El Govern s'alinea amb Puigdemont i demana de nou un relator

El Govern, o com a mínim la part postconvergent de l’Executiu, va recolzar aquest dimarts l’exigència d’un relator per a la taula de governs Estat-Generalitat que l’expresident Carles Puigdemont va formular hores abans. La portaveu, Meritxell Budó, va coincidir amb Puigdemont que l’episodi del pacte de la setmana passada entre el Govern bipartit de Pedro Sánchez i EH Bildu, amb successives reinterpretacions i marxes enrere sobre la derogació o no, parcial o total de la reforma laboral, evidencia la urgent necessitat que «hi hagi garantia», que hauria de venir de la mà d’un «relator».  Això sí, la consellera de Presidència no es va atrevir a qualificar aquesta exigència d’ultimàtum.

Es reobre així una nova fissura, l’enèsima, al si del Govern entre JxCat i ERC. Ja al gener, abans de la primera reunió de la taula del febrer, les dues parts van discrepar sobre si valia la pena o no fer del relator causa necessària o no. Els republicans sempre han optat per preservar l’existència de la mateixa taula abans que tensar les relacions amb l’exigència d’una figura, la del mediador, que ja es va carregar el breu diàleg obert amb la cimera de Pedralbes del desembre del 2018.

La Moncloa va desdenyar clarament la idea. «No difereix en res del que ha defensat sempre el senyor Puigdemont. No és sorprenent. Sempre hem dit que els millors relators, els millors testimonis, són el conjunt dels ciutadans», ha conclòs la portaveu del Govern, María Jesús Montero, qui ha insistit que el compromís de l’Executiu de tornar a reunir la taula de diàleg quan passi la pandèmia es manté «ferm».

Centrats en la pandèmia

Però la discrepància no se centra només en el mediador. Mentre ERC aposta per exigir la convocatòria ja d’una nova sessió de la taula de diàleg mentre en paral·lel mira de negociar el retorn de les competències en sanitat, en mans del Govern pel decret de l’estat d’alarma, la part postconvergent sembla també donar allargues a una nova sessió.

Així, Budó, parlant, en principi, en representació del conjunt del Govern, va asseverar que l’Executiu es troba centrat en la resolució de la pandèmia i que, per tant, encara no és moment de pensar en aquesta taula de diàleg. No és, per tant, la prioritat. La mateixa explicació que es dona per allargar la legislatura encara que el mateix Quim Torra la donés per liquidada, donada la mala convivència amb ERC, a finals de gener.

Àrees sanitàries vs. províncies

Notícies relacionades

¿Marejol a Euskadi?

La fiscalia demana arxivar la causa contra Paz Esteban per Pegasus

Respecte a la pandèmia, en concret a la desescalada, Budó va defensar que la proposta de Salut d’unificar les tres regions sanitàries que cobreixen bona part de la regió metropolitana suposava una autoesmena al seu pla de desmarcar-se de l’esquema provincial. «L’ús de les nou regions sanitàries han permès trossejar millor les necessitats de la població. A més, les tres àrees de salut, Barcelona ciutat, Metropolitana Nord i Metropolitana Sud, són només una part de la província barcelonina, que també inclou el Garraf, el Penedès (esqueixats de la Metropolitana Sud per a la pandèmia) i la Catalunya Central».

Amb tot, Budó va deixar en mans de les xifres aquesta possible reunificació. Budó, en qualsevol cas, va assenyalar que si es produïa aquesta reunificació, la població no podria desplaçar-se per aquest entorn metropolità «llevat que fos per feina o per visitar un familiar i no per oci». Una cosa que, d’altra banda, és el que succeeix en la situació actual. Budó també va negar que el clamor municipal metropolità per trencar la ‘muralla invisible’ que aïlla la capital catalana de la resta és el que ha empès el govern a proposar aquesta reunificació.