La Guàrdia Civil apunta al doctor Simón en les seves indagacions

Els agents de la Guàrdia Civil que investiguen la relació de l’epidèmia de coronavirus amb la marxa del 8-M volen llegir els correus electrònics del doctor Fernando Simón, director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries (CECAES), i, juntament amb el ministre Salvador Illa, principal cara sanitària del Govern durant la crisi del coronavirus.

Així ho manifesten els guàrdies en una de les principals conclusions de l’informe de Policia Judicial que l’1 de juny van elevar a la magistrada Carmen Rodríguez-Medel, al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO i que es mostra en aquest pàgina. La titular del jutjat 51 dels de la capital instrueix una denúncia contra la Delegació del Govern a Madrid per permetre l’esdeveniment feminista.

La Guàrdia Civil ha llegit tots els correus de dos comptes del CECAES, però manifesten a la jutge la seva intenció d’anar més enllà, al queixar-se-li que «en el canal de comunicació s’observen adreces de correu ‘addicionals’ associades al CECAES i diferents de les dues facilitades [...] entre les quals hi ha l’adreça electrònica del mateix director del CECAES Fernando Simón Soria, de la qual no ofereixen cap informació».  

Els agents no arriben a assenyalar una actuació obstruccionista per part del Ministeri de Sanitat, però sí la suggereixen en el seu informe al lamentar «la imprecisió de la informació aportada» i que «això dona una sensació d’incertesa per a aquesta instrucció».

Pota de la investigació

Quaranta-sis pàgines de l’informe policial es dediquen a analitzar correus i informació del departament que dirigeix Fernando Simón, amb molta més amplitud i intensitat que la que es va poder veure en l’avanç d’aquest atestat, la filtració del qual –i la falta d’explicacions sobre aquesta, segons Interior– va propiciar el cessament del coronel Diego Pérez de los Cobos al capdavant de la Comandància de la Guàrdia Civil de Madrid, i la crisi política més gran que ha viscut el ministre Fernando Grande-Marlaska.

L’atestat conclou també que el CCAES «sabia» des del 10 de febrer que s’havien de prendre precaucions sanitàries com guardar distància de seguretat per prevenir contagis. Aquestes instruccions reflecteixen, segons els investigadors, el «grau de coneixement de la malaltia i la seva possible gravetat».

Les indagacions entorn del que va comunicar o no el CECAES a la Delegació del Govern són, de fet, una de les quatre potes de la investigació dels guàrdies. Les altres tres són la presa de declaracions a funcionaris de la Delegació del Govern, els interrogatoris a convocants d’esdeveniments el 8 de març i les notícies publicades per la premsa.

El contingut de l’informe confirma la sospita de fonts del Govern en el sentit que Fernando Simón, director del CCAES, és la peça que es volen cobrar les diferents acusacions impulsades contra la celebració de les marxes del 8-M, i no només el delegat del Govern a Madrid. La imputació de José Manuel Franco és, interpreten aquestes fonts, només un pas intermedi en l’estratègia de querelles en la qual participen de forma decisiva Vox i altres entitats més particulars.

Amb el Codi Penal

«El delegat del Govern és el que atorga el permís per a les manifestacions. Aquesta causa tracta que s’investigui què va succeir entre el 5 i el 14 de març passats –explica l’advocat Víctor Valladares, primer denunciant del cas del 8-M. Es tracta de saber partint de què es van permetre manifestacions multitudinàries, sense perjudici dels drets de les dones, dels quals soc partidari».

Valladares no nega la seva presumpció que Simón, i fins i tot el ministre Illa, tenen responsabilitat en el cas. I l’argumentarà en el seu moment, explica, sobre la base de tres textos legals: l’Ordre Ministerial 564/2004 de 27 de febrer, que va crear el Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries, i els articles 410 i 412.1 del Codi Penal, que tracten de l’auxili que un funcionari ha de prestar a l’autoritat governativa.

«S’haurà de veure quins requeriments es van fer al Ministeri de Sanitat abans d’autoritzar les manifestacions», demana l’advocat denunciant. I en sintonia amb aquesta opinió hi ha els capítols 6 i 7 de l’atestat de la Guàrdia Civil, els que es dediquen a la tasca del CCAES.

