30 d’oct 2020

Anar al contingut

MÉS TENSIÓ LA SETMANA DE L'1-O

El Govern i el poder judicial agreugen les hostilitats

La Moncloa situa Lesmes a la diana per revelar la conversa telefònica amb el Rei i reactivar els nomenaments dels jutges

El CPGJ remarca que l'Executiu mai va demanar canviar la data de l'acte a Barcelona i que està obligat per llei a designar magistrats

Ángeles Vázquez

GRAFCAT1883. BARCELONA, 25/09/2020.- El presidente del Tribunal Supremo y del Consejo General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, acompañado por el ministro de Justicia del Gobierno, Juan Carlos Campo (d), durante el acto de entrega de despachos a la nueva promoción de jueces, celebrado este viernes en la Escuela Judicial en Barcelona y a la que por primera vez no asistió el Rey. EFE/Andreu Dalmau/POOL

GRAFCAT1883. BARCELONA, 25/09/2020.- El presidente del Tribunal Supremo y del Consejo General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, acompañado por el ministro de Justicia del Gobierno, Juan Carlos Campo (d), durante el acto de entrega de despachos a la nueva promoción de jueces, celebrado este viernes en la Escuela Judicial en Barcelona y a la que por primera vez no asistió el Rey. EFE/Andreu Dalmau/POOL / Andreu Dalmau (EFE)

La batalla pel control de la justícia és recurrent en democràcia. Més encara quan la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) està empantanegada i sense sortida imminent del laberint. Però ara la pugna ja no es lliura només entre Govern i oposició, que també, sinó entre l’Executiu i la cúspide dels jutges. Entre dos poders de l’Estat. Un esglaó més. La Moncloa no amaga la seva profunda irritació contra el president del CGPJ i del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, per intentar «utilitzar el Rei» per al seu pols amb l’Executiu i per reactivar els nomenaments dels jutges, malgrat que el mandat de l’òrgan va vèncer fa gairebé dos anys. La visió del CGPJ és totalment diferent: fonts del consell es defensen recordant que Lesmes no va carregar contra el Govern per vetar Felip VI en l’entrega de despatxos judicials divendres passat a Barcelona, i recorden que per llei estan obligats a continuar nomenant magistrats mentre no arriba la renovació. Perquè així ha sigut abans, recorden. 

Aquestes són les fitxes sobre la taula després de dies d’alta tensió i just abans d’una nova escalada. Un xoc greu, amb el Rei al mig de l’escena, que el PP ha convertit en punt d’atac a l’Executiu i que portarà aquesta setmana al Congrés. 

L’origen del conflicte se situa en l’acte d’entrega dels despatxos als nous jutges, cerimònia que el Rei ha presidit sempre, tret del 2006 i el 2013 –a Joan Carles I el va rellevar el seu fill, llavors príncep–, que Lesmes va fixar per al 25 de setembre. A la Moncloa insinuen que el cap del CGPJ va marcar aquesta data pel seu compte, sense fer partícip el Govern, i va remetre la invitació a la Zarzuela. No obstant, l’acte mai va aparèixer a l’agenda del Rei, que es va enviar el divendres anterior, el dia 18.

Sense donar raons

«Aquest acte, molt simbòlic i diferent a altres en què participa Felip VI, es quadra entre el Govern, la casa reial i el CGPJ. En algun punt hi va haver un curtcircuit», addueixen fonts governamentals, que no obstant no arriben a donar els motius pels quals no agradava la data proposada per Lesmes i que desaconsellava la presència del Monarca. De fet, ningú de l’Executiu ha donat explicacions públiques de per què es va vetar el Rei. Per «un paquet de raons», va donar per tota resposta dijous a la SER el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo

En el Govern creuen que Lesmes «va utilitzar el Rei» per fer «oposició» i que va ser ell qui va muntar «l’embolic»

Algunes fonts de l’Executiu indiquen que va pesar la sentència del TS sobre Quim Torra, i que probablement conduirà a la seva inhabilitació. En el Govern (i en el PSC) s’esperava la sentència per al dijous 24, així que la presència del Rei l’endemà a Barcelona podia esperonar la tensió a Catalunya. Però a la Moncloa també recorden que Pedro Sánchez està desplegant la seva ‘Agenda per al retrobament’, d’acostament al sobiranisme, i hi encaixen els dos últims gestos del Govern: la pròxima reforma del delicte de sedició i l’inici del tràmit de l’indult per als 12 dirigents del procés condemnats.  

En el Govern va indignar, segons la Moncloa, que Lesmes mantingués la cita i que a més expressés la seva «enorme pena» per l’absència del Rei. I més encara que després transcendís que Felip VI li havia traslladat per telèfon que li hauria agradat ser a Barcelona. Els dos senyals van ser descodificats per l’Executiu com un «afront» de Lesmes, com un intent de fer «oposició» a Sánchez «utilitzant el Rei». «I això és portar el pols massa lluny –van apuntar a aquest diari–, i més que es disposi a reactivar el nomenament de jutges en el pròxim ple del CGPJ, dimecres». 

A la Moncloa neguen taxativament que hi hagi un xoc entre el Govern i la Zarzuela, recalquen que les relacions eren i són bones, i que l’afany del president ha sigut «protegir» Felip VI en una etapa dura, en què els escàndols que esquitxen el seu pare van forçar que marxés d’Espanya. I assenyalen que la mateixa Corona va aclarir divendres que la trucada de Felip VI a Lesmes va ser per «cortesia», per traslladar la seva enhorabona als nous jutges, «sense consideracions institucionals sobre l’acte ja celebrat». Per això l’Executiu focalitza la seva irritació en el president del TS.

