La pujada d'impostos també divideix Torra i Aragonès

Les discrepàncies entre els dos socis del Govern no només tenen a veure amb els seus plans independentistes, els lideratges o les travetes constants al Parlament, sinó també amb assumptes de pes social com si convé o no apujar impostos. Durant anys, ERC ha batallat contra la postconvergència per aplicar una pressió fiscal més gran a les rendes més altes. Ara, enmig de la crisi, semblen intercanviar-se els papers. El president Quim Torra es va mostrar ahir per primera vegada obert a utilitzar la palanca fiscal davant de la crisi del Covid-19 mentre el titular d’Economia i dirigent d’ERC, Pere Aragonès va argumentar que «en el dia d’avui», no és necessari.

 Quan se li va preguntar sobre si la comissió de reconstrucció econòmica i social anunciada ahir pel Govern es plantejarà incrementar ingressos mitjançant un augment de pressió fiscal a les rendes i patrimonis més alts, per exemple mitjançant l’impostos de successions, Torra va respondre de forma genèrica però sense tancar cap porta. «Si volem analitzar totes les eines, les analitzarem totes. Ara tenim uns pressupostos, unes mesures que esperem que el govern central prengui tard o d’hora. Hem de mirar totes les nostres capacitats per poder actuar amb totes elles», va plantejar, en la línia de «jugar amb les eines i instruments» a l’abast del Govern per pal·liar la greu crisi econòmica, d’ocupació i social que tant el ministeri d’Economia com l’FMI preveuen per al conjunt d’Espanya.

JxCat, contra la pujada

Aquesta porta oberta per Torra s’allunya, tot i que de forma prudent, de la doctrina oficial postconvergent i de JxCat, que consisteix a afirmar que Catalunya no pot incrementar més la pressió fiscal. Durant anys, van ser els hereus de Convergència que es van resistir a la proposta d’ERC de pujar la pressió a les rendes més altes o modificar l’impost de successions. No en va, una de les primeres mesures que va adoptar Artur Mas quan va accedir a la presidència de la Generalitat, en plena crisi econòmica, va ser la de suprimir l’impost de successions, a mitjans del 2011.

Posteriorment, el president Puigdemont i el vicepresident i líder d’ERC, Oriol Junqueras, també van xocar respecte a si apujar el IRPF a les rendes de més de 90.000 euros. No ha sigut fins als pressupostos recentment aprovats, i no sense les discrepàncies públiques de JxCat, que s’ha incrementat la pressió a aquestes rendes altes, per aconseguir el sí dels comuns.

Aquesta previsió presupostària va ser l’escut que va utilitzar ahir Aragonès per defensar que «en el dia d’avui» no creu necessari incrementar els impostos als patrimonis més elevats. La seva aposta passa per l’endeutament. «Les despeses són de tal magnitud que només poden ser finançats, de forma immediata i sense mal excessiu, mitjançant endeutament i és el que han de fer les institucions europees i el Govern de l’Estat, que es poden endeutar. Si es pot finançar a deute perpetu sense obligació de retorn, aquesta seria la via adequada», va adduir el conseller.

Torra va semblar en canvi articular un discurs de l’estil de Mario Draghi, quan com a president del Banc Central Europeu va dir que faria tot el que fos necessari per salvar l’euro. El president va parlar d’una nova realitat «disruptiva», després de la crisi, per la qual cosa es va mostrar obert a tot, en el marc del pla per a la reactivació econòmica i protecció social que traçarà el Govern. Per a això es crearà una comissió de consellers i un equip tècnic, presidida per Torra, que s’obrirà a propostes de la societat civil i els partits de l’oposició. Del contingut del pla no hi ha informació de moment, més enllà que es treballarà en després de fases: mesures per afrontar l’emergència sanitària, mesures per dotar de liquiditat a empreses i treballadors, i finalment plans de reactivació als sectors més castigats com la cultura, el comerç i el turisme.

Sembla una bona notícia

Notícies relacionades

Una carta redactada pel president

Sánchez irromp en la campanya electoral

Mentre aquestes concrecions arriben, el Govern no va deixar ahir de felicitar-se, amb la boca petita, per l’anunci del Govern d’una injecció de 16.000 milions a les autonomies, no reemborsables. Aragonès va reclamar mirar la lletra petita i va demanar que aquest fons es distribueixi en funció del mal que hagi causat el virus a cada territori i no sigui una quantitat condicionada ni en forma de préstec. «Sembla una bona notícia», va concedir.

Això no va frenar les crítiques. Torra va celebrar la mà estesa per Sánchez però li va enlletgir que fins ara s’ha sentit un «convidat de pedra» en les reunions. I va concloure que la recentralització «ha sigut un fracàs». «Les decisions de la Generalitat han de respectar-se i les [del Govern] que tenen impacte sobre Catalunya que es decideixin conjuntament», va exigir Aragonès.