Sánchez i Casado tornen a elevar la crispació política

Pedro Sánchez va dir al començament de la pandèmia que no «perdria ni un gram d’energia» a defensar-se dels atacs de l’oposició. Aquest dimecres va acusar el PP d’«utilitzar el virus» per «enderrocar el Govern democràtic». Pablo Casado va assegurar fa dos dies que seria «moderat». Aquest dimecres va acusar Sánchez de «difondre el verí de la confrontació», «ocultar les alertes sanitàries» i «abusar» de l’estat d’alarma. Un dia més al Congrés dels Diputats, on la crispació política no acaba d’arribar al seu sostre.

El president del Govern i el líder del PP van tornar a posar de manifest la seva incapacitat d’arribar a una entesa mínima, per molt greu que sigui la situació del país. Tots dos es van acusar de ser incompatibles amb el pacte. Va ser un diàleg de sords, amb Casado assegurant que l’Executiu va mirar cap a un altre costat al febrer i principis de març, mentre es reproduïen els avisos sobre el coronavirus, de comprar «mascaretes i tests defectuosos», d’aprofitar el període excepcional (que conclou el pròxim 21 de juny) per dur a terme accions poc democràtiques, de tenir la «pitjor xifra de morts per habitants» del món i la «pitjor gestió econòmica».

«Ens hem enfrontat a la pandèmia més gran en 100 anys», li va contestar Sánchez, que va argumentar que l’alarma «ha salvat la vida de 450.000 persones», segons organismes científics, i va repassar algunes de les iniciatives socials aprovades pel Govern, com els ertos i l’ingrés mínim vital. «¿Què han fet vostès?» –li va preguntar al líder del PP–. Han creat un front comú amb la ultradreta utilitzant el virus per enderrocar un Govern legítim i democràticament elegit. La qüestió que vostès hauran de dirimir és si el seu camí és el de la unitat o el de la bronca. Si és el de la unitat, aquí hi ha el Govern. Si és de la bronca, allà té la ultradreta».

Però segons Casado, és Sánchez el que impossibilita qualsevol acord. El cap de l’oposició es va aturar en les ofertes de pactes d’Estat que ha llançat arran de l’esclat de la pandèmia, com un pla per a la reactivació econòmica d’Espanya, la creació d’una comissió al Senat per abordar qüestions socials i la posada en marxa d’una oficina per atendre les víctimes de la Covid-19 i els seus familiars. Davant aquesta actitud, va continuar el líder del PP, Sánchez ha «recuperat la taula de l’autodeterminació amb ERC i ha pactat amb Bildu la derogació de la reforma laboral».

La crispació es va continuar distingint amb l’hemicicle durant tota la sessió de control al Govern. En especial, durant l’intercanvi entre la portaveu dels conservadors, Cayetana Álvarez de Toledo, i la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, a qui la primera va acusar d’estendre «la notícia falsa» de la presumpta implicació del PP en un intent de cop d’Estat.  

La identificació amb Vox

Notícies relacionades

Sánchez i cinc líders més demanen a Brussel·les millor preparació davant pandèmies

Reoberta la investigació sobre Pegasus per informació francesa

A Sánchez no li va malament la confrontació extrema amb el PP, que el Govern busca identificar en tot moment amb Vox. La tesi de l’Executiu troba els seus principals arguments en les intervencions de Casado i les dues ocasions en què el seu partit va votar en contra de prorrogar l’alarma, però va perdre una mica de força a causa del recolzament dels conservadors, en l’últim moment, a l’ingrés mínim vital, el decret del qual va convalidar aquest dimecres el Congrés. La Moncloa diu voler ara que el PP voti també a favor del decret que regula la «nova normalitat», que se sotmetrà a l’examen de la Cambra baixa la setmana que ve i estarà en vigor fins que no hi hagi una vacuna, però els de Casado, de nou, es queixen de no haver sigut cridats per començar a negociar, com Sánchez sí que ha fet amb ERC, Cs i el PNB.

Poc després, el president va haver de respondre a una qüestió que li resulta més incòmoda: la possibilitat d’aplicar retallades socials. A preguntes de Mertxe Aizpurua, portaveu d’EH Bildu, el líder socialista va evitar tancar aquesta porta. Les desviacions del dèficit, es va limitar a explicar Sánchez, s’«atallaran» amb més creixement i «justícia fiscal». El «debat» de les retallades, va acabar, és «interessat» i «de part».