El jutge proposa jutjar els mossos que van acompanyar Puigdemont en la seva fugida

El jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón ha proposat que s’asseguin al banc dels acusats per un delicte d’encobriment els dos mossos d’esquadra que acompanyaven l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont quan va ser detingut a Alemanya, durant la Setmana Santa del 2018, segons ha avançat aquest diari.

El magistrat, així que li havia sol·licitat el ministeri fiscal, distingeix entre ells i les altres dues persones que eren amb l’expresident quan va ser arrestat: l’empresari Josep Maria Matamala, ara senador, i el professor Josep Lluís Alay, per a les quals decreta l’arxiu.

La diferència està en el fet que aquests no són funcionaris públics i no consta que proporcionessin al fugit el vehicle en el qual viatjava, el conduïssin o li proporcionessin qualsevol altre tipus d’ajuda. En qualsevol cas el jutge no podria continuar amb la investigació relativa a Matamala, perquè a l’haver sigut elegit senador es va convertir en aforat i només podria ser investigat i jutjat pel Tribunal Suprem.

El jutge central d’Instrucció número 6, que dona 10 dies a la fiscalia perquè presenti el seu escrit d’acusació, considera conclosa la instrucció i procedeix a transformar les diligències en procediment abreujat (tràmit equivalent al processament en els sumaris) referent als mossos Xavier Goicoechea i Carlos de Pedro. Tots dos, de permís quan acompanyaven l’expresident. 

García-Castellón utilitza arguments similars als utilitzats per la Sala Penal de l’Audiència Nacional quan va ordenar reobrir la causa, després que el seu primer instructor, Diego de Egea, l’arxivés. El tribunal va declarar, llavors, que els dos agents havien de conèixer «necessàriament» la situació de fugit de la justícia de Puigdemont, quan viatjaven amb ell amb automòbil des d’Estocolm a Bèlgica, cosa que podia ser constitutiu d’un delicte d’encobriment de la rebel·lió que s’imputava llavors a l’expresident, ara reduïda a sedició, després de la sentència del procés del Tribunal Suprem.

Des de Hèlsinki

«Tots dos investigats, de comú acord, malgrat la seva condició de funcionaris de la policia i amb ple coneixement que Puigdemont tenia una ordre de recerca i detenció europea entregada pel Tribunal Suprem, el van ajudar a intentar sostreure’s a l’acció de la justícia quan aquest últim es desplaçava des de Hèlsinki (Finlàndia) fins al seu domicili de Bèlgica», afirma García-Castellón en la seva resolució.

La interlocutòria assenyala que Puigdemont era conscient de l’existència de l’ordre d’arrest, ja que com es detalla a l’informe policial aportat en la causa, «se li notifica que existia una ordre internacional de detenció contra ell», per la qual cosa «tenia coneixement de l’esmentada ordre».

Després de detallar el trajecte des de Hèlsinki fins a Alemanya, el magistrat diu que «totes aquestes dades eren per això conegudes pels investigats De Pedro i Goicoechea quan ajudaven Puigdemont per desplaçar-se per carretera des de Hèlsinki (Finlàndia) fins a Brussel·les (2.370 quilòmetres, un trajecte en ferri)».

Segons el jutge, la seva actuació es dirigia a evitar la captura del fugit, «aconseguint, d’aquesta manera, la seva sostracció a l’acció de la justícia», cosa que seria constitutiu d’un delicte d’encobriment, comès per espanyol a l’estranger, que determina la competència de l’Audiència Nacional per jutjar el succeït.