Un segrestador d'Ortega Lara sortirà de la presó a mitjans de març

L’etarra José Luis Erostegui Bidaguren sortirà de la presó de Herrera de la Mancha (Ciudad Real) aquest mes de març després de passar classificat en primer grau 23 anys per participar en el segrest del funcionari de presons José Antonio Ortega Lara, segons han informat Europa Press fonts penitenciàries i jurídiques.

Erostegui Bidaguren –que liquida condemna el 15 de març– està classificats en primer grau, el règim tancat i més dur, i se li aplica l’article 91.2 del Règim Penitenciari, que regula la forma de vida a la presó d’«aquells penats que mostrin una manifesta inadaptació als règims comuns».

José Luis Erostegui Bidaguren va néixer el 1953 i va ser detingut la matinada de l’1 de juliol de 1997 en una operació realitzada per la Guàrdia Civil que va finalitzar amb el rescat del funcionari de presons José Antonio Ortega Lara. Juntament amb José Luis Erostegui Bidaguren van ser detinguts els altres tres components del comando d’ETA: Josu Uribetxeberria Bolinaga, José Miguel Gaztelu Ochandorena i Javier Ugarte Villar. Tots van ser condemnats a 32 anys i també se’ls va jutjar pel segrest de l’empresari basc Julio Iglesias Zamora.

‘Zulo’ d’ETA

Les indagacions policials es van iniciar després de la detenció a França de Juan Luis Aguirre Lete, àlies ‘Insuntxa’, el 26 de novembre de 1996. Amb la documentació confiscada es va aconseguir identificar les quatre persones que, presumptament, custodiaven Ortega Lara al ‘zulo’ d’ETA on va estar segrestat durant 532 dies.

La investigació a l’Audiència Nacional va acreditar que el ‘zulo’ a Mondragón va ser confeccionat al principi per amagar armes i explosius, però els caps d’ETA Julián Atxurra Egurola, ‘Pototo’, i José Arregui Erostarbe, ‘Fiti’, van donar l’ordre que es destinés a ocultar a segrestats.

Aquest últim etarra, un dels detinguts en la històrica operació policial de Bidart el 1992, és un dels presos d’ETA que ha sigut acostat recentment al País Basc, a l’aprovar el Ministeri de l’Interior el seu trasllat d’Alacant a Astúries, el que va provocar crítiques de col·lectius de víctimes.

Els segrestadors d’Ortega Lara formaven part del ‘comando Gohierri’. La investigació judicial va acreditar que van elegir aquest funcionari de presons per ser llavors militant del PP i com a mesura de pressió per acostar els presos d’ETA a les presons del País Basc. Tenien ordre de matar-lo o deixar-lo morir de gana en cas que els terroristes no aconseguissin aquest objectiu, segons es recull en l’ordre de processament  dictada pel jutge Javier Gómez de Liaño.

Calabozo Casado, en llibertat el dia 22

Per la seva banda, està previst que el 22 de març surti de la presó de Còrdova l’etarra Óscar Calabozo Casado, que va ser condemnat el 2004 per l’Audiència Nacional per la preparació d’un cotxe bomba que hauria anat dirigit contra el regidor del PSE d’Arboleda (Biscaia) Martín Martínez.

Notícies relacionades

De Quinto critica la pena de 22 anys "en una còmoda presó" al segrestador d'Ortega Lara

El Govern portarà a la Fiscalia els «inadmissibles» homenatges a presos d'ETA a Hernani i Oñati

Calabozo, que llavors tenia 30 anys, va ser sentenciat a 18 anys per un delicte de pertinença a organització terrorista i un altre de temptativa d’estralls, ja que es va entendre que la seva participació no va depassar «l’esfera dels actes preparatoris» de l’atemptat. Com Erostegui, Calabozo, que era membre del ‘comando Bolueta’, ha estat tot el temps que ha passat a la presó en primer grau penitenciari i no s’ha acollit a cap benefici, segons han informat les fonts consultades a Europa Press.