«CREAR OCUPACIÓ i donar oportunitats»

Aznar demana que l'ingrés mínim vital sigui «temporal»: «És difícil aprovar-lo amb un 110% de deute»

L'expresident alerta contra les «polítiques divisives i de confrontació» i les «sortides populistes» de la crisi

GRAF7554. POZUELO DE ALARCÓN (MADRID), 26/11/2019.- El expresidente del Gobierno José María Aznar, durante su intervención en la conferencia Una reflexión sobre Europa, esta mañana en la Universidad Francisco de Vitoria.- EFE/Fernando Alvarado

GRAF7554. POZUELO DE ALARCÓN (MADRID), 26/11/2019.- El expresidente del Gobierno José María Aznar, durante su intervención en la conferencia Una reflexión sobre Europa, esta mañana en la Universidad Francisco de Vitoria.- EFE/Fernando Alvarado / Fernando Alvarado (EFE)

4
Es llegeix en minuts
Europa Press

L’expresident del Govern José María Aznar ha defensat que l’ingrés mínim vital sigui «temporal» davant de la crisi del coronavirus i ha recalcat que «l’important» és crear ocupació i donar «oportunitats» a les persones. A més, ha dit que s’ha d’explicar que és «difícil» aprovar una prestació com a aquesta «amb un 110% de deute ja en el dia d’avui» i alhora demanar-li a Europa transferències per «finançar les conseqüències de la crisi a Espanya».

Així s’ha pronunciat en una conferència virtual sota el títol ‘Post-Covid-19: ¿Cap a un nou ordre internacional?’ en què també han participat l’excanceller del Paraguai Eladio Loizaga, i l’exvicepresident de la República del Perú i fundador i president de la Universitat San Ignacio de Loyola (USIL), Raúl Diez Canseco Terry. L’acte ha sigut moderat per Tomás Póveda, vicepresident d’USIL.

«Crear ocupació i oportunitats»

«La nostra obligació és ajudar el que ho necessita temporalment, però sobretot promoure polítiques que puguin donar ocupació, seguretat i oportunitats. Això és l’important», ha proclamat Aznar al ser preguntat com valora aquesta renda mínima que ha aprovat el Govern de Pedro Sánchez.

Aznar ha afirmat que és «difícil» aprovar una norma com l’ingrés mínim vital «amb un 110% ja en el dia d’avui de deute del PIB». «I alhora dir-li a Europa que necessites transferències» per finançar les conseqüències de la crisi a Espanya. Les coses hi ha vegades que no quadren perquè no tenen el seu sentit», ha ressaltat.

Recolza la mesura

Per això, ha insistit que aquest ingrés mínim pot ser «necessari des del punt de vista temporal» i ha dit «no tenir cap dubte sobre això», però ha avisat que la «gran qüestió estructural és el creixement, l’ocupació, l’empresa, la inversió i les oportunitats». Al seu entendre, això és el que fa sortir la gent «de la dependència i la necessitat» perquè aconsegueixi «un futur de prosperitat».

L’excap de l’Executiu ha recordat que quan ell va deixar el Govern el 2004 Espanya «tenia un endeutament del 38% del PIB». «I avui arribarem l’any que ve, molt probablement al final d’aquest any, al 120% del PIB». A més, ha dit que va deixar el país amb superàvit pressupostari i en la Seguretat Social.

«És veritat que s’han passat crisis, però és veritat que les coses es poden fer bé, es poden fer malament o regular», ha emfatitzat, per lamentar que en els últims cinc anys Espanya hagi celebrat quatre eleccions generals, una cosa que, segons el seu parer, evidencia que «alguna cosa falla» en la política espanyola.

«Aliança de socialistes extrems més comunistes»

A més, ha assenyalat que el Govern de Pedro Sánchez va néixer d’una moció de censura que, segons el seu parer, la Constitució «obliga que sigui constructiva però que és destructiva» perquè va sortir una «aliança de governs de socialistes extrems més comunistes, més secessionistes».

«Evidentment les recuperacions són molt difícils d’imaginar des del punt de vista del que és afrontar amb seguretat, políticament i des del punt de vista de la unitat, dels consensos, dels objectius comuns i d’aquells pilars fonamentals que van justificar el progrés d’Espanya, que això es pugui mantenir», ha advertit.

En aquest punt, ha assenyalat que la Constitució i la Unió Europea són els dos acords bàsics que haurien d’haver unit «profundament els espanyols», «forjant prou consensos per prendre les respostes adequades per a aquesta crisi i per afrontar el futur». «Lamentablement no ha sigut així», s’ha queixat.

A més, ha qualificat d’«absurd» que hi hagi governs que vulguin reprendre les seves «antigues agendes» quan l’«hecatombe econòmica i social» de la Covid-19 ha de portar a «revisar aquestes agendes» i els seus «pressupostos de pam a pam».

«S’ha de revisar programa a programa per adaptar els països a la realitat i això va requerir buscar consensos i objectius comuns», ha manifestat, per insistir que és «absurd» posar a sobre de la taula polítiques de «confrontació i divisives».

En aquest punt, ha demanat estar atents perquè «alguns» volen presentar els règims totalitaris i populistes i les dictadures totalitàries com «una solució» quan «mai són un exemple per a la resolució dels problemes».

«No hi haurà sortides populistes a aquesta crisi»

A més, Aznar ha defensat la revitalització de la democràcia i les institucions. «No hi ha ni hi haurà sortides populistes a aquesta crisi. Hi haurà intents de sortides populistes que el que facin sigui agreujar el retrocés, la pobresa i les situacions desgraciades que estan vivint molts països», ha manifestat, per defensar que els Governs llatinoamericans que ho considerin puguin plantejar «un pla d’acció conjunta davant de les institucions multilaterals».

Després d’assegurar que viuen «probablement la crisi més greu en l’ordre mundial després de la segona guerra mundial», ha indicat que les pandèmies en la història «mai han produït grans canvis estratègics» sinó que ho han fet les guerres entre les potències i els grans poders que competien.

Això sí, ha reconegut que l’ordre actual estava posat en dubte des de fa temps i ha afegit que la pandèmia el que fa és «alimentar la tendència a posar en dubte el que ja estava posat en dubte».

«Absència de lideratge internacional»

Notícies relacionades

Aznar ha remarcat que aquest «problema global» del coronavirus no ha tingut «una resposta global» sinó que cada Estat hi ha dit la seva, cosa que significa una «absència de lideratge internacional». Segons ha agregat, és una resposta diferent de la que es va donar després de la segona guerra mundial. «Les institucions multilaterals no han funcionat correctament», ha manifestat, al·ludint al G20 o el G7.

Finalment, l’expresident del Govern s’ha mostrat a favor de revitalitzar l’aliança atlàntica, especialment entre Amèrica del Nord i Europa, ja que, segons ha dit, els problemes requeriran «profundes aliances i seriosos aliats» per defensar «l’ordre liberal» i «les democràcies».