16 jul 2020

Anar al contingut

desescalada asimètrica

Així es regularà la nova normalitat

El Govern cedeix el comandament de la gestió sanitària a les comunitats autonòmes que estiguin en fase 3 però amb unes condicions mínimes per evitar rebrots

Redacta un reial decret llei per mantenir unes mesures, com l'obligació sobre l'ús de la mascareta, encara que l'estat d'alarma ja no estigui vigent

Efe

Una mujer con mascarilla hace una foto con su móvil a unas flores durante el segundo día de la reapertura del Real Jardín Botánico de Madrid, el 26 de mayo.

Una mujer con mascarilla hace una foto con su móvil a unas flores durante el segundo día de la reapertura del Real Jardín Botánico de Madrid, el 26 de mayo. / EFE / EDUARDIO PARRA

Després de les sis pròrrogues d’alarma decretades pel Govern de Pedro Sánchez per fer front a la crisi del coronavirus el comandament únic del qual ha ostentat el ministre de Sanitat, Salvador Illa, l’Executiu obre la mà a les comunitats autònomes que estiguin en la fase 3 de la desescalada perquè agafin el timó d’aquesta lluita contra la pandèmia. Això sí, el Govern redacta un reial decret amb una sèrie de mesures sanitàries que s’hauran de mantenir una vegada superat l’estat d’alarma per evitar rebrots d’aquest patogen.

Pedro Sánchez ha anunciat aquest dimecres davant del ple del Congrés que el Consell de Ministres de dimarts que ve aprovarà un reial decret llei en què es recolliran totes les mesures sanitàries que serà necessari mantenir davant la Covid-19 una vegada que s’aixequi l’estat d’alarma als diferents territoris, que està previst com a molt tard el 21 de juny, o fins i tot abans a les comunitats autònomes que van més avançades, si així ho decideixen els seus presidents autonòmics.

Aquest decret llei «per a la nova normalitat» recopilarà, segons ha detallat, totes les mesures de «prevenció, contenció i coordinació» per fer front a la crisi sanitària que és necessari mantenir encara i que s’han anat desenvolupant a través de successives ordres ministerials, la vigència de les quals expira a la fi de l’estat d’alarma.

Competències de les autonomies

L’última i definitiva pròrroga de l’estat d’alarma (fins al 21 de juny) que aquest dimecres autoritzarà el Congrés dels Diputats permet a les autonomies que a partir del dia 8 estiguin o entrin en la fase 3 de la desescalada (l’última de les previstes en el pla de transició) decidir quan sortiran els seus territoris de l’estat d’alarma, si l’evolució de les dades sanitàries així ho aconsella.

Això significa que algunes comunitats autònomes podran posar fi a la vigència de l’estat d’alarma als seus respectius territoris fins i tot abans del 21 de juny. D’aquí la necessitat de tenir preparat abans un reial decret llei que permeti mantenir unes mínimes mesures sanitàries, com l’obligació sobre l’ús de la mascareta, encara que l’estat d’alarma ja no estigui vigent.

Complir el pacte amb Ciutadans

Es tracta d’un compromís que el Govern va adquirir amb Ciutadans en la negociació que va garantir el recolzament d’aquesta formació a l’última pròrroga de l’estat d’alarma, però que ja havia avançat la vicepresidenta primera del Govern, Carmen Calvo, en una compareixença el 26 de maig, quan va explicar que aquesta seria l’alternativa que quedaria a l’Executiu si no aconseguia l’aval de la Cambra per prorrogar l’estat d’alarma fins a finals de juny.

Ara bé, com va explicar la vicepresidenta llavors, aquest decret llei no serveix per restringir un dret fonamental, com la llibertat de circulació. En cas que es necessités confinar una població determinada, sense estat d’alarma la decisió correspondria al Govern autonòmic, amb l’aval d’un jutge, com va passar en el cas de la quarantena imposada a tot un hotel a Tenerife el febrer passat o amb el confinament d’Igualada.

Tal com es va comprometre el Govern amb Ciutadans, Sánchez ha anunciat que el compendi de mesures que inclourà aquest nou reial decret llei serà objecte d’anàlisi en una pròxima reunió del Consell Interterritorial de Salut, del qual formen part el Ministeri de Sanitat i les conselleries autonòmiques del ram.

«Es tracta d’unir en una sola norma les mesures sanitàries que haurem de continuar observant fins que hi hagi una vacuna o un tractament terapèutic eficaç per evitar el risc de rebrot», ha indicat Sánchez.

Després de celebrar que «el pitjor ha passat», el president ha defensat que la instauració de l’estat d’alarma era l’única manera de «guanyar el virus». «Ha sigut tremendament eficaç», ha reivindicat, abans de posar en relleu també el procés de «desescalada gradual» i «intel·ligent» posat en marxa per anar aixecant de forma progressiva les restriccions imposades amb l’estat d’alarma des del 14 de març.

Sánchez ha aplaudit l’«extraordinari» sentit cívic amb què la població ha complert les normes i ha assegurat que el Govern continuarà «atent», perquè el virus encara circula i, per tant, el risc d’un rebrot, d’una nova onada epidèmica, no ha desaparegut. Així mateix, ha reivindicat les mesures adoptades per l’Executiu per atendre els més afectats per les conseqüències econòmiques de la paralització de l’activitat que va implicar el confinament.

El president s’ha defensat d’aquells que l’acusen d’utilitzar l’estat d’alarma per restringir drets i llibertats, d’una banda, i de sostreure competències a les comunitats autònomes, de l’altra. Ni una ni l’altra, ha afirmat. L’alarma, segons la seva opinió, només ha retallat «la llibertat d’encomanar». Sánchez ha criticat el PP per començar recolzant l’estat d’alarma per acabar oposant-se a les últimes sol·licituds de pròrroga, com va fer Vox des del principi.