El Govern i el PP s'acosten per dissenyar l'Espanya després de la pandèmia

Després de diversos mesos instal·lats en la crispació, donant-se l’esquena, el Govern i el PP han fet diversos passos amb els quals sembla que volen rebaixar la tensió política i intentar dissenyar junts l’Espanya post-Covid.

Els senyals han anat apareixent durant els últims dies al Congrés dels Diputats.  En primer lloc, dimecres, els dirigents socialistes i populars es van reunir per intercanviar propostes en la comissió de reconstrucció i van quedar en continuar veient-se. En aquella jornada també es va saber, com va avançar aquest diari, que el PSOE i Podem, amb l’objecte d’aconseguir més recolzaments, deixaven fora del seu document comú l’impost a la riquesa encapçalat pels morats. Després, aquest dijous, el PP va votar a favor del decret de l’anomenada nova normalitat, que ha de regir la vida dels espanyols fins que es trobi una vacuna o un tractament eficaç contra el coronavirus. Un acostament destacable després de més de tres mesos de desacords entre l’Executiu i el principal partit de l’oposició.

El Govern no es mostra gaire esperançat sobre aquest canvi del clima polític. Fonts de la Moncloa atribueixen la nova disposició del PP a l’acord a la proximitat de les eleccions a Euskadi i Galícia, que tindran lloc el 12 de juliol. Consideren que el seu líder, Pablo Casado, ha interioritzat que el perfil dur, el «rebuig de tot», pot restar vots al seu partit a les dues autonomies. També assenyalen que ara que ha passat el pitjor en termes sanitaris, quan comença la reconstrucció econòmica i els ajuts milionaris en els sectors més afectats (via Brussel·les), els conservadors saben que no es poden quedar a un costat. Però alhora l’Executiu valora els gestos dels últims dies i explica que fins i tot intentarà negociar els pròxims Pressupostos amb el PP, igual que amb Cs, sense deixar de mirar als grups d’esquerra que van facilitar la investidura de Pedro Sánchez. L’equació sembla impossible.

Àmplia majoria  

El decret, que estén l’obligatorietat de l’ús de mascareta en mitjans de transport i espais oberts al públic quan no es pugui mantenir una distància d’1,5 metres, va ser convalidat amb una àmplia majoria al Congrés: 265 vots a favor, del PSOE, Unides Podem, el PP, Ciutadans, el PNB, Més País, PRC, UPN i Coalició Canària. Van votar-hi en contra 77 diputats (Vox, ERC, JxCat i Bildu) i hi va haver cinc abstencions, entre les quals hi havia la de Compromís.

En el debat parlamentari va intervenir Ana Pastor, exministra de Sanitat i Foment, del PP, elegida també per Casado per representar el seu partit en la comissió de reconstrucció. Un perfil moderat, allunyat del de la portaveu dels conservadors al Congrés, Cayetana Álvarez de Toledo. La diputada va criticar el retard del Govern a l’hora de prendre mesures davant de la pandèmia, però va agrair al ministre de Sanitat, Salvador Illa, i «als tècnics» el seu treball. «No ha sigut amb mala fe, però en en moltes coses no han encertat», va lamentar en un to molt diferent al que havia utilitzat Casado en altres ocasions. «I ho dic en nom de tots que l’han patit, els que ja no hi són, els sanitaris i els que han patit aquesta pandèmia», va afegir. Segons la seva opinió, una part de la tragèdia «es podria haver evitat» i, en aquest context, va apuntar que «no és casualitat» que Espanya presenti els nombres més elevats de professionals sanitaris contagiats o de morts per cada 100.000 habitants».

L’exministra considera «exigu» el decret llei, per la qual cosa ha agraït que finalment es tramiti com a projecte de llei per poder incloure més mesures «imprescindibles». Ha citar l’Oficina d’Atenció de les Víctimes, un pla d’activació econòmic i un pla jurídic que pugui substituir l’estat d’alarma en cas de rebrot. També ha reclamat més competències per al Ministeri de Sanitat. «Això no és un tema de competències, sinó de salut pública», va subratllar.

El PNB i les competències

Aitor Esteban, portaveu del PNB, va dir no veure en aquest decret cap «reducció» de les competències del País Basc i Navarra. Tampoc un «suposat menyspreu» a les seves institucions. Estava contestant, va apuntar, a la parlamentària d’EH Bildu Mertxe Aizpurua, que havia parlat just abans, tot i que el missatge també anava dirigit a ERC i JxCat, que, com els ‘abertzales’, van votar en contra.

Notícies relacionades

Mesures per a la reconstrucció després del coronavirus

Casado s'entossudeix que la UE posi condicions per als ajuts a la reconstrucció

Els dos partits independentistes catalans han defensat el seu rebuig com un càstig al comandament únic que va suposar l’estat d’alarma. Bildu ho ha justificat pel canvi que veu en l’Executiu a l’aconseguir, en aquest decret, el suport de Ciutadans i del PP. Aquest suport també cou als republicans, que cada vegada semblen més allunyats de la coalició del PSOE i Unides Podem.   

Ara, després del vistiplau del PP al decret, falta per veure si el Govern i els conservadors aconsegueixen filar unes conclusions comunes en les àrees en les quals s’ha dividit la comissió de reconstrucció que els diputats treballaran en els pròxims dies. Almenys les dues parts mostren bona voluntat. Tenen fins a l’1 de juliol, quan es votaran les esmenes i les conclusions dels quatre grups: Sanitat, Economia, Polítiques Socials i Unió Europea. De moment, fonts del PP consideren molt probable, com a mínim, poder avançar en un esborrany comú en l’àmbit sanitari. És un començament.