. «Estem asseguts en aquesta taula de bona fe», va afirmar. 

«Amb Cs, no», repeteixen des de la formació d’Oriol Junqueras, que es proclamen als antípodes del programa econòmic i social dels taronges. ERC no acceptarà, per exemple, una pujada de l’impost al dièsel. Però aquest augment tampoc agrada al PNB, que aquest dijous va decidir no anar a la ronda al Congrés perquè considerava que el Govern buscava «una foto». Les seves converses amb el Govern, van puntualitzar els nacionalistes, seguiran, però amb un curs discret. 

«Donen l’esquena» als catalans

ERC pateix malgrat la pressió dels seus socis a la Generalitat. JxCat sí que va anunciar una esmena a la totalitat als PGE com a «toc d’atenció» al Govern, segons va dir la seva portaveu al Congrés, Laura Borràs, que va assegurar que seria una «irresponsabilitat» donar un ‘sí acrític» a uns comptes públics que, segons la seva opinió, «donen l’esquena» als catalans, informa Miguel Ángel Rodríguez. A més, la dirigent independentista va deixar clar que no s’asseuran a negociar amb el Govern si no es posa sobre la taula la «repressió» que pateixen els polítics catalans empresonats. Sobre això, va retreure al PDeCAT –que ja va anunciar que no registrarà cap esmena a la totalitat– i ERC que no s’hagin afegit a la seva iniciativa: «Sempre que no siguem capaços d’anar junts, estem perdent oportunitats».

El president del Govern també va fer referència als pròxims PGE a València, on va arrencar la gira autonòmica amb què pretén explicar a tots els territoris el pla de recuperació finançat amb els fons europeus. Sánchez va remarcar la importància d’agilitar la tramitació dels comptes al Congrés perquè s’aprovin al més aviat possible i això faciliti «el correcte desenvolupament dels projectes que contempla el pla».  «Si Espanya acorda, Espanya guanya», va reblar el líder socialista, informa Sergio Gómez a ‘Levante’, del grup Prensa Ibérica. «L’èxit dependrà de la rapidesa amb què aprofitem aquesta oportunitat». 

Notícies relacionades

JxCat presentarà una esmena a la totalitat als Pressupostos

Albiach apel·la al vot útil perquè el PSC no impulsi el Hard Rock

L’aspiració del president és que els Pressupostos «de país» comptin amb suports diversos i transversals. La Moncloa, de fet, va apostar des del principi per bastir ponts amb Ciutadans, perquè la formació d’Inés Arrimadas ha buscat l’aproximació amb l’Executiu per rendibilitzar els seus deu diputats i perquè aquest simple fet de negociació rebaixa el preu que pugui posar ERC. Però aquesta entesa amb la formació taronja crispa Unides Podem i allunya els republicans. 

Després de la votació de la totalitat, el 12 de novembre, començarà una altra fase en la tramitació dels PGE. La discussió i aprovació de les esmenes parcials, a què haurà de donar el vistiplau el ple del Congrés la primera setmana de desembre. El projecte de llei viatjaria al Senat i, si aquest introdueix canvis, tornaria a la Cambra baixa. Però ERC i Cs no tindran fàcil mostrar que baixen del barco perquè, després del debat de la totalitat, no hi ha una votació de conjunt del text, ja que no es tracta d’una llei orgànica i no hi ha un veto del Senat perquè la dreta no suma una majoria absoluta. Amb les modificacions parcials es poden produir acords a diverses bandes. El perill que sí que ha d’apartar el Govern és que l’oposició s’aliï i li tombi una secció del Pressupost, perquè si això passés, decaurien tots els comptes de cop, ja que no tenen sentit si una part no tira endavant. La història parlamentària demostra que, quan uns PGE passen la prova de foc de la totalitat, el text tira endavant