FIRMARIA FINS AL 2031

El penúltim regateig de Nico Williams. De l’ara em quedo fa un any a l’ara sí al Barça

Nico Williams saluda a Lamine Yamal en Montjuïc antes del Barça-Athletic.

Nico Williams saluda a Lamine Yamal en Montjuïc antes del Barça-Athletic. / Efe / Alejandro García

6
Es llegeix en minuts
Marcos López
Marcos López

Periodista

ver +
Joan Domènech
Joan Domènech

Periodista

Especialista en Futbol, Barça, Esports.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Nico Williams es passa la vida regatejant, reclinat a la banda esquerra, ja sigui amb la samarreta de l’Athletic, el club que el va bressar al seu dia amb Iñaki, el seu germà, o amb la de la selecció espanyola. De regateig en regateig es va acostant al Barça després de convertir-se en una saludable font d’optimisme per al futbol espanyol, bandera com és d’una generació exitosa que lidera Lamine Yamal, el seu soci, amic i company a l’altra banda.

Nico (22 anys) es mou per l’esquerra i el blaugrana (17) per la dreta. Lluny físicament, però molt connectats dins i fora del camp, sortint ja a un futur comú al nou Camp Nou.

Pagar la clàusula de 58 milions

I en el seu penúltim regateig. Nico s’aproxima al Barça, convertit com va dir Joan Laporta aquest dimecres «en un dels fitxatges amb més il·lusió». Les negociacions, segons ha avançat el periodista Fabrizio Romano, s’han accelerat de tal manera que s’està tancant un acord fins al 2031, pas previ a executar la clàusula de rescissió que té amb l’Athletic, fixada en 58 milions d’euros. El davanter cobraria entre set i vuit milions d’euros nets anuals.

Una vegada fitxat el porter, Joan Garcia era capital per a Flick i Deco, empenyent alhora a la porta de sortida Ter Stegen, l’objectiu del Barça era contractar l’extrem que potenciés l’atac. L’alemany buscava un extrem esquerre, amb desequilibri i regateig. Luis Díaz, el colombià del Liverpool, era el número u a la llista blaugrana.

Però les elevades pretensions econòmiques del club anglès van frustrar aquesta operació, unit que Nico Williams va venir, a través del seu agent Félix Tainta, a dir que sí que estava disposat a fitxar va canviar radicalment el panorama. Per això, l’optimisme de Laporta, que donaria a Flick la peça que necessita i abans del 13 de juliol, data en què el Barça iniciés la pretemporada.

El Barça va voler l’estiu passat reunir-los a Montjuïc, però l’extrem de l’Athletic va regatejar en l’últim moment proclamant el seu amor pel club basc, heretant el 10 que va deixar Muniaín.

«Molt orgullós de poder portar aquest número i fer història com ell», va proclamar l’agost passat. Ara, quan no ha passat ni un any, Nico Williams ha traçat el seu penúltim regateig per intentar col·locar-se a la mateixa altura que Luis Díaz. I està a punt de sortir-se amb la seva.

Henry, Griezmann, Nico...

Un regateig que no és el primer que fa Nico ni tampoc el primer que li fan al Barça. La història té precedents. Curiosament, amb dos davanters que venien a ocupar el mateix lloc. Primer va ser Thierry Henry, que es va fer estimar pel Barça per fitxar-lo el 2006, però el desenllaç de la final de la Champions davant l’Arsenal va canviar el destí. El Barça va guanyar a París (2-1) i Titi, el capità del club londinenc no va voler abandonar els seus en la derrota. No obstant, l’estiu següent era presentat al Camp Nou.

El record d’Antoine Griezmann, francès com Henry. Decidit a deixat l’Atlètic, convençut pel Barça, va demorar la resposta fins a l’últim instant, i li va faltar valor per comunicar-la en públic. Es va fer gravar un documental, ‘La decisión’, gravat per la productora de Gerard Piqué, en la qual anunciava que es quedava a Madrid (2018).

Un any més tard, comunicava a la cúpula blanc-i-vermella que pagaria la clàusula de rescissió (120 milions) per «buscar nous reptes». L’Atlètic va amenaçar de denunciar el Barça per haver contactat amb Griezmann un any abans que acabés el seu contracte, per agreujar l’operació amb 15 milions més.

Lamine Yamal i Nico Williams, durant el Barça-Athletic a Montjuïc de la Lliga 24-25. /

/ Alejandro García

Hi ha alguna cosa en comú entre les dues històries. El silenci del jugador, de 22 anys, el contracte del qual expira el 2027. Silenci en públic perquè en privat els seus moviments sí que han canviat de manera radical. Fa un any no es va creure el projecte que li va presentar Deco, tement-se no ser inscrit. Dani Olmo, sí. L’egarenc va fitxar pel Barça, tot i que li va tocar esperar fins a la tercera jornada per debutar a causa dels problemes del club blaugrana amb el ‘fair play’i al desembre va passar per l’angoixa de la desinscripció.

Nico lluïa feliç el ‘10’ d’Iker i ha fet història portant l’Athletic a la Champions. Va callar llavors, en plena tempesta després