03 d’ag 2020

Anar al contingut

NOVES COMISSIONS

Torra atribueix el drama de les residències a l'«infrafinançament» de l'Estat

La Cambra catalana posa en marxa la comissió per a la reconstrucció que es reunirà el 17 de juliol

Júlia Regué

Plano general del interior del Parlament de Catalunya el 21 de mayo, día en que se aprobó la subida de la asignación de ’exconsellers’ y ’expresidents’.

Plano general del interior del Parlament de Catalunya el 21 de mayo, día en que se aprobó la subida de la asignación de ’exconsellers’ y ’expresidents’. / PARLAMENT DE CATALUNYA

El drama de les residències ha aterrat aquest dimarts al Parlament. La Covid-19 ha segat la vida de 4.099 persones i ha fet emmalaltir 15.054 usuaris en uns centres que els parlamentaris volen posar sota la lupa perquè l’administració no torni a fallar davant d’un possible nou brot a la tardor. La gestió del Govern, que va treure la competència en la matèria a Afers Socials i la va traspassar a Salut en plena pandèmia, està sent examinada per la Cambra catalana en una comissió d’investigació que s’ha creat aquest dimarts, però l’hemicicle també dedica avui un ple monogràfic específic a les residències de gent gran i de persones amb discapacitat. 

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha admès que l’Executiu va actuar «més tard» del que hauria volgut quant a materials de protecció per als treballadors, però ha culpat el Govern de la falta d’acció de la Generalitat per l’«infrafinançament» i la «recentralització de competències», malgrat reclamar que no s’utilitzi aquesta desgràcia com a «arma partidista d’erosió política». «Anys i anys vulnerant la llei de dependència té conseqüències i fa recaure sobre la Generalitat un doble esforç tan injust», ha etzibat Torra, i ha assegurat que el succeït a Catalunya és equiparable a altres països europeus.

El cap del Govern ha justificat el traspàs de la competències que va firmar el 10 d’abril en matèria residencial d’Afers Socials a Salut com una necessitat «urgent i imperiosa» perquè «havia de prevaler el criteri sanitari» per frenar els contagis i ha defensat que l’atenció primària «ha sigut clau». I, tot seguit, s’ha vanagloriat d’un pla de contingència aprovat pel Consell Executiu que preveu incrementar el nombre de professionals en aquests centres i reservar més places per a aïllament que puguin aturar un possible rebrot. «Ara no ens podem relaxar en absolut i, molt menys, a les residències. Ens estem preparant per una possible nova onada [de coronavirus] a la tardor i blindarem els centres per actuar amb la màxima celeritat», ha postil·lat. I ha informat que s’han fet 106.000 tests PCR a les residències i que han intervingut 13 centres en què han canviat l’empresa gestora, mentre s’han traslladat 2.472 usuaris i 681 han tornat al seu domicili.

«La resposta del Govern ha sigut reaccionar de la manera més ràpida i empàtica possible», ha afegit el conseller d’Afers Socials, Chakir el Homrani, que ha qualificat d’«encertat» el traspàs de les competències a Salut perquè va dotar de «territorialitat» les decisions. Ha reivindicat els esforços de la Generalitat sostenint que «ningú estava preparat per a una pandèmia com aquesta» i ha admès que el model vigent és «fallit» i té «flaqueses» quant a finançament, atomització i precarietat laboral, mentre ha denunciat «la irrupció d’operadors que de vegades posen el benefici per davant de la qualitat del servei». «Em vull disculpar si algú ha sentit que no hem arribat i si algunes persones s’han sentit soles; cal fer una mirada autocrítica per donar millor resposta», ha apuntat. El conseller ha xifrat el deute anual acumulat de l’Estat entre el 2008 i el 2019 en 3.649 milions d’euros.

La Junta de Portaveus ha decidit que les entitats del sector que van demanar participar en el ple ho facin en la comissió d’investigació, un gest que no ha enfadat les organitzacions. 

Els grups que van impulsar el debat –el PSC, els comuns, la CUP i el PPC– han demanat que s’aclareixi el motiu pel qual hi ha hagut un nombre tan elevat de morts i han advocat per un canvi de model amb modificacions «substancials» en el format actual des d’un ampli consens polític, tot i que per als morats i els anticapitalistes això també passa per un canvi de titularitat que els populars desdenyen.

Noves comissions

El Parlament ha constituït aquest dimarts dues comissions per revisar l’impacte de la Covid-19 i consensuar solucions per encarar la crisi socioeconòmica que deixa el virus a Catalunya. Uns espais de debat que neixen amb ímpetu però que quedaran interromputs quan hi hagi una convocatòria electoral i es dissolgui la Cambra.

La primera es repara sota el format de comissió d’investigació i pretén indagar en les fallades que hi va haver a les residències on el coronavirus es va cobrar molts morts i va evidenciar la flaquesa del model actual amb falta de protocols i de materials de protecció per als treballadors. Aquest òrgan estarà presidit pel diputat de la CUP, Vidal Aragonés, i la vicepresidenta estarà a càrrec de la diputada d’ERC, Najat Driouech, mentre la secretaria recaurà en mans de la diputada Elisabeth Valencia de Cs.

«Si ens hem plantejat la constitució d’aquesta comissió de gestió de les residències és, sobretot, perquè no volem que mai més es torni a repetir una situació com la viscuda entre els mesos de març i maig del 2020», ha etzibat Aragonés, i ha remarcat que l’objecte de la comissió és «protegir la vida i mantenir una vida digna».

D’altra banda, la Cambra catalana també ha inaugurat una comissió d’estudi sobre la reconstrucció i la reactivació social i econòmica, que es posarà en marxa el 17 de juliol per buscar consensos que propulsin la recuperació i atenuïn els estralls del virus. Aquest espai de debat estarà presidit per la diputada del PSC, Eva Granados, amb Elena Fort (JxCat) de vicepresidenta i la diputada dels comuns Susana Segovia com a secretària. 

En el seu discurs inicial, Granados ha defensat que la tasca d’aquest parlament és «ineludible» davant de la magnitud de la crisi i ha remarcat que espera la predisposició dels grups per arribar a acords conjunts. No obstant, en les intervencions dels portaveus dels grups ja ha aflorat la disparitat de criteris sobre la nomenclatura: per a una «represa»; per a d’altres «reactivació» i per a d’altres «transformació», tot i que s’han emplaçat a conjurar-se.

ERC ha remarcat que aquesta comissió no pot esperar a les decisions urgents i que «no es limiti al context entre grups», sinó que acompanyi el Govern. Grups com els comuns i la CUP han demanat que aquesta comissió serveixi per canviar el model econòmic actual.