29 d’oct 2020

Anar al contingut

EL LABERINT CATALÀ

El PSC insta el Govern a la reforma del delicte de sedició

Iceta va convidar el Govern a contemplar aquesta fórmula per als presos de l'1-O

L'Executiu es planteja retocar també per la via ràpida la figura de la rebel·lió

Daniel G. Sastre / Juanma Romero

El PSC insta el Govern a la reforma del delicte de sedició

ALVARO MONGE

La reforma del Codi Penal per modificar les penes per sedició i altres delictes és a sobre de la taula del Govern. I ho està, entre altres motius, perquè el PSC s’ha mogut perquè Pedro Sánchez contempli aquesta via i li ha demanat que l’estudiï. Segons l’opinió dels socialistes catalans, «és important que el Govern demostri que vol anar resolent temes concrets» respecte a la situació dels presos de l’1-O.

Una vegada que l’Executiu ha ‘comprat’ la idea, que figurava ja en el seu quadern de bitàcola de la legislatura però que ara ha reactivat, les implicacions polítiques de la reforma són evidents. Aplicada amb efectes retroactius, i a falta de comprovar quin és el redactat final del projecte de llei, podria suavitzar les condemnes dels líders del procés, que, des de la suspensió del seu règim de semillibertat, passen la major part del dia a les seves cel·les.

¿Abans de les catalanes?

Els canvis es produirien a les portes de les eleccions catalanes. «Si són al febrer», com tot sembla indicar després que Quim Torra hagi dit que no les convocarà abans de la seva probable inhabilitació, «és possible que la reforma ja estigui aprovada», pensen en el PSC.

Es tractaria, sens dubte, d’una bona notícia per als socialistes catalans. El seu primer secretari, Miquel Iceta, ja es va pronunciar abans de les eleccions del 2017 a favor de fórmules útils per «tancar ferides» en la societat catalana. En aquella ocasió va parlar de l’indult, però la via de la reforma del Codi Penal sembla més ràpida i tindria un menor cost polític.

La reforma seria una bona notícia per al PSC, que defensa fórmules útils per «tancar ferides»

Però també ERC es beneficiaria de la mesura. Els republicans temen una nova remuntada de Carles Puigdemont i la rebaixa de penes per sedició podria permetre’ls demostrar a la societat catalana que la seva aposta pel diàleg amb el Govern dona fruits. Quant als comuns, van ser els primers a enunciar la idea: el diputat Jaume Asens ja va dir al gener que la reforma estaria «en coherència amb el que ha sigut la revisió d’aquests delictes en la majoria de països europeus». I la va defensar en les últimes campanyes de les generals.

Perd la «confrontació»

Al contrari, si la iniciativa tira endavant, perdria força el missatge de les formacions, com JxCat, que han qüestionat –per inútil– el diàleg amb l’Estat i que han fet de la «confrontació» que defensa Puigdemont el seu principal ganxo electoral.

Però en l’horitzó, a més de les eleccions catalanes, hi ha els Pressupostos Generals de l’Estat per al 2021. I els dos camins es creuen. La Moncloa encara no s’atreveix a precisar dates, refusa situar el dia exacte en què arribarà al Consell de Ministres l’avantprojecte de la reforma del Codi Penal que reajustaria els delictes de sedició i rebel·lió i comportaria una rebaixa de la pena per als presos del procés. No obstant, el que és clar és que es tractaria d’un gest inequívoc cap a ERC, que ajudaria a regreixar la relació amb el Govern espanyol i facilitaria l’aprovació dels Pressupostos de l’Estat.

Sánchez ha anat reordenant el tauler en les últimes setmanes, alhora, a més, que la renovació pendent del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) es frustrava per l’oposició radical del PP i la necessitat de reconstruir ponts amb els socis d’investidura, sense perdre, almenys de moment, Ciutadans. I una peça clau és, precisament, la reforma del Codi Penal.

El 8 de setembre passat, la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, va portar al Consell de Ministres el pla anual normatiu per al 2020. O sigui, la programació de les lleis i reials decrets que el Govern preveu impulsar en aquesta segona part de l’any. Però, com va avançar EL PERIÓDICO, es va decidir incloure a última hora la revisió dels delictes «contra l’ordre públic i la Constitució amb la finalitat d’adaptar-los tant en perspectiva comparada amb els textos nacionals d’altres legislacions nacionals europees i al marc normatiu de la Unió Europea, així com als actuals paràmetres doctrinals, polítics i constitucionals». Aquest gir de guió, amb el qual no es comptava, era tot un senyal. La vigília, a TVE, el president havia defensat que mantenia viu el seu compromís amb la reforma del Codi Penal, compromís que havia adquirit en l’arrencada de la legislatura i que va entrar en repòs amb l’esclat de la pandèmia de la Covid-19. 

La Moncloa ha reactivat la reforma també a la vista de la paràlisi en el CGPJ pel PP

La mateixa Calvo assegurava dijous passat, 17 de setembre, i també a TVE, que encara no hi havia data per a la modificació de la sedició i la rebel·lió, tot i que ja va apuntar que estaria llesta abans de final d’any, perquè l’esborrany que prepara el Ministeri de Justícia està «molt avançat». Una vegada llest l’avantprojecte, el text passaria pels òrgans consultius per després tornar al Consell de Ministres i després, ja sí, aterraria a la Cambra baixa. 

Menys dificultats d’encaix

El Govern, de fet, prepara una reforma imminent i ràpida, tal com avançava aquest cap de setmana José Antonio Zarzalejos en aquest diari. Es valora un text senzill, que es pugui sotmetre a l’aprovació de les Corts en lectura única. És a dir, pel ple de Congrés i Senat, i sense passar pel tràmit en ponència i comissió, cosa que garantiria que el projecte fos recolzat en molt poc temps. Així es va fer, de fet, la reforma de l’article 135 de la Constitució el 2011.

Altres fonts del Govern, no obstant, adverteixen que potser una aprovació tan exprés «no encaixi per la naturalesa de l’assumpte». A la Moncloa, mentrestant, indiquen que la idea d’una tramitació ultraràpida «és una possibilitat, però no l’única». És a dir, que encara no estan totes les peces perfilades i a la iniciativa li queda una mica de maduració. «No tenim encara calendari», insisteixen fonts solvents. De qualsevol manera, la fórmula satisfà el PSC. «És una via transparent i democràtica per la seva tramitació parlamentària», assenyala un màxim dirigent del partit germà.

Tot i que l’Executiu no vol que es lligui a la negociació dels Pressupostos, és evident que entre les dues qüestions hi ha un fil conductor. ERC assumeix que no podrà reactivar-se la taula de diàleg de manera imminent, com pretenia, no per les reticències del Govern, que ha insistit reiteradament que no té problema en què es reprengui, sinó pel rebuig de Quim Torra

L’operació de reforma exprés de la sedició pot revoltar l’oposició –i refredar la relació amb Ciutadans–, però té menys dificultats d’encaix per al Govern. De fet, la Moncloa no fa sinó rescatar el seu pla original, el que ja va mostrar a principis d’any, al poc de constituir-se la coalició. Una revisió de les figures delictives de la sedició i rebel·lió, per «compassar-la als tipus que existeixen en altres països d’Europa» i per ajustar-los a «una democràcia consolidada com la nostra», com expliquen al cor de l’Executiu, seria impecable des del punt de vista tècnic, i menys problemàtica que una concessió de l’indult, que podria ensopegar amb l’oposició del Suprem i que a més rebutgen els presos del procés.

Tampoc és viable decretar l’amnistia, com demana l’independentisme, ja que el Govern considera que la Constitució prohibeix un perdó generalitzat i tampoc es tocarà la llei de 1977. I el tercer grau que va concedir el Govern és en suspens, ja que la Fiscalia va recórrer la mesura per als set empresonats a Lledoners –entre ells, Oriol Junqueras, líder d’ERC–. La reforma del Codi Penal, que comportaria la rebaixa de les penes de sedició, per la qual van ser condemnats els líders del procés, portaria a la seva aplicació retroactiva. Perquè qualsevol modificació de la legislació penal que beneficiï el reu ha de ser activada pel tribunal sentenciador, la Sala Segona del Suprem.

Al Parlament, el Govern tampoc es trobaria gaires obstacles, ja que podria articular la majoria absoluta requerida (176 escons) amb els minoritaris i el concurs d’ERC. De fet, divendres passat, el Parlament va votar a favor d’una proposta dels comuns en el mateix sentit, reforma de la sedició per fer-la «homologable» a les regulacions europees, i va recollir el suport d’ERC i el PSC, l’abstenció de JxCat i el vot en contra del PP, Cs i la CUP. 

El Govern valora un tràmit ràpid d’una reforma que inclouria més assumptes

La revisió del Codi Penal, previsiblement, inclourà altres aspectes com els delictes contra el medi ambient o la protecció dels drets dels animals. Una reforma, per tant, que es vol aprofitar per a diferents qüestions i que el Govern pretén que s’abordi de manera «ràpida», com va admetre Calvo dijous

A l’estiu, el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, va refredar la modificació del Codi Penal. Afirmava que s’havia d’analitzar amb calma i fins i tot la va treure del calendari del 2020. Però en aquell moment el Govern tenia l’expectativa de poder renovar, amb el PP, el CPGJ i la resta d’institucions penjades. Però Pablo Casado va estripar les cartes a l’agost. Segons va dir Sánchez aquest dissabte en una entrevista a ‘La Sexta noche’, es podria pensar que el cap dels conservadors rebutja procedir al relleu en el Poder Judicial perquè «aquesta composició el beneficia» pels casos de corrupció que s’estan investigant en els tribunals. Entre aquests, la Kitchen.