DEBAT AL CONGRÉS: ÚLTIMA PRÒRROGA

Sánchez aconsegueix l'última pròrroga davant de l'assetjament del PP i Vox

El Congrés aprova per 177 vots la sisena pròrroga de l'estat d'alarma fins al 21 de juny

Casado i Abascal desatenen l'apel·lació a la «unitat» davant el virus del president del Govern espanyol

zentauroepp53632768 madrid  03 06 2020   el presidente del gobierno  pedro s nch200603102512

zentauroepp53632768 madrid 03 06 2020 el presidente del gobierno pedro s nch200603102512 / J J Guillen

6
Es llegeix en minuts
Juan Ruiz Sierra
Juan Ruiz Sierra

Periodista

ver +
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

Especialista en política i salut mental

ver +

Pedro Sánchez ha aprofitat l’últim debat parlamentari sobre l’estat d’alarma per clamar, sense cap èxit, contra la crispació política. En un moment en què la tensió dialèctica està arribant a cotes molt altes, amb l’oposició de dretes acusant el Govern de retallar llibertats, no respectar la divisió de poders i ser responsable de les més de 27.000 morts pel coronavirus, el president ha cridat a la «unitat» en un moment tan greu, davant la «mesquinesa de la petita política». Sánchez tem que una cosa similar a la que està passant als EUA, un país profundament dividit, amb enfrontaments als carrers arran de la mort de l’afroamericà George Floyd en mans de la policia, passi a Espanya.

L’Executiu ha aconseguit l’aprovació de l’estat d’alarma fins al pròxim 21 de juny amb els vots de Cs, el PNB i Més País, i l’abstenció d’ERC i Bildu. En total, l’ampliació de la mesura ha aconseguit 177 ‘sís’ davant 155 rebutjos i 18 abstencions. En aquesta cita al Congrés, Sánchez ha volgut aturar-se a la bandera roig-i-groga, omnipresent en les protestes de la dreta contra el Govern.

«És el símbol de la nació, és la bandera de tots i totes, representa la nostra voluntat de viure junts. Per això ningú està fora de la bandera i ningú té el dret d’utilitzar la bandera contra un altre compatriota. Som aquí perquè ens han votat els ciutadans. No hi ha mals espanyols i bons espanyols. No utilitzem la bandera com si fos una arma, no fem servir el nom d’Espanya en va. Estem veient el verí que qualla als EUA i no volem veure’l a Espanya. Diguem ‘no’ al verí de l’odi, ‘no’ a la violència física, ‘no’ a la violència verbal, ‘no’ a l’insult, ‘no’ a la provocació. Els nostres pares no es van sacrificar per a això», ha assenyalat el líder socialista, durant un discurs en què les mencions a la «unitat» han sigut constants.

Però el Govern no confia que aquestes apel·lacions calin en el PP i Vox. De fet, importants membres de l’Executiu han contribuït també a la crispació, com el vicepresident segon, Pablo Iglesias, que la setmana passada va acusar el partit d’ultradreta de «voler un cop d’Estat», però no «atrevir-se», unes paraules que van caure malament en l’entorn del president. El líder de Podem es va disculpar poc després, però d’una manera estranya: assenyalant que havia dit «la veritat» però que s’havia «equivocat», perquè com a vicepresident no ha de llançar aquestes acusacions.

Dins d’aquest clima d’alt voltatge, el 8-M ocupa un lloc especial. Fernando Grande-Marlaska es troba en el seu moment més baix com a polític, arran de la destitució del coronel Diego Pérez de los Cobos com a cap de la Comandància de la Guàrdia Civil, motivat per la investigació per part de l’institut armat de la manifestació per la igualtat just abans que es declarés l’estat d’alarma. En la seva intervenció inicial, Sánchez no s’ha aturat a parlar de Marlaska, però sí que ha reivindicat la cita feminista. «Volem un país d’igualtat entre homes i dones. Ho dic alt i clar: visca el 8 de març», ha assenyalat. Ja en la rèplica, el president ha reivindicat el ministre davant el PP i Vox. La dreta demana la seva dimissió, ha dit Sánchez, perquè està «destapant» la «mal anomenada policia patriòtica», aquest «destacament consagrat a defensar les activitats del PP».

