Alagna enamora al Liceu

L a trajectòria de Roberto Alagna ha estat vinculada des dels seus inicis al Liceu: el seu primer èxit va arribar amb el seu debut al Gran Teatre l’any 1991 amb un meravellós Rodolfo de La Bohème, amb la llegendària Mirella Freni, abans d’una sobtada visita a l’any següent per salvar una funció amb el seu esplèndid Alfredo al costat de la juvenil Traviata de Verónica Villarroel. Amb Giacomo Puccini es va presentar en aquest teatre i va tornar-hi ahir a la nit amb un monogràfic dedicat al compositor.

En un gran estat de forma, amb una zona aguda especialment segura i controlada, amb domini del fiato, un fraseig propi dels més grans i una generosa projecció, Alagna va triomfar en una nit plena de força i passió, molt més còmode en el cant expansiu que en el subtil. Acompanyat al piano per Jeff Cohen (¡com es va enyorar l’orquestra en aquest repertori!), la vetllada va començar amb Torna ai felici dì, de Le Villi –la primera i poc coneguda de les 13 òperes de Puccini que ell mateix va retocar fins a quatre vegades–, seguida d’Orgia, chimera dall’occhio vitreo, de la segona òpera de l’italià Edgar, també un fracàs que mai es programa. En totes dues, no obstant, s’evidencia el vol melòdic d’un compositor que va arribar a ser un geni del teatre musical de tots els temps.

Després de l’intermezzo de Le Villi, conegut com La tregenda en transcripció per a piano sol, van arribar tres joies del primer gran èxit de Puccini Manon Lescaut: el fragment Tra voi belle, brune e bionde; la deliciosa ària Donna non vidi mai, i la tràgica No!... Pazzo son!... Guardate –precedida de l’impressionant Intermezzo de la mateixa obra en versió per a piano–, en les quals la veu del tenor francès d’origen italià es va poder escoltar en tot el seu esplendor.

La segona part de la seva actuació va començar amb Che gelida manina, de La Bohème, una ària que va sonar fresca i juvenil després d’haver-lo escoltat cantar-la en aquest escenari fa 35 anys, seguida d’una versió sense el do, també escrita per Puccini.

Les ovacions van seguir amb una altra joia ideal per a l’actual estat vocal d’Alagna, E lucevan le stelle, de Tosca. Després d’un arranjament de melodies de Butterfly en va arribar una d’espectacular, Addio, fiorito asil, abans de Ch’ella mi creda, de La fanciulla del West, pura passió, per culminar amb la popular Nessun dorma, de Turandot, abans, és clar, de les propines de rigor.

‘Roberto Alagna canta Puccini’

Notícies relacionades

Brunch Electronik i Elrow, aliats en un festival per Halloween

David Byrne i Pixies, primers noms del Cruïlla 2026

Gran Teatre del Liceu

30/10/2025