Més de la meitat dels catalans rebutja la independència de Catalunya

Un 50,5% dels catalans rebutja que Catalunya es converteixi en un Estat independent, segons l’enquesta publicada ahir pel Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat. Es tracta de la xifra més alta des que aquest institut públic va introduir la pregunta en els seus baròmetres, el 2014, poc després de la consulta del 10-N. El màxim recolzament que havia obtingut el no fins ara el va aconseguir el juny del 2015 amb el 50,0%. A vuit punts de diferència queden els partidaris de la independència, que reuneix un 42% de simpaties, la xifra més baixa des del juny del 2017.

D’altra banda, el 78,3% està d’acord a decidir el futur de Catalunya en un referèndum, el 15,8% no ho comparteix i el 2,8% no hi està d’acord ni en desacord. Preguntats per l’encaix de Catalunya a la resta d’Espanya, el 33,9% està a favor d’un estat independent, un 29,6% aposta per mantenir el sistema de comunitats autònomes i un 22,9% per un estat dins una Espanya federal.

Paradoxalment, malgrat la caiguda de la popularitat de la causa independentista, les forces secessionistes veurien reforçada la seva majoria absoluta en unes eventuals eleccions al Parlament. Esquerra aguanta com a primera força, però l’expresident Carles Puigdemont guanya terreny amb el nou JxCat i la seva tendència a l’alça pronostica un empat tècnic: els separa un parlamentari i tot just un punt en estimació de vot. Si Catalunya estigués avui cridada a les urnes, ERC reuniria el 22,1% dels vots, cosa que li donaria entre 33 i 34 escons (ara en té 32), i JxCat obtindria el 20,9% dels sufragis i entre 32 i 33 escons (avui en té 34), segons l’enquesta. 

El PSC se situaria com a tercera força amb el 17% dels vots i 24 escons (7 més que ara), seguit de Cs, que passaria de la primera a la quarta posició amb el 14,4% dels vots i 19 escons (en perdria 17). Els comuns millorarien lleugerament els resultats respecte al 2017 amb el 8,2% dels sufragis i entre 9 i 10 representants (ara en tenen 8), mentre que el PPC i la CUP pujarien de 4 a entre 6 i 7 cadascun. Vox entraria al Parlament amb entre 3 i 4 diputats.

Les 2.000 enquestes van ser elaborades entre el 25 de juny i el 21 de juliol, quan Puigdemont ja havia anunciat el rellançament de JxCat com a partit i quan la Generalitat havia recuperat les competències després del final de l’estat d’alarma i ja gestionava els rebrots apareguts a Catalunya. Segons el baròmetre, l’independentisme mantindria la majoria absoluta sumant, en les forquilles més altes, 74 parlamentaris. No obstant, ERC, JxCat i la CUP no superarien la barrera del 50% dels vots, es quedarien amb el 47,9%. L’alternativa d’esquerres, un acord ERC-PSC-comuns, només arribaria a la majoria absoluta a la Cambra catalana en la forquilla més alta amb 68 diputats.

El panorama català al Congrés dels Diputats no quedaria alterat davant unes eventuals eleccions generals. La competició es tornaria a centrar en ERC i el PSC. Tots dos mantindrien els mateixos escons, 13 i 12, respectivament. Els republicans aconseguirien el 22,1% dels sufragis i els socialistes, el 21,5%.

L’expresident Carles Puigdemont se situa com el líder més conegut pels catalans amb el 98,3%, seguit pel líder d’ERC, Oriol Junqueras, amb un 97%, i el president Quim Torra amb un 96,3%.

El més ben valorat, no obstant, i l’únic que aprova és Junqueras amb un 5,72, seguit pel ministre de Sanitat, Salvador Illa, amb un 4,97. És la primera vegada que apareix en aquest baròmetre i surt, fins i tot, més reforçat que el líder del PSC, Miquel Iceta, que es queda amb un 4,02 de nota mitjana. A la cua se situen Lorena Roldán (2,5), Carlos Carrizosa (2,23) i Alejandro Fernández (2,61).

La pandèmia

Els catalans milloren la seva valoració global del Govern Torra, tot i que continua suspenent amb un 4,07 (al febrer tenia un 3,47) i puntuen amb un 3,84 (pel 3,52 de fa mig any) el Govern central. Quant a la gestió de la pandèmia, els catalans aproven, pels pèls, el Govern català (5,04) i suspenen l’Executiu de Pedro Sánchez (4,43). La institució que millor valoració aconsegueix són els Mossos d’Esquadra (6,37) i, les pitjors, la Monarquia (1,59) i l’Església catòlica (2,22).

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

L’impacte del coronavirus es reflecteix a tota l’enquesta. La sanitat passa a ser el problema principal de Catalunya amb un 40,9% (abans era la quarta preocupació dels catalans), seguida per la insatisfacció de la política amb un 29,8% (que abans era la primera) i les relacions Catalunya-Espanya (29%). En quarta posició se situa l’atur (25,3%).

Així mateix, el 77,6% dels catalans creu que la situació econòmica d’Espanya és «dolenta» o «molt dolenta», mentre que el 63% pensa que ho és a Catalunya.