AL TSJC

Torra es nega a declarar per la seva segona causa per desobediència

Aquesta vegada se'l jutja per desatendre l'ordre del TSJC de retirar la mateixa pancarta del Palau de la Generalitat

El president ha argumentat que no contestava perquè se sent víctima de la «repressió» a l'independentisme

torra / periodico

3
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat / Fidel Masreal

El president de la Generalitat, Quim Torra, s’ha negat a declarar davant el jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que investiga la seva segona causa per desobediència per haver desatès una ordre judicial perquè retirés de la Generalitat una pancarta a favor dels polítics presos.El mandatari ha al·ludit en la seva breu compareixença que se sentia víctima de la «repressió» a l’independentisme i que havia de tornar al més aviat possible a la seva responsabilitat per aturar la pandèmia.

Torra, ha arribat al Palau de Justícia acompanyat per la plana major de l’independentisme i s’ha mantingut davant el jutge d’instrucció Carlos Ramos només tres minuts, en què li ha comunicat la seva voluntat d’acollir-se al seu dret a no declarar, ni tan sols en la seva defensa. El president ha justificat la seva decisió argumentant que no reconeixia el tribunal per enjudiciar aquest cas, ja que és el mateix que el va condemnar per desobediència i la decisió ja està presa.

Fonts de la defensa han explicat que en els pròxims dies sol·licitaran noves diligències, com ara la incorporació de tot l’expedient administratiu que ara consideren incomplet. A més, segons la seva opinió, la Secció Cinquena de la Sala Contenciós Administratiu del TSJC, que va deduir testimoni perquè s’obrís aquest procés, no és l’òrgan competent per tramitar un recurs com el que va obligar el president a retirar la pancarta de la façana de la Generalitat.

ttttt / periodico

Després de la seva compareixença, Torra, ja al Palau de la Generalitat, ha explicat: «He dit al magistrat que aquest no era un tribunal neutral, que, digués el que digués, la sentència ja està escrita, i que m’acollia al meu dret a no declarar. Li he dit que soc un independentista català i que el judici s’emmarqués en la persecució política contra els independentistes catalans, la causa de l’independentisme és justa i és una causa d’una minoria nacional». 

El president va ser citat a declarar de nou com investigat aquest dimecres, mentre el Suprem continua meditant si confirma la condemna a inhabilitació per desobediència que li va imposar el TSJC. En aquesta ocasió, l’ordre de retirada té el seu origen en una demanda presentada per Impuls Ciutadà, una associació presidida per l’exdiputat de Ciutadans al Parlament José Domingo.

La Secció Cinquena del contenciós administratiu del TSJC va acceptar la seva petició que, com a mesura cautelar i fins a la resolució del fons de l’assumpte, s’instés Torra a retirar el cartell amb el llaç groc del balcó del Palau de la Generalitat a favor dels líders sobiranistes empresonats i els «exiliats». Els jutges van considerar que la pancarta podria provocar una «afecció objectiva» sobre els ciutadans que «no s’alineïn amb l’opció ideològica representada».

Doble desafiament

Notícies relacionades

Malgrat l’ordre del tribunal de retirar la pancarta del Palau, el president va respondre una vegada més amb un desafiament. El 20 de setembre del 2019, el TSJC li va donar 48 hores per treure la pancarta. Lluny d’obeir, Torra va denunciar una «vulneració flagrant del dret a la llibertat d’expressió», per a la qual cosa va presentar els símbols com un clamor «majoritari de la societat catalana i un compromís democràtic del Govern amb les persones que pateixen la repressió per haver defensat la democràcia, els mandats electorals i els drets fonamentals».

El 27 de setembre, expirat ja el termini, el tribunal va ordenar llavors que els Mossos retiressin la pancarta i dos operaris de la Generalitat van treure el missatge del balcó del Palau sobre les 15.30 hores. El Govern, no obstant, va respondre amb un nou envit: a les 18.00 hores, va penjar una altra pancarta amb el lema «Llibertat d’opinió i expressió. Article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans». A aquest procés judicial s’hi ha afegit una altra possible desobediència, quan el 3 de gener, es va tornar a penjar una altra pancarta. En el supòsit que Torra sigui inhabilitat pel Suprem i si no s’ha dictat encara l’obertura de judici oral, aquest cas anirà a un jutjat ordinari.