No obstant, tant el vicepresident segon, Pablo Iglesias, com el ministre de Consum, Alberto Garzón, van carregar duríssimament contra el Rei per «maniobrar contra el Govern» i trencar la seva «neutralitat política». Les dues declaracions van revoltar la dreta i el PP, de fet, demana la dimissió de Garzón i demanarà la reprovació del cap de Podem. El PSOE no ha desautoritzat el seu soci de coalició, tot i que la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, sí que va cridar aquest dissabte «tothom» –«i dic tothom»– a «tranquil·litzar-se».

Aquest diumenge, va continuar amb l’avís el ministre de Transport i secretari d’Organització socialista. «No és moment de debats partidistes que posin en qüestió el nostre règim constitucional ni institucional», va dir José Luis Ábalos des de Suresnes (França), on va anar a l’acte de commemoració del congrés del partit (1974) que va consagrar Felipe González. No «convé» cap qüestionament, va continuar, «ni de l’Executiu, que està entregat a la lluita contra la pandèmia; ni del legislatiu, que estableix les decisions d’acord amb la majoria de la voluntat popular que es va expressar en les eleccions; ni, per descomptat, del judicial, que està sotmès a la sobirania del poble». 

El poder judicial recorda que la llei l’obliga a fer els nomenaments, i que així van procedir altres consells

«La relació del Govern i Lesmes no ha sigut dolenta fins ara. De fet, ell persegueix entrar al Tribunal Constitucional amb el recolzament de l’Executiu –observa un ministre–, però ha muntat aquest embolic per vanitat. Se li ha escapat de les mans tot això, i és culpa seva, perquè ell organitza l’acte i podia haver evitat el xoc portant-lo a Madrid, per exemple, com es va fer el 2019», quan la sentència del procés aconsellava allunyar el focus de Catalunya. 

Des de la Moncloa afegeixen una altra dada: el 4 d’abril del 2013 el rei Joan Carles no va anar a la cerimònia i va enviar el seu fill perquè la vigília la infanta Cristina havia sigut imputada per ‘Nóos’

L’octubre, pitjor

La visió des del CGPJ és molt diferent. Fonts de l’òrgan dels jutges consultades per EL PERIÓDICO asseguren que «ni el ministre de Justícia ni ningú del Govern va suggerir cap canvi de data» per a l’acte a Barcelona, i insisteixen que l’Executiu és molt «conscient» que el dia el posa la casa reial. I recorden que no hi havia tanta flexibilitat de calendari: els 62 nous jutges van acabar les seves pràctiques al juliol i havien de prendre possessió dels seus despatxos, 56 dels quals a Catalunya. Per al CGPJ, l’octubre hauria sigut més problemàtic, per la concatenació de jornades simbòliques per a l’independentisme: l’1-O, el tercer aniversari del referèndum il·legal; el 3, pel discurs de Felip VI que tantes crítiques va recollir a Catalunya; el 14, pel primer any de la sentència que va condemnar els líders del procés; el 27, per la declaració unilateral d’independència, i el 28, per la posada en marxa del 155. Fonts jurídiques tampoc entenen la prudència de l’Executiu respecte a la sentència de Torra, per l’escassa dificultat que planteja

Fonts del CGPJ remarquen l’ànim conciliador de Lesmes: la vigília del controvertit acte a la capital catalana va frenar l’intent de fer un acord de la Comissió Permanent i va aconseguir que fos ell en el seu discurs qui verbalitzés el malestar amb el Govern. En efecte, va mostrar la seva «enorme pena» per l’absència del Rei a Barcelona però sense carregar contra l’Executiu. El màxim que va fer, defensen, va ser parlarque «fossin quines fossin les circumstàncies» per les quals el Monarca no hi havia pogut anar, es remoguessin perquè pogués ser-hi el 2021.

Reiteren aquestes fonts que ja ha instat les Corts en quatre ocasions, i per carta, a procedir al relleu de l’òrgan de govern dels jutges. L’última vegada ho va fer verbalment, el 7 de setembre passat, en l’obertura de l’any judicial, a Madrid, un acte al qual va acudir el Rei i que tenia de públic, entre altres, el ministre de Justícia i el líder del PP, Pablo Casado.

Podem planteja recórrer al TC les designacions per «il·legítimes» i que el Govern no les ratifiqui

Des del Consell es recorda que per llei està obligat a complir la seva tasca tot i que estigui en funcions, i així s’ha fet altres vegades, com va passar en el CGPJ de què va ser vocal Campo (2001-2008). Afegeixen que el gener d’aquest any es van suspendre els nomenaments per donar temps a la renovació, i també al juliol, per les negociacions entre el Govern i el PP que finalment van saltar pels aires. Fonts jurídiques veuen difícil que els populars intentin arribar a un acord en un moment en què l’Executiu ha anunciat la tramitació dels indults dels condemnats del procés i la reforma del Codi Penal i s’ha produït la polèmica al voltant del Rei.

A més, hi ha càrrecs importants per cobrir, insisteixen: ara estan pendents, entre altres, les presidències de tres de les cinc sales del TS i tres vacants a la Sala Penal. Alguns membres de l’Executiu sí que reconeixen que el CGPJ no pot paralitzar els nomenaments ‘sine die’, perquè estaria prevaricant. La llei del Govern sí que limita molt l’acció del Gabinet quan està en funcions –no pot promoure càrrecs, per exemple–, però no és així amb la que regula el poder judicial.

Unides Podem va plantejar aquest diumenge, per boca del president del grup, Jaume Asens, recórrer les noves designacions davant el TC, per «il·legítimes», i que el ministre de Justícia no les ratifiqui –la seva firma ha d’aparèixer al BOE, al costat de la del Monarca–, però per ara el PSOE no ha secundat aquest moviment. És més, en públic ha intentat evitar el xoc.