Missatges esperançadors

«Hem passat els pitjors mesos de la història de la nostra democràcia. Han tingut una intensitat que han transformat la nostra percepció del temps. Aquests tres mesos han semblat un temps infinit. Però podem dir que hem passat el pitjor de la pandèmia», ha començat dient Sánchez al Congrés. El líder socialista ha desplegat optimisme, amb frases com ara «estem cada vegada més a prop d’aconseguir-ho», després que en els últims dies no s’hagi registrat cap mort per Covid-19.

Les accions de l’Executiu estan destinades a aquest nou escenari, mirant cap a la sortida de l’estat d’alarma. Dimarts que ve, ha anunciat Sánchez, recollint el compromís al qual va arribar amb Cs a canvi del seu suport a la pròrroga, el Consell de Ministres aprovarà un nou decret llei per a la «nova normalitat», en què s’inclouran les mesures a prendre si hi ha un nou rebrot del virus.

El PP i Vox carreguen contra el Govern central

La petició de Sánchez d’evitar la crispació no ha tingut cap ressò a les dretes. El líder del PP, Pablo Casado, ha traçat una esmena a la totalitat a la gestió del Govern més enllà de la pandèmia. Casado ha afirmat que Sánchez és el president «més radical» de la democràcia, i l’ha acusat repetidament de mentir «sense rubor». 

El líder conservador ha qualificat de «purga» el cessament del coronel Pérez de los Cobos –a qui ha qualificat d’«irreprotxable»– i ha reclamat la seva restitució i el cessament dels que van executar la decisió d’apartar-lo del càrrec. Ha advertit que es podrien haver comès els delictes d’inducció a la revelació de secrets, obstrucció a la justícia i prevaricació. Casado ha anunciat que després de la crisi sanitària el PP demanarà una comissió d’investigació per aclarir «responsabilitats del Govern en la seva nefasta gestió». Tot això amb referències a les cessions de Sánchez als «proetarres», que «oculta els morts» i converteix cada votació «en un basar en què la igualtat dels espanyols es regateja a preu de saldo».

Per la seva banda, el dirigent de Vox, Santiago Abascal, ha mantingut el to agressiu i ha acusat el Govern de pactar amb ETA, de «sectarisme i negligència criminal» i de ser «guerracivilista». Abascal ha insistit a acusar el vicepresident i líder de Podem de ser fill d’un «terrorista o funcionari del franquisme o les dues coses» i ha carregat contra l’ingrés mínim vital perquè crearà «persones dependents» i efecte crida als immigrants. També, com el PP, ha defensat el coronel De los Cobos per «negar-se a cometre delictes».

«El PP i la ultradreta utilitzen de mala fe el virus per fer política partidista», els ha contestat Sánchez, identificant en tot moment els líders del PP i Vox. «Senyor Casado, senyor Abascal, en fi, els és igual. Tant si són naps com cols», ha dit, just abans de repetir diverses vegades la falca «senyor Casado, senyor Abascal, senyor Abascal, senyor Casado». Segons el parer de Sánchez, el líder del PP, negant-se a negociar la pròrroga i bolcant-se en l’atac frontal al Govern, «està fent petit el seu partit i gran la ultradreta».    

El paper de Cs

Notícies relacionades

Davant aquesta competició en duresa contra el Govern, Cs, tan crític amb Sánchez en moments anteriors (sobretot quan Albert Rivera estava al capdavant del partit), ha fet servir un to absolutament diferent. «Un es pregunta si els que són avui aquí estan a l’altura. No parlen de l’estat d’alarma», ha assenyalat el portaveu dels taronges, Edmundo Bal. La frase no només anava dirigida al PP i a Vox, sinó també a Gabriel Rufián, d’ERC, el discurs del qual s’ha centrat més en els atacs a Cs i la reivindicació de la taula de diàleg entre l’Executiu i la Generalitat que en la necessitat de mantenir el confinament.

Els liberals han pactat per tercera vegada consecutiva el seu suport a la pròrroga, i ara són temptats pel Govern perquè negociïn els pròxims Pressupostos Generals de l’Estat. Però Bal ha volgut cenyir l’entesa a l’estat d’alarma, mostrant la seva disconformitat, per exemple, amb el cessament de Pérez de los Cobos. «No ens agrada gens el seu Govern, però som aquí per parlar de la pròrroga de l’estat d’alarma», ha dit el portaveu de Cs a Sánchez.