Casado s'entossudeix que la UE posi condicions per als ajuts a la reconstrucció

El Govern central, amb Pedro Sánchez al capdavant, fa dies que demana al PP que deixi de defensar a Brussel·les que la Unió Europea posi condicions al fons de 750.000 milions d’euros per a la reconstrucció després de la pandèmia. Aquests requisits podrien convertir-se en una rastellera d’obstacles per poder accedir als ajuts. Els populars espanyols s’han alineat amb els països que defensen les polítiques d’austeritat i que consideren que els països del sud (Espanya i Itàlia, especialment) no han fet les reformes necessàries en les seves economies quan tocava. El PP comparteix aquesta anàlisi amb els governs de Suècia, Àustria, Dinamarca i els Països Baixos (un paradís fiscal, segons diverses organitzacions internacionals), una posició que Sánchez ha intentat canviar, sense èxit, aquests últims dies. Així es pot veure en les conclusions de la comissió de reconstrucció que els conservadors espanyols van registrar ahir a la nit al Congrés dels Diputats, en les quals Pablo Casado insisteix que aquests diners comportin condicions. 

Els diputats del PP que han analitzat les polítiques europees han escrit un document i un decàleg que deixa negre sobre blanc la necessitat que el Govern espanyol, amb l’objecte de la «responsabilitat i credibilitat», es comprometi a «adoptar les mesures necessàries per garantir la sostenibilitat dels seus comptes públics i l’eficàcia en l’execució dels fons que es rebin».  

La reforma laboral

El fons d’ajuda, afirmen els populars espanyols, ha de servir d’estímul «per impulsar unes reformes dirigides a la sostenibilitat ecològica, la transició digital, el desenvolupament econòmic i el progrés social». S’ha d’evitar, afegeixen, que aquests diners s’utilitzin per «finançar indústries no competitives o que es facin servir en projectes aliens al del creixement sostingut i d’una recuperació a llarg termini». «Els instruments comunitaris de finançament han de tenir l’objectiu de provocar una transformació real de l’economia», es pot llegir en el document.

Casado vol que es mantingui, especialment, la reforma laboral aprovada per Mariano Rajoy i que el PSOE s’ha compromès a derogar en un pacte amb EH Bildu, tal com figurava ja en el pacte entre els socialistes i Podem.

Les conclusions del grup econòmic

La comissió de reconstrucció s’ha organitzat en quatre grups: sanitat, economia, polítiques socials i Unió Europea. I la petició de reformes també es recull en les conclusions que el PP ha registrat del grup econòmic. En aquest document també es remarca que «és una bona oportunitat per proposar canvis necessaris». «Aquestes reformes estructurals –continua el document– que ens demanaven les institucions internacionals», afirmen els conservadors. 

Perquè segons el PP, la pandèmia s’ha acarnissat amb Espanya perquè «no va entrar en les millors condicions en la crisi». «El creixement s’estava moderant, la creació d’ocupació es frenava i els indicadors macroeconòmics enviaven senyals d’alarma i marcaven la necessitat de continuar fent reformes estructurals que milloressin la productivitat espanyola i permetessin continuar creant ocupació per acostar-nos als països del nostre entorn», han deixat escrit.

Exempcions d’impostos i els ertos

Els de Casado reclamen un pla fiscal específic, amb exempcions, bonificacions i ajornaments d’impostos estatals, autonòmics i locals que dotin de liquiditat el sistema. També volen «bonificacions fiscals al turisme interior». 

Respecte als ertos de força major, consideren que cal prorrogar-los fins a final d’any i si fos necessari fins al primer trimestre del 2021». En concret, estimen que els sectors de l’hostaleria i la restauració necessitarien una «flexibilització» d’aquests ertos, per adaptar les plantilles a l’increment de la demanda.

En el tema sanitari, han redactat més de 80 mesures per pal·liar les «debilitats» i «reformes pendents» que ha evidenciat el Sistema Nacional de Salut després de la crisi de la Covid. Reclamen propostes com un nou model de finançament que «permeti la sostenibilitat del sistema», protocols coordinats en cas de rebrots o més recursos a les residències de majors, «potenciant l’assistència sanitària compartida».

A principis de setmana, tant el PP com el PSOE veien possible arribar a un acord mínim en aquest grup. Aquest dimecres, la portaveu conservadora en la comissió, Ana Pastor, i la socialista, Adriana Lastra, es van reunir, es van intercanviar els seus documents d’idees i es van emplaçar a parlar en els pròxims dies. 

Mesures específiques en violència de gènere

Al capítol de polítiques socials, el grup parlamentari del PP aposta per un pla integral de digitalització, la formació permanent dels docents en educació digital i un protocol de prevenció i actuació davant la Covid per al curs 2020-2021 per a l’educació superior. En un capítol sobre la «igualtat efectiva entre dones i homes» remarquen la necessitat de desenvolupar per llei noves fórmules per facilitar la conciliació, la corresponsabilitat, el teletreball i la racionalització d’horaris. 

El document també recorda l’obligació de desenvolupar el pacte d’estat contra la violència de gènere i proposa plantejar «mesures de protecció específiques per a pandèmies». 

Notícies relacionades

L'FMI situa Espanya com l'economia més damnificada pel coronavirus

Villarejo, imputat pel registre a la seu de Método 3

Sobre la gent gran, demanen aprovar una «Estratègia Nacional contra la Soledat Crònica» que preservi i desenvolupi el benestar físic, la salut mental i la seguretat de la gent gran,una demanda que el PP havia portat ja al Congrés fa dos anys.

El procés al Congrés

Aquesta tarda, els grups han debatut les seves propostes al Congrés per triar un esborrany que servirà de base per a les conclusions. El termini per presentar esmenes sobre els esborranys triats en cada comissió s’acabarà dilluns i els grups de treball es tornaran a reunir l’1 de juliol per deliberar i votar les esmenes. El dia 3 de juliol, a primera hora, s’aprovaran les conclusions finals que es remetran al ple del Congrés per al seu debat i aprovació final en un ple d’aquell mateix mes.