CONFLICTE DE COMPETÈNCIES

El Govern es planteja recórrer el decret andalús que va canviar 27 normes en ple estat d'alarma

L'Executiu considera que hi pot haver una invasió de competències en aspectes vinculats al sector audiovisual i de patrimoni històric

rosas52347566 maria jesus montero ministra hacienda200218183412

rosas52347566 maria jesus montero ministra hacienda200218183412 / Juan Carlos Hidalgo

2
Es llegeix en minuts
Julia Camacho

El Govern central es planteja recórrer davant del Tribunal Constitucional el decret llei andalús de simplificació administrativa amb el qual la Junta d’Andalusia (PP i Cs) va canviar de cop, i en ple estat d’alarma, 27 normes autonòmiques i va eliminar un centenar de tràmits burocràtics. Entén l’Executiu que el text vulnera competències estatals en els dos aspectes la pressa dels quals precisament va criticar l’oposició que exerceixen el PSOE i Endavant Andalusia: la modificació de la llei audiovisual, de manera que es permetrà donar entrada a empreses privades a les emissores municipals o fins i tot la publicitat institucional pagada en emissores pirates, i la supressió de tràmits en actuacions urbanístiques en l’entorn del patrimoni històric.

La ministra portaveu i d’Hisenda, María Jesús Montero, va confirmar aquest dimarts en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres que aquest demanarà al Consell d’Estat un informe preceptiu per determinar si es produeix aquesta invasió de competències, i portar el decret, per tant, al TC, com ha avançat la Cadena Ser.

Des de la Junta d’Andalusia esgrimeixen que, en qualsevol cas, aquest dictamen «no seria vinculant», va assenyalar el conseller andalús d’Economia i màxim impulsor del decret, Rogelio Velasco, en declaracions a Canal Sur. Segons el seu parer, el decret llei andalús «no és susceptible de millora» ja que compta amb «un extens treball jurídic» darrere que li dona suport».

Velasco manté que el decret, el projecte estrella de la legislatura de Juanma Moreno Bonilla, el que fa és facilitar la creació de noves empreses i atreure inversors que repel·lia el maremàgnum administratiu anterior. «És difícil millorar en aspectes en particular perquè l’hem pensant, debatut i presentem el millor», va concloure.

Esbroncada en un Parlament andalús al mínim

El decret llei va tirar endavant el 2 d’abril passat en un Parlament andalús reduït al mínim a causa de l’estat d’alarma derivat provocat pel coronavirus, i amb els vots a favor del PP, Cs i Vox. Tant PSOE com Endavant Andalusia van anunciar la seva intenció de recórrer-ho també davant del Constitucional, però per entendre que s’havia vulnerat el dret a la participació dels diputats recollit a l’article 23 de la Carta Magna. Retreien, a més, que s’al·legués, sense cap informe previ i furtant el debat, la urgència d’aspectes de pes com l’eliminació de tràmits i permisos mediambientals o aquesta reforma de la llei audiovisual, que s’ha trobat, amb el rebuig frontal de sindicats, col·legis professionals i associacions de comunicació.

L’oposició considera que el nou text normatiu, que suposa un canvi radical del model productiu andalús i que es va gestar abans del cop econòmic provocat per la pandèmia mundial, es tradueix en una liberalització gradual del mercat. I retreuen que fos consensuat amb el sector privat, però no amb els sindicats.

Declaracions responsables davant permisos

Notícies relacionades

Un dels aspectes més controvertits és la reducció de traves mediambientals, ja que s’alleugereixen o eliminen permisos fins ara obligatoris en reformes urbanístiques que passen a ser substituïts per simples declaracions responsables. Aquí és on apunta l’Executiu de Pedro Sánchez, ja que el decret elimina la necessitat d’una autorització prèvia per a les actuacions, tot i que siguin mínimes, en l’entorn de béns culturals propietat de particulars o d’administracions.

Un altre dels elements que més rebuig genera és la regulació dels camps de golf, la construcció dels quals estava fins ara supeditada al seu interès turístic. Amb prou feines es van construir nous camps en l’última dècada, però la trentena de projectes rebutjats tindrà ja llum verda.