21 d’oct 2020

Anar al contingut

DESPRÉS DEL CONSELL DE MINISTRES

El Govern central desautoritza Iglesias i Garzón per les seves paraules sobre el Rei i assenyala Lesmes i el PP

Montero intenta concloure la polèmica i treure la Corona del xoc institucional que sí que manté amb el CGPJ

La portaveu remarca que Felip VI «sempre respecta la neutralitat democràtica i institucional»

Juanma Romero

Els recels del veto a la presència del Rei en l’acte d’entrega de nous despatxos judicials de divendres passat a Barcelona continuen vius. Però el Govern vol concloure la polèmica internament, fent prevaler la postura del soci majoritari de la coalició, i també centrant el tret tant en Carlos Lesmes, president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, per haver revelat la seva trucada amb el Monarca, com en el PP, per negar-se a renovar les institucions pendents. 

La ministra portaveu, María Jesús Montero, va haver d’afrontar aquest dimarts diverses preguntes dels periodistes per l’absència de Felip VI a la capital catalana el 25 de setembre i per les paraules dels membres morats de l’Executiu. Pablo Iglesias, vicepresident segon, va acusar el Rei de trencar la seva «neutralitat política»Alberto Garzón, ministre de Consum, li va retreure que «maniobri» contra el Govern. I Manuel Castells, responsable d’Universitats, va indicar que era «improcedent» la trucada del Monarca a Lesmes per traslladar-li que li hauria agradat ser a Barcelona. 

«El cap de l’Estat, i volem agrair-li, sempre respecta la neutralitat democràtica i institucional que li exigeix el compliment de la llei», va afirmar Montero. No la va trencar, per tant, amb la seva conversa telefònica amb Lesmes. Aquella, va dir, va ser una trucada «de cortesia», perquè així la va definir posteriorment la Zarzuela, que va haver de quedar «en l’àmbit de la discreció». És a dir, el Govern culpa directament el president del CGPJ d’haver revelat el contingut d’aquesta xerrada per tal d’atiar la polèmica. I, de passada, la portaveu desautoritza els ministres d’Unides Podem per preservar la posició de Felip VI. 

«El Rei sempre respecta la neutralitat democràtica i institucional que li exigeix el compliment de la llei»

María Jesús Montero

Ministra d’Hisenda i portaveu del Govern

Les paraules d’Iglesias i Garzón sobre el comportament del cap de l’Estat són les opinions personals de «dues persones concretes» de l’Executiu de coalició el grup del qual, Unides Podem, discrepa obertament del PSOE respecte de la posició sobre la Corona. La portaveu es va afanyar a explicar que el PSOE defensa el pacte constitucional íntegrament, del primer a l’últim article de la Carta Magna, i que la postura del Govern la marca el seu president, Pedro Sánchez, que ha reivindicat totes les institucions, «es diguin Monarquia o òrgan dels jutges», per la seva «obligació de protegir el paper democràtic que juguen». D’aquesta manera, segons el parer de la titular d’Hisenda, la posició sobre la Monarquia del Govern «és clara i diàfana». 

No «patrimonialitzar» la Corona

Aquesta defensa de totes les institucions li va valer a Montero per dirigir-se al PP, per tornar a reclamar-li que «compleixi la Constitució» i permeti la renovació del CGPJ i d’altres òrgans de l’Estat, que manté bloquejats «pel no reconeixement de la legitimitat d’aquest Govern». Per la portaveu, l’actitud del PP és «una mena de rebel·lió o d’insubmissió constitucional que no coneix precedent al país». A més, va aprofitar per criticar el partit de Pablo Casado i a la ultradreta de Vox per intentar «patrimonialitzar» la figura del cap de l’Estat per «interès partidista», perquè això «fa molt mal» a la Corona. 

Montero apunta que Campo va voler cridar a la «contenció» i evitar «dramatitzacions» al parlar de «convivència»

Aquest dilluns, el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, va explicar per fi les raons del Govern central per impedir que el Rei anés a Barcelona. Es va fer, va dir a RNE, per no generar més tensió, per la imminència de la sentència d’inhabilitació de Quim Torra –notificada finalment ahir– i per la proximitat de l’aniversari del referèndum de l’1-O i perquè l’Executiu, a més de vetllar per la seguretat, ha de protegir «la convivència». Montero va haver d’esquivar la pregunta de per què la presència de Felip VI a la capital de Catalunya hauria pogut posar en risc la «convivència». 

Va ser una «crida a la contenció i a evitar dramatitzacions», va dir Montero, a «intentar respectar totes les institucions, incloent-hi les que necessiten urgentment la seva renovació». De nou, la referència al CGPJ. «Estic convençuda que [Campo] ha volgut transmetre que les decisions de l’Executiu en tot moment intenten preservar la Direcció de l’Estat i les institucions de la democràcia», va reblar. 

Chamartín inclourà l’homenatge de Clara Campoamor

La vicepresidenta primera de l’Executiu, Carmen Calvo, va elevar aquest dimarts al Consell de Ministres un informe perquè la denominació oficial de l’estació de ferrocarril de Madrid-Chamartín passi a dir-se Estació Madrid Chamartín-Clara Campoamor. S’inicia així el tràmit perquè la infraestructura reculli el nom de la impulsora i defensora parlamentària del vot femení. Es fa coincidir amb l’1 d’octubre del 2021, quan es compliran els 90 anys del sufragi universal a Espanya. La proposta de Calvo i del titular de Transports, José Luis Ábalos, s’emmarca, diu el Govern, a les accions de «foment i divulgació de la memòria democràtica», àrea que queda sota la tutela de la vicepresidenta. 

 

L’Executiu de coalició vol associar Chamartín a Campoamor per «honrar la memòria i donar reconeixement al paper històric» de la diputada per Madrid pel Partit Radical i «el seu important llegat a la cultura democràtica d’Espanya». A més, es persegueix posar en relleu la «memòria històrica de les dones» i, en concret, la seva aportació a la construcció de la democràcia espanyola, sovint invisible.