L'estratègia de Torra per evitar la inhabilitació
El Govern es basa en l'Estatut i la llei de Presidència i anuncia recurs al Suprem
zentauroepp51569405 torra200103203348 /
A mesura que els integrants de la Junta Electoral Central (JEC) demoraven la seva deliberació respecte a la petició de Ciutadans i el PP de retirar ja al president la seva condició de diputat, la preocupació s’escampava a la caserna central del Govern i de Junts per Catalunya. Amb tot, l’estratègia legal estava preparada si passava el pitjor escenari per a Torra: que la JEC ordenés retirar-li l’acta de diputat i forçar així la seva inhabilitació.
D’entrada, el Govern i JxCat consideren que la JEC utilitza un argument excepcional. A més, adverteixen que es pot produir una gran paradoxa: que Torra sigui inhabilitat sense que hi hagi sentència ferma. I és que la inhabilitació dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) no és ferma a l’espera que el Tribunal Suprem, al qual Torra ja ha recorregut, resolgui definitivament el cas dels llaços grocs penjats del balcó del Palau de la Generalitat i altres edificis públics en període electoral de la primavera passada. Podria passar que el Suprem donés la raó a Torra i aquest ja estigués apartat del càrrec.
A més, el Govern i JxCat adverteixen que l’ordre de la JEC no és aplicable perquè xoca amb l’Estatut i amb la Llei de Presidència i del Govern. Respecte a l’Estatut, al·leguen que desposseir Torra de la seva condició de diputat no implica retirar-li la condició de president. Amb tot, es pot recordar que a Catalunya sí que és obligatori ser diputat per poder ser investit president. El Govern també recorda que, si es llegeix la llei de Presidència, entre les causes de substitució del cap del Govern no hi ha la que esgrimeix la JEC. En concret, l’article 7.2 de la llei de Presidència afirma que el president serà inhabilitat «amb una sentència ferma que comporti la inhabilitació per a l’exercici de càrrecs públics». Torra no ha sigut inhabilitat amb una sentència ferma.
El paper del Parlament i el factor Torra
A la batalla legal que s’obre immediatament cal afegir el conflicte institucional que sens dubte s’obrirà. No en va Torra ja va anunciar al conèixer la sentència del TSJC que demanaria al Parlament que es pronunciés en contra del TSJC. El president va assegurar que només pot cessar-lo el Parlament, i va carregar durament contra el tribunal que el va condemnar i contra el sistema judicial espanyol. Al si de JxCat s’admet que hi ha, doncs, un factor personal, el factor Torra, que ja es va posar en evidència quan el president va decidir mantenir la pancarta malgrat les advertències polítiques i jurídiques internes que va rebre en sentit contrari. S’afegeix, a més, que aquesta crisi arriba en plena tensió interna entre JxCat i ERC per la decisió dels republicans de facilitar la investidura de Pedro Sánchez com a president del Govern, i que l’actuació de Torra rebel·lant-se contra la JEC i contra les institucions de l’Estat serà un factor extra de pressió a ERC.
Paralitzar o no l’execució
Notícies relacionadesPerò més enllà de la batalla legal i política, la gran incògnita immediata és si el recurs que el Govern ha anunciat contra la decisió de la JEC paralitzarà o no la inhabilitació immediata de Torra. El Govern confia que sí que es paralitzarà la decisió, però fonts jurídiques citades per Europa Press indiquen que, segons la llei de Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, la simple interposició de qualsevol recurs «no suspendrà l’execució de l’acte impugnat», excepte quan una disposició estableixi el contrari, que no és el cas.
No obstant, segons Europa Press, el Suprem pot deixar en suspens la decisió de la Junta Electoral si considera que mantenir-la en vigor mentre resol el seu recurs ocasionaria a Torra o a l’interès públic un perjudici «impossible o difícil de reparar», d’acord amb les previsions de la mateixa llei. Aquest és el precepte a què s’acullen el Govern i JxCat per confiar en la suspensió de l’execució de la JEC.
