Crítiques a presons

El veto a la sortida dels presos pel coronavirus enfronta l'independentisme

L'ANC s'uneix a les crítiques dels familiars i acusa el Govern de «mantenir-los a la presó»

Torra i Junqueras atribueixen la situació a les «amenaces» del Suprem en cartes a l'ONU

zentauroepp50165939 barcelona  01 10 2019     pol tica   elisenda paluzie   pres191106182806

zentauroepp50165939 barcelona 01 10 2019 pol tica elisenda paluzie pres191106182806 / JORDI COTRINA

2
Es llegeix en minuts
Daniel G. Sastre

La decisió de les juntes de tractament de les presons on compleixen condemna els presos del procés d’evitar que deixin els centres per confinar-se a les seves cases ha provocat un gran malestar en l’independentisme. Alhora que una part del moviment mantenia les seves crítiques al Tribunal Suprem per «pressionar» els funcionaris de les presons, familiars dels reclusos i importants institucions sobiranistes van carregar amb duresa contra la Generalitat. L’ANC va culpar directament el Govern de «mantenir els presos polítics a les presons i no deixar-los passar el confinament a casa».

Les queixes contra la Conselleria de Justícia, en mans d’ERC, van començar ja dijous, quan es va conèixer que les juntes de tractament s’oposaven a les peticions dels presos. La dona de Jordi Turull, Blanca Bragulat, es va queixar que aquest departament «aprova el confinament domiciliari de 15 presos amb un 100.2 [i no són els presos polítics]», en relació que altres reclusos en la mateixa situació que els impulsors del procés sí que van aconseguir el seu objectiu. També va ironitzar amb el fet que «a partir d’ara pot ser que quan els esmentin parlin de polítics presos».

Els reclusos del procés, empresonats per sedició després d’haver promogut l’1-O i la declaració unilateral d’independència, sortien a treballar o a fer voluntariat social abans que comencés la crisi sanitària pel coronavirus. Tot i que estan classificats en segon grau, el règim ordinari a les presons, l’article 100.2 del reglament els permetia passar unes hores a la setmana fora dels centres. Però la pandèmia va acabar amb aquestes sortides.

L’enemic, a casa

Entre els familiars dels presos també Montse Bassa, diputada d’ERC al Congrés i germana de l’exconsellera Dolors Bassa, va portar les seves crítiques més enllà del Suprem: «Que teníem l’enemic a Madrid ja ho sabia. El que no sabia és que també el tenim a casa». I el fill de l’exconsellera es va expressar en la mateixa direcció: «A partir d’avui, si li passa alguna cosa a la meva mare [per coronavirus o per la situació de les presons catalanes], si no pot tornar a abraçar l’àvia [que cuidava ella amb un 100.2 aprovat pel jutge], ja no serà només culpa del Suprem», va escriure.

Notícies relacionades

Mentrestant, la consellera de Justícia, Ester Capella, centrava el focus al Suprem, que va avisar les juntes de tractament que accedir a les pretensions dels presos sense justificació podria ser delicte. Va qualificar d’«inaudit» que aquest tribunal «coaccioni» les juntes de tractament per «influir» en la seva decisió sobre els presos i va demanar a la fiscalia que investigui els fets.

Cap al mateix objectiu van apuntar també Quim Torra i Oriol Junqueras. Ho van fer amb cartes a instàncies internacionals en les quals explicaven que les «amenaces» del Suprem han conduït, sota el seu punt de vista, que els presos pateixin un «tracte discriminatori». El president es va dirigir a l’alta comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans, Michelle Bachelet. El líder d’ERC, el principal condemnat pels fets de l’octubre del 2017, va demanar des de la presó de Lledoners empara «urgent» a l’ONU i al Consell d’Europa.