Una altra visió del cine d’atracaments

Malgrat la seva importància en el cine independent contemporani, generalment produïda per Todd Haynes, Kelly Reichardt no és una directora assídua a les nostres sales de cine. Ara s’estrena el seu últim treball, The mastermind. Potser perquè, entre altres coses, té un actor de moda al capdavant del repartiment, Josh O’Connor, que dona vida a un paio casat i amb fills, sense feina estable ni esperances de tenir-ne, que amb l’ajuda de dos delinqüents d’estar per casa com ell roba quatre quadres abstractes d’Arthur Dove d’un museu de Framingham, petita ciutat de Massachussets.

L’acció passa el 1970, amb referències al context sociopolític. James sap de pintura; el defineixen com un desertor de les escoles d’art. Però sap poc de gestionar un robatori, la seva pròpia vida, la relació amb la dona i els fills i amb el pare, un respectat jutge. The mastermind és un film d’atracaments... que no és un film d’atracaments, almenys dels habituals. La seva posada en escena minimalista remet a Robert Bresson, a l’essencialitat del director de Pickpocket, però és que el segon tram de la pel·lícula, el més interessant, es converteix també temàticament en una faula bressoniana sobre la llibertat o no de l’individu al dur a terme els seus actes.

Notícies relacionades

Brunch Electronik i Elrow, aliats en un festival per Halloween

David Byrne i Pixies, primers noms del Cruïlla 2026

‘The mastermind’

Kelly Reichardt (Estrena: 31/10/25)