La reforma legal que pot portar la sentència del procés

Des de la mateixa tardor del 2017, paral·lelament al transcurs del judici del procés, han sigut diverses les propostes de reforma penal de la rebel·lió i la sedició. S’han fet des de totes les sensibilitats i amb totes les intencions. I una condemna, lluny d’acabar amb aquestes, pot reactivar-les si presenten un panorama més beneficiós per als reus.

Tant el fiscal general que va presentar la querella per rebel·lió, el desaparegut José Manuel Maza, com el líder del PP, Pablo Casado, van proposar la inclusió de la sedició impròpia perquè no calgués violència per poder castigar el que va passar a Catalunya. Des d’En Comú Podem, el diputat al Congrés Jaume Asens va proposar reformar el Codi Penal perquè els líders independentistes es beneficiessin per una hipotètica reducció de penes.

Una vegada que la sentència del Tribunal Suprem estableixi els límits de què és rebel·lió i què és sedició, concloent la polèmica que ha acompanyat tota la instrucció entorn de si hi havia o no violència per condemnar per aquest delicte, la pilota tornarà als que tenen capacitat legislativa per abordar una reforma del Codi Penal i incloure les característiques que creguin imprescindibles per donar la resposta penal més adequada.

El catedràtic honorífic de Dret Constitucional de la Universitat Carles III de Madrid Luis Aguiar recorda que el que està vetat en la legislació és l’aplicació retroactiva d’una norma que resulti perjudicial per al reu, no que el beneficiï. Per això, algunes reformes eventuals del Codi Penal que delimitessin més precisament els delictes pels quals són condemnats els líders del procés es presenten, juntament amb l’indult o una hipotètica amnistia, com les possibilitats de reduir la pena imposada.

Per la seva part, el catedràtic de Dret Processal de la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla Vicente Guzmán explica que fins i tot des de les presons s’informa dels presos amb condemna en ferm a qui afecta una reforma legislativa, perquè el tribunal que els va condemnar en revisi la situació. Si la seva situació encara no és ferma, aquesta revisió la farà el tribunal al qual correspongui resoldre el següent recurs.

Sense previsió no és delicte

El Codi Penal, que per reformar-lo necessita la majoria absoluta prevista per a lleis orgàniques, preveu l’aplicació retroactiva de qualsevol norma que sigui més beneficiosa per al pres. L’article 1 estableix que no serà castigat «cap delicte amb una pena que no es trobi prevista per una llei anterior a la perpetració», ni es podran aplicar amb efecte retroactiu les lleis que estableixin mesures de seguretat.

Però sí al revés: «Tindran efecte retroactiu aquelles lleis penals que afavoreixin el reu, tot i que a l’entrar en vigor hagués recaigut sentència ferma i el subjecte estigués complint condemna». «En cas de dubte sobre la determinació de la llei més favorable, serà escoltat el reu», afegeix. En qualsevol cas, qui s’ocuparà d’aplicar-lo serà el tribunal sentenciador, en aquest cas el Tribunal Suprem, cúspide del sistema judicial.

Sedició sense violència

Notícies relacionades

El Suprem condemnarà per sedició els líders del procés

Així hem narrat els dies previs a la sentència del procés

Entre les propostes de reforma realitzades, entre les quals hi va haver la de l’actual president del Govern en funcions, Pedro Sánchez, va destacar la plantejada per Maza que posteriorment va assumir Casado. Passava per reintroduir en el Codi Penal la sedició impròpia, és a dir, sense violència. Fins l’any 1995 es castigava amb penes d’entre 6 i 12 anys de presó als que «atemptessin contra la integritat de la nació espanyola o la independència de tot el territori o una part sota una sola representació de la seva personalitat com a tal nació».

Si al final es reforma en aquest sentit també seria més beneficiosa per als reus, per la qual cosa se’ls podria aplicar, tot i que, evidentment, hauria de ser estudiat pel Suprem, que seria qui tindria l’última paraula.