25 maig 2020

Anar al contingut

EL NOU EXECUTIU

El Govern més nodrit des de Suárez i amb rècord de vicepresidències

Amb 22 carteres, és el primer gabinet que supera les dues desenes des de 1980

Perd l'anterior rècord de dones i baixa lleugerament la mitjana d'edat

Miriam Ruiz

El Govern més nodrit des de Suárez i amb rècord de vicepresidències

Pedro Sánchez va construir el seu primer govern en femení. Una presència inèdita de dones en democràcia, 11 contra 7, van col·locar Espanya al capdavant de l’OCDE. El nou equip que jurarà el càrrec aquest dilluns no supera aquella fita, ja que seran onze ministres les que acompanyin onze ministres més i el president. Però també és de rècord: serà el més nombrós des del 1980, amb 22 carteres ministerials. Fins ara, la mitjana de ministres estava en 18. I un altre rècord més: la coalició tindrà quatre vicepresidències, el número més alt de la història democràtica.  

Més que crear noves carteres, cinc de les anteriors s’han fraccionat. Precisament aquelles que han caigut en mans d’Unides Podem. És el que ha passat amb Universitats, que va desaparèixer el 1981 per integrar-se al Ministeri de Ciència. També amb Treball, Migracions i Seguretat Social, que ara es divideix en dos ministeris i deixa Treball als morats. O amb Igualtat, esqueixat de l’anterior càrrec de Carmen Calvo com a ministra de la Presidència i Relacions amb les Corts, i amb Consum, una cartera abans integrada a Sanitat. 

Els 23 de Suárez

Adolfo Suárez va formar el seu primer gabinet després de la proclamació de la Constitució amb 23 ministres. Tots eren homes i dos d’ells a més van ser vicepresidents. Leopoldo Calvo Sotelo es va estrenar amb 15 ministres i sense vicepresidents, fins que en remodelacions posteriors va arribar als 19, dos d’ells en la vicepresidència. Va ser llavors que una dona va ocupar per primera vegada una cartera ministerial: Soledad Becerril, a Cultura. Des d’aquell primer govern de Suárez, mai hi ha tornat a haver un Consell de Ministres amb més de 20 membres. Per colors polítics, els socialistes han tingut gabinets més grans, amb 18 membres de mitjana, mentre que la dels populars se situa en 15. 

Els executius del PP, amb 15 dirigents de mitjana, són menys nombrosos que els del PSOE, amb 18

Els governs més petits van ser els de Mariano Rajoy, que va estrenar la majoria absoluta el 2011 acompanyat al banc blau del Congrés per tretze persones. I va repetir el número en la seva segona legislatura, el 2016. En aquell moment la crisi atiava amb força, l’econòmica i la institucional, que omplia les places amb el seu ‘no ens representen’.

El líder del PP va optar per un equip en què només un 30% eren dones, però va convertir en totpoderosa una d’elles, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría. El 2016, durant el temps que va estar en funcions, el seu gabinet encara va minvar una mica més: cada vegada que els seus ministres marxaven a altres llocs o per ser candidats en diferents comicis eren altres companys qui n’assumien les competències.

Els governs de José Luis Rodríguez Zapatero van tenir entre 16 i 18 membres. El seu primer gabinet va ser paritari, amb vuit ministres dones i vuit ministres homes, tot i que ell mateix inclinava la balança cap als homes. Va nomenar dues vicepresidències, la de María Teresa Fernández de la Vega i Pedro Solbes. En la segona legislatura, el 2008, Zapatero va posar més dones que homes al capdavant de ministeris, amb nou contra vuit, i va augmentar les vicepresidències a tres, amb De la Vega, Elena Salgado i Manuel Chaves.

Vicepresidències

Els tres vicepresidents de Zapatero eren, fins ara, el número més alt de la democràcia, juntament amb la legislatura constituent. Sánchez n’afegeix una més, que ocuparan el líder de Podem, Pablo Iglesias, Carmen Calvo, Nadia Calviño Teresa Ribera.

Aquest càrrec intermedi entre els ministres i el president ha existit des de la recuperació de la democràcia. Només en alguns moments excepcionals els governs van prescindir-ne. A més de Calvo Sotelo, González va deixar el lloc buit diversos mesos el 1991, entre la sortida d’Alfonso Guerra  i el nomenament de Narcís Serra, i més tard, el 1995, després de la dimissió d’aquest últim.

El més comú ha sigut comptar amb almenys una vicepresidència, normalment d’assumptes econòmics, o dos. El primer govern constitucional de Suárez en va tenir dos, que es van reduir a una en els anys de Felipe González.  Aznar en va tenir dos en els seus mandats i Rajoy, una en els seus. 

Edat mitjana: 54,1 anys.

El nou Executiu de Sánchez té una mitjana d’edat lleugerament més baixa que l’anterior. I hi contribueixen notablement quatre dels cinc membres de Podem. De fet, Irene Montero, amb 31 anys, comparteix el títol de ministra més jove de la història democràtica amb Bibiana Aído, precisament la socialista que va estrenar la cartera que ara ocupa la de Podem, Igualtat. El més gran del gabinet també és de la quota morada de la coalició: Manuel Castells, amb 77 anys.

El primer gabinet de Sánchez tenia 54,6 anys de mitjana. I això abans que la més jove d’aquell equip, Carmen Montón, acabés abandonant la seva cartera per donar pas a Carcedo, 23 anys més gran, i que Màxim Huerta, de 48 anys, fos rellevat per José Guirao, de 60. L’últim gabinet de Rajoy, se situava en 51,7 anys.