¿En què consisteix l'estat d'alarma per territoris? ¿Què podrien fer les autonomies?

La possibilitat de recórrer a l’estat d’alarma a la carta ha sigut acollit amb recel per part de la majoria de comunitats autònomes. Regulat per l’article 116 de la Constitució, aquest precepte permet al Govern aplicar mesures excepcionals en situació d’extrema necessitat. Però, ¿com s’aplicaria només a un territori?

L’ACTIVACIÓ

L’estat d’alarma pot afectar tot Espanya, com va succeir entre el març i el juny passats, o només a una part. Però el decret per activar el mecanisme constitucional d’emergència ho l’ha d’aprovar sempre el Govern central. La llei del 1981 que regula aquesta mesura excepcional contempla que un president autonòmic pugui sol·licitar la declaració de l’estat d’alarma, però atorga al Consell de Ministres la capacitat exclusiva de fixar les mesures que s’aplicaran, el seu abast territorial i el temps de durada. Així, l’Executiu podria rebutjar o esmenar la proposta, tot i que Pedro Sánchez s’ha compromès a recolzar qualsevol iniciativa.

LES PRÒRROGUES

L’estat d’alarma pot ser aplicat directament pel Govern per un termini màxim de 15 dies, tot i que l’Executiu ha «de donar compte al Congrés». Tota pròrroga sí que haurà de ser ja aprovada per la Cambra, el reglament de la qual fixa que ha de ser «un membre del Govern» qui exposi «les raons que justifiquen la sol·licitud de pròrroga». És a dir, podria donar-se la circumstància que un ministre del PSOE o d’Unides Podem hagués de defensar una pròrroga sol·licitada per una comunitat de signe polític diferent. Això no impediria que, en paral·lel, es pogués convidar a comparèixer un president o un conseller autonòmic per defensar la petició.

LES COMPETÈNCIES

L’article setè de la norma que regula aquest precepte constitucional deixa clar que, «als efectes de l’estat d’alarma, l’autoritat competent serà el Govern o, per delegació d’aquest, el president de la comunitat autònoma quan la declaració afecti només a tot o part del territori d’una comunitat». És a dir, una vegada aprovat, Sánchez podria decidir si manté o delega les competències de l’estat d’alarma a l’autonomia afectada. I si les delega, el govern autonòmic tindrà poders excepcionals per restringir algunes llibertats, cosa que podria provocar discrepàncies amb el Govern central.

L’EXCEPCIÓ

Notícies relacionades

¿Què és l'estat d'alarma?

Sánchez ofereix a les autonomies un estat d'alarma a la carta

La llei faculta l’autoritat competent a limitar la circulació o permanència de persones o vehicles en hores i llocs determinats, o supeditar-les al compliment de certs requisits; practicar requises temporals de béns; intervenir i ocupar transitòriament indústries; limitar o racionar l’ús de serveis o el consum, i donar ordres per assegurar el proveïment dels mercats. Sobre les policies, la norma fixa una limitació: un president autonòmic podrà requerir la «col·laboració» de les forces i cossos de seguretat de l’Estat, però aquests continuarien actuant «sota la direcció dels seus comandaments naturals».

ELS EFECTES

L’aplicació de l’estat d’alarma en una comunitat autònoma suposaria, a efectes pràctics, un blindatge legal davant l’acció dels tribunals. Amb aquest precepte, els governs autonòmics podrien evitar que la justícia els tombi algunes mesures, com li va succeir a la Generalitat amb el confinament parcial de la comarca del Segrià, a Lleida. O com li ha succeït més recentment a la Comunitat de Madrid, que ha vist com un jutge anul·lava la normativa regional que, entre altres mesures per contenir els brots, prohibia fumar en espais públics sense la distància de seguretat o menjar en els transports públics.