20 d’oct 2020

Anar al contingut

L'ESTABILITAT DE L'EXECUTIU

Sánchez tempta el PDECat, que s'obre a negociar els Pressupostos

El partit de David Bonvehí tindrà «línia pròpia» a Madrid al marge de JxCat

El president pacta reunir la taula amb Torra, que insisteix a abordar l'amnistia i l'autodeterminació

Juanma Romero / Daniel G. Sastre

GRAF868. MADRID, 07/09/2020.- El presidente del Gobierno, Pedro Sánchez (d), junto al secretario de Organización y ministro de Fomento, José Luis Ábalos (c), y la presidenta del PSOE, Cristina Narbona (i), durante la reunión de la Ejecutiva Federal del PSOE este lunes en la sede de Ferraz en Madrid. EFE/PSOE/Eva Ercolanese SOLO USO EDITORIAL/NO VENTAS/NO ARCHIVO

GRAF868. MADRID, 07/09/2020.- El presidente del Gobierno, Pedro Sánchez (d), junto al secretario de Organización y ministro de Fomento, José Luis Ábalos (c), y la presidenta del PSOE, Cristina Narbona (i), durante la reunión de la Ejecutiva Federal del PSOE este lunes en la sede de Ferraz en Madrid. EFE/PSOE/Eva Ercolanese SOLO USO EDITORIAL/NO VENTAS/NO ARCHIVO / EVA ERCOLANESE (EFE)

Pedro Sánchez creu «inimaginable» no disposar d’uns Pressupostos per al 2021. I té motius per pensar-ho, perquè els seus potencials aliats compten amb incentius per no provocar un fracàs que conduiria a unes eleccions anticipades. Però a més, va obrint el ventall d’opcions, abaratint el preu de cada recolzament. Perquè a la via de Ciutadans i d’ERC, incompatibles entre si –per molt que els socialistes apel·lin retòricament a aixecar «vetos creuats»–, se n’hi suma ara una més: els quatre diputats del PDECat al Congrés. La meitat dels que va aconseguir la llista liderada per Laura Borràs a les generals del 10-N.

El president va apuntar en aquesta direcció aquest dilluns, a ‘La hora de La 1’, el programa matinal que va estrenar TVE i que presenta Mònica López. Així, va assegurar que busca uns Pressupostos Generals de l’Estat «de país», fruit d’acords «transversals» i amplis. La seva «ambició» és depassar els 176 diputats. Anar més enllà de la majoria absoluta. I disposar d’uns nous comptes, va dir, abans que acabi el 2020

Per això, Sánchez va avançar que contactarà «amb tots els grups», també amb els quatre diputats del PDECat –Ferran Bel, Sergi Miquel, Concep Cañadell i Genís Boadella– si «al final» es produeix l’escissió amb JxCat. Espanya demana, en aquesta crisi, en moments d’extraordinària dificultat econòmica, «projectes inclusius», va justificar. El president obria així una falca dins del sobiranisme, aprofitant a favor seu el divorci entre els postconvergents i la marca de Carles Puigdemont. 

El PDECat vol «fer política»

El partit de David Bonvehí no es va fer esperar. A la nit, després d’una reunió dels seus diputats al Parlament i al Congrés, va donar el vistiplau a temptejar les opcions. Fonts del PDECat afirmen que estan disposats a «fer política», i això significa ara «prioritzar la lluita contra la crisi» econòmica i sanitària davant altres consideracions.

Després que Quim Torra acabés amb la presència del PDECat al Govern destituint la fins ara consellera d’Empresa, Àngels Chacón, el partit avisa que defensarà una «línia pròpia» tant al Parlament com al Congrés. El PDECat remarca que a partir d’ara «hi ha dos partits diferents» en aquestes Cambres. Ho fa per distingir-se de Junts, el nou projecte de Puigdemont, al qual s’han afiliat part dels representants públics que fins ara militaven al PDECat. I afegeix que el partit «defensarà la seva línia i tradició ideològiques pròpies», que estan més en la línia de les del PNB que de les formacions unilateralistes.

El PDECat remarca que a partir d’ara «hi ha dos partits diferents»

Sumar el PDECat, no obstant, no entusiasma ERC, malgrat que governa amb els postconvergents des del 2016. Segons la seva portaveu, Marta Vilalta, ERC «no negociarà res amb el Govern de la mà del PDECat» perquè no recolzarà «un projecte de Pressupostos que pugui virar a la dreta». I PDECat i JxCat, va dir, són «partits de centredreta». 

Pla legislatiu, aquest dimarts

Sánchez va abordar altres temes a TVE: va reiterar, per exemple, que el seu compromís, contret en l’arrencada de legislatura, de revisar la sedició en el Codi Penal és «ferm» i el manté. «Hem de ser empàtics, sensibles i mirar a Europa», que ha assenyalat els «dèficits» en la tipificació d’aquest tipus de delictes, va apuntar. Però no hi ha data encara per a aquesta modificació legal. Després, a Ferraz, el secretari d’Organització del PSOE, José Luis Ábalos, va indicar que aquesta qüestió no és moneda de canvi «en absolut», perquè és una iniciativa de l’Executiu a què no renuncia, i que tampoc aparcarà pel fet que Cs se sumi als Pressupostos. 

Fonts de la Moncloa van indicar a EL PERIÓDICO que la reforma del delicte pel qual van ser condemnats els líders del procés i la negociació dels comptes del 2021 són «qüestions independents». La modificació del Codi Penal porta «el seu ritme» i l’està treballant el Ministeri de Justícia. «Anirà quan teníem previst. Per a nosaltres és important i no és conjuntural pels PGE», van abundar.

El titular de Justícia, Juan Carlos Campo, ja va refredar les expectatives abans de les vacances d’estiu. El seu departament persegueix un «debat serè» que culmini en un «gran consens. L’Executiu preveu presentar aquest dimarts el seu pla legislatiu per als pròxims mesos, que ha preparat la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, i que la Moncloa guarda amb màxim zel, i allà ja quedarà una idea més aproximada de quina és la programació del Govern. Per exemple, és a punt de sortir del forn l’avantprojecte de llei de memòria democràtica, una norma única i simbòlica per a la coalició. 

La reforma de la sedició «anirà al seu ritme», al marge dels comptes del 2021

Sánchez va contactar a la tarda amb Quim Torra per fixar la taula de diàleg, que es reunirà «en els pròxims dies» a Barcelona, va informar la Moncloa. Torra va insistir que demanarà que «l’ordre del dia inclogui l’exercici del dret d’autodeterminació i l’amnistia», perquè allà «està el conflicte». El Govern només indica que, «juntament amb la lluita contra la pandèmia, es reprendrà l’Agenda del retrobament», la que li va oferir al febrer, «basada en el diàleg polític, la regeneració institucional i la millora de la cooperació».

El president va recordar a Sánchez que té dues cites judicials: el 17 de setembre, quan el Suprem revisarà la seva inhabilitació, i el 23, quan declararà de nou davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per les pancartes que va penjar al Palau de la Generalitat.