El Govern s'enreda amb el control de la informació

A tots els governs els ha agafat a contrapeu la magnitud de la pandèmia del coronavirus i de la crisi política, social i econòmica que ha desencadenat en temps rècord. Les crítiques de l’oposició al Gabinet de Pedro Sánchez van guanyant octans amb el pas dels dies i algunes decisions seves no ajuden a aquesta «desescalada política» que reclama el mateix cap de l’Executiu. El baròmetre especial sobre el Covid-19 que el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) va publicar dimecres incloïa una pregunta més que controvertida que inquiria els ciutadans sobre si consideren que haurien de restringir-se les informacions sobre el coronavirus i limitar la difusió de dades a les «fonts oficials».

«¿Creu que en aquests moments s’hauria de prohibir la difusió de mentides i informacions enganyoses i poc fonamentades per les xarxes i els mitjans de comunicació social, i remetre tota la informació sobre la pandèmia a fonts oficials, o creu que s’ha de mantenir llibertat total per a la difusió de notícies i informacions?», era la pregunta del CIS, l’objectiu del qual, al·leguen en el Govern, no era preguntar pels mitjans de comunicació, sinó per les mentides i les ‘fake news’, que poden desorientar el ciutadà.

Frontera perillosa

La suggerència a la ciutadania que es poguessin posar límits a la publicació d’informació sobre l’epidèmia va encendre encara més els ànims de l’oposició, però tampoc «va convèncer gaire» Unides Podem, soci del PSOE en l’Executiu, ni associacions de jutges i fiscals, ja que es mou en la frontera, perillosa en la democràcia, de la censura.

El president del PP, Pablo Casado, va emmarcar aquest divendres la pregunta del CIS en una campanya d’«atacs a les llibertats» per part del Govern, de la qual també formarien part, segons la seva opinió, el «control de les xarxes socials», les «amenaces als mitjans», frenar les respostes en el portal de transparència de l’Executiu i el «qüestionament de la propietat privada».

El portaveu parlamentari d’Unides Podem, Pablo Echenique, va mostrar també el seu recel amb el plantejament de la qüestió per part del CIS: «Defenso la llibertat d’expressió fins i tot per mentir. Crec que en una societat moderna que respecti la llibertat individual ha d’estar permès mentir».

Fonts jurídiques del Tribunal Suprem citades per Europa Press van recordar que «la llibertat d’opinió i informació són bàsiques en societats democràtiques i lliures» i van qualificar la pregunta del CIS d’un globus sonda que al·ludeix a l’existència de mentides per mirar de calmar les crítiques per la gestió de la crisi sanitària. Des de la Sala Penal del Suprem, que dictamina sobre delictes d’injúries i calúmnies que puguin cometre els periodistes, s’apunta, a més, que una idea com la que suggereix la pregunta pot contravenir el que el mateix Tribunal Constitucional ha establert com a «patrimoni jurídic de tots els espanyols» pel que fa a la llibertat d’informació i expressió.

Lleu autocrítica

Notícies relacionades

Coronavirus a Espanya i el món: Última hora de la Covid | Notícies en DIRECTE

Enquesta CIS: La crisi del coronavirus redueix l'avantatge del PSOE sobre el PP

«¿Ens hem equivocat? Possiblement, però no serà l’última enquesta que fem sobre aquest tema», va admetre el president del CIS, José Félix Tezanos, entre la complaença i l’autocrítica. I la portaveu del Govern, María Jesús Montero, va reconèixer que la pregunta podia donar lloc a males interpretacions.

A tot això, dos de cada tres espanyols (66,7%) van respondre ‘sí’ a restringir i controlar les informacions, mentre que un 30,8% d’enquestats van contestar ‘no’.