Manolo García: "Hi ha fils misteriosos, interessats, que provoquen odi a les llengües"

L’àlbum comença dient "deberíamos dejar de correr» (en la cançó Pequeña e ingenua reflexión), però vostè no para de treure discos i llibres i anunciar gires.

La intenció és bona, però és ingènua. M’ha vingut de gust començar aquest disc, que és el número 10 des que El Último de la Fila es va dissoldre, amb una declaració de principis molt personal, la meva petita filosofia de butxaca.

Anteriorment havia cantat en català (amb Maria del Mar Bonet, Lluís Llach i Ivette Nadal, i adaptant Mai és tard per a La Marató), però la cançó Drapaires poligoneros és la primera que grava en un disc propi. ¿Com ha sigut?

El castellà és la meva llengua materna, però parlo també català i vaig néixer a Catalunya. Defenso la diversitat cultural, que és beneficiosa per a tothom, perquè suma. Un dia, quan conduïa, em va començar a sorgir aquesta lletra i no em va venir al cap la paraula traperos, sinó drapaires, que jo sentia al meu barri, de criatura: hi havia l’esmolet i després el drapaire, que anava picant un ferro, pam, pam, pam..., amb un carro de rodes que carregava coses de les cases.

Serrat va retratar aquest personatge en El drapaire, el 1967.

He crescut amb les cançons de Serrat. Hi ha una infància a la qual estem lligats, quan no hi havia mòbils. Jugàvem a pilota al carrer i quan venia un cotxe cridàvem: "¡cotxe!». Ara les ciutats, les vores de les autopistes, estan plenes de polígons industrials. Vivim immersos en la cultura del consum, que de vegades m’aclapara bastant, tot i que jo també venc estris, els discos. Però ens estem menjant el planeta per fabricar coses que no sempre són necessàries.

La cançó dona títol al disc. ¿Una llança a favor que les llengües cooficials estiguin més presents en l’imaginari cultural de tot Espanya?

Haurien d’estar-ho. Però hi ha fils misteriosos, de vegades interessats, que provoquen odi a les llengües i enutjos. La meitat del títol en català és una petita abraçada a la Catalunya que a mi m’ha donat vida. La Barcelona en la qual vaig descobrir Pau Riba i Jaume Sisa i Ia & Batiste, i que al seu torn acollia Lole i Manuel, i Smash. La meva família i moltes d’altres van trobar aquí un lloc d’acollida i es van guanyar el pa, la qual cosa és d’agrair.

Una altra de les noves cançons és No estás solo, tienes tu voz, en la qual afegeix: "Si consigues alzarla». Sembla una invitació a la mobilització, però vostè és un escèptic polític, ¿no?

Bastant escèptic. I en aquestes qüestions cada vegada sento més desafecció. Governar és posar uns quants per sobre dels altres. El poder és una força misteriosa que pertorba l’ésser que l’ostenta. No vull dir que tot el cos polític sigui nefast, però el resultat és que les coses no van del tot bé. Crec que tots estem decebuts.

En el tema Mujer sola, hombre solo pinta les dues figures com uns subjectes absorts, aïllats, sense conversa.

La tecnologia és un parany. Tothom s’envia coses, però hi ha molta soledat. Ens estan traient l’ànima. Jo recordo que els meus avis eren feliços. I ara... "Estic bé amb la Pepita, però he conegut la Manolita a través de les xarxes i...». Hi ha un embolic... Ja no et conformes, vols més. La cançó neix d’això, i de la soledat que hi ha a les grans ciutats.

Ha anunciat que en aquesta gira recuperarà moltes peces del seu primer àlbum en solitari, Arena en los bolsillos (1998). ¿Per què?

Aquest disc ha sigut una mica fetitxe. Hi havia gent de la indústria que no confiava en ell, però vaig tenir sort i els déus em van regalar unes cançons que van agradar. Llavors, aquesta vegada m’he dit que tocaré moltes cançons del nou àlbum, 11 de 16, i que faré el mateix amb el primer, del qual molta gent sempre m’ha dit: "M’agrada tot el disc».

¿Ha començat ja els assajos per a la gira de reunió d’El Último de la Fila?

Encara no ens hem reunit. Ho farem l’any que ve, si Déu vol. El Quim i jo ens veiem regularment per parlar sobre qüestions de producció, i els músics de la banda s’estan preparant a casa.

Notícies relacionades

Brunch Electronik i Elrow, aliats en un festival per Halloween

David Byrne i Pixies, primers noms del Cruïlla 2026

¿I pot confirmar si hi haurà finalment alguna cançó nova?

Si n’hi hagués alguna, seria només una. La gent vol escoltar les cançons que coneix i que va sentir en la seva joventut, i crec que hem de ser respectuosos amb aquesta idea.