El recurs del Parlament en defensa de Torra genera un nou conflicte en el sobiranisme

El recurs del Parlament contra la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra, com a diputat, elaborat pels lletrats de la Cambra catalana ha generat l’enèsima confrontació interna entre els sectors de l’independentisme. Al conèixer-se avui el contingut inicial del text, que deixava clar que la «praxi» fa pensar que si Torra no és diputat deixa de ser president, es va produir un nou incendi i indignació a JxCat –en el si del qual es desconeixia el contingut d’aquest recurs ja presentat al Suprem–. Hores més tard, en una nota explicativa, els mateixos juristes miraven d’encaixar les peces i afirmar que el que s’havia dit no significa que necessàriament Torra perdi la condició de president. Finalment, per desfer l’embolic a poques hora d’una votació al Parlament sobre això, es va saber que els lletrats no demanaran mesures cautelars al Suprem (que ja va rebutjar les de Torra). És a dir, que la polèmica referència al càrrec de president no s’inclourà en el recurs a l’Alt Tribunal.

La polèmica va començar a primera hora al conèixer-se l’escrit que es va presentar davant el Tribunal Suprem el 16 de gener, i que es va elaborar després d’un acord de la Mesa del Parlament. En aquest escrit els lletrats van assenyalar que aquesta inhabilitació a ordres de la Junta Electoral podia posar en risc la Presidència de la Generalitat: «La condició de diputat és, per tant, requisit necessari per ser president de la Generalitat i, malgrat que la norma no ho digui expressament, és possible interpretar-la en el sentit que aquesta condició no només actua en el moment de l’elecció, sinó que ha de mantenir-se mentre es desenvolupi el càrrec. De fet, això és el que demostra la praxi institucional i parlamentària seguida fins ara al Parlament català». Unes interpretacions en què insisteixen Cs i el PPC, que ja es dirigeixen a Torra com a «expresident» perquè, segons el seu parer, la pèrdua de la condició de diputat implica la pèrdua de la Presidència de la Generalitat.

No obstant, tres dies abans, el 13 de gener, els lletrats havien fet un informe sobre els efectes de l’acord de la JEC del 3 de gener d’inhabilitar ja Torra. En aquest moment els serveis jurídics de la Cambra catalana van indicar que, tot i que es retirés l’escó a Torra, podria continuar al capdavant de la Generalitat: «Hi ha prou elements, tant a partir d’una interpretació sistemàtica de les normes que regulen la institució de la Presidència, com de naturalesa lògica i gramatical, per considerar que l’eventual cessament en el càrrec de diputat a causa d’una incompatibilitat no afectaria la seva continuïtat en el càrrec de president de la Generalitat», apuntaven en el text anterior.

Al donar-se a conèixer el contingut del recurs i la disparitat amb l’informe elaborat prèviament, el lletrat Antoni Bayona va emetre en solitari una nota en què va afirmar que el recurs contempla el «dubte interpretatiu que hi ha sobre si l’Estatut exigeix o no que el president de la Generalitat hagi de tenir necessàriament la condició de diputat». «En cap cas s’ha afirmat en aquesta petició de mesures cautelars que mantenir la condició de diputat era indispensable per ser president. No hi ha, per tant, cap contradicció amb el que manté l’informe jurídic emès el 13 de gener», va defensar, i va postil·lar que «dir que ‘es pot interpretar’ no vol dir que s’hagi d’interpretar necessàriament així». Bayona va burxar també en la necessitat de suspendre l’acord de la JEC «perquè no es produeixi inseguretat jurídica» i va reivindicar que va exposar aquesta «estratègia jurídica» per aconseguir la suspensió de l’ordre de la JEC i permetre que Torra pugui mantenir l’acta de diputat.

Per un defecte de forma, ha de ser el ple el que voti el recurs en defensa de Torra. Ho farà aquest dimecres. Durant hores, JxCat no va aclarir el sentit del vot però al conèixer-se que es modificarà el recurs (no hi haurà petició de mesures cautelars) els postconvergents votaran favorablement.

Friccions

Notícies relacionades

El TSJC obre una altra investigació contra Torra per desobediència

Últimes notícies de Catalunya i Espanya | DIRECTE

El recurs va generar l’enèsima fricció entre JxCat i ERC al Parlament. Els postconvergents van afirmar en privat que no els sorprèn l’actuació dels lletrats, al capdavant dels quals hi ha l’exsecretari general d’ERC, Joan Ridao. JxCat va al·legar que sempre ha considerat que la pèrdua de la condició de diputat de Torra el deixa, segons les paraules del mateix president, a la «intempèrie» respecte al manteniment del càrrec institucional. Aquí, doncs, no difereixen del recurs elaborat pels lletrats. 

La nova controvèrsia va revelar també una vegada més la tensió creixent entre juristes i polítics de signe sobiranista, perquè fonts dels lletrats acusaven JxCat de fer interpretacions negatives respecte a l’informe i el recurs.