No obstant, la jutge d’instrucció del cas ja ha s’ha negat una vegada a admetre acusacions contra Fernando Simón, si bé sobre la base que hi ha altres denúncies investigant-se en altres jutjats. La d’una advocada de Móstoles filla d’un mort per Covid-19 ja ha sigut inadmesa aquesta setmana.

Crisi vigent

L’atestat de la Guàrdia Civil ha transcendit just en la jornada posterior a la més tensa sessió parlamentària que ha viscut Grande-Marlaska. Aquest dijous, en la ressaca, el ministre Salvador Illa ha negat que Sanitat tingués «evidència científica» de la gravetat de l’epidèmia abans del 8 de març com per prohibir actes, tal com sosté l’informe policial.

Alhora, el Partit Popular ha llançat mocions en ajuntaments i diputacions de tot Espanya per exigir la dimissió del ministre de l’Interior, i JxCat ha registrat una pregunta sobre quines mesures està prenent el ministre per acabar amb la «policia política», a la qual amb les paraules «policia patriòtica» es van referir ahir tant ell com Pedro Sánchez.

La crisi no ha perdut temperatura, i hi ha contribuït una declaració del ministre de Consum, Alberto Garzón, considerant que en les Forces de Seguretat de l’Estat hi ha «elements reaccionaris» que «assumeixen com a propi el discurs que convida al cop d’Estat».

Està per veure’s qui acusa

Aquest matí, en una sucursal madrilenya del Banco Santander, l’advocat Valladares pagava de la seva butxaca els 1.000 euros de fiança que la jutge Rodríguez-Medel ha sol·licitat als qui es volen personar en la causa com a acusació popular.

Era el penúltim tràmit que li quedava en la fase de personació, que està encara molt oberta en el cas que investiga la Guàrdia Civil. I és per defectes formals... i també per falta d’espai, ja que la jutge vol una sola adreça lletrada de l’acusació popular, i hi ha tres entitats pugnant-hi: el mateix advocat Valladares, l’associació de consumidors i Usuaris José María de Mena i la Unió d’Oficials de la Guàrdia Civil.

Aquestes dues últimes han sigut requerides aquest dijous perquè presentin el seu poder per a plets i que reparin un problema amb les seves firmes digitalitzades. Valladares ja va presentar el seu poder per a plets el 21 de maig.

«Fonts obertes»

Mentrestant, la jutge Rodríguez-Medel té per a la seva lectura un atestat que, amb sis annexos, s’estén durant 295 pàgines. En l’informe, igual com l’avanç que va transcendir fa una setmana, es repeteix l’inusual detall que els continguts periodístics tornen a ser base de les indagacions policials.  Per a l’entorn de la defensa del Govern, «pura construcció argumentativa».

La informació de «fonts obertes» ocupa 66 pàgines en l’informe de la Guàrdia Civil. La més sonada, un vídeo de la ministra d’Igualtat, Irene Montero, amb frases seves descontextualitzades i informals sobre com el temor del virus va propiciar «la baixada» d’assistents a la marxa del 8-M.

La ministra va mantenir una xerrada informal amb una periodista abans d’una entrevista a la televisió basca EiTB, en la qual va dir: «És a dir, no ho diré, perquè no ho diré. Doncs perquè, tia, vull ser molt prudent, perquè crec que la comunicació que s’estava fent com a Govern és bona comunicació, molt basada en les dades mèdiques».

Notícies relacionades

Alejandro Fernández: "Qui ha tancat la porta a pactar és Illa, no jo"

PSC, ERC i Junts endureixen els seus atacs i deixen en l’aire els pactes

L’informe recull aquestes frases d’una notícia que l’‘ABC’ va publicar el matí de l’1 de juny. Els guàrdies civils autors de l’atestat el van firmar a les 14.00 del mateix dia.

És també poc usual en els informes policials un primer capítol que porta aquest atestat, i que es titula «Diligència salvant errors». Els autors els consideren «errors tipogràfics o de consignació», però es refereixen a errors greus que es veien en el primer informe, com la data de declaració de la pandèmia per part de l’OMS, erròniament fixada en el 30 de gener, o una declaració del secretari general del sindicat CGT Banca que va ser alterada per omissió de detalls en el primer atestat. Per als agents, els errors no canvien «en absolut, els fets de relleu plasmats en la investigació en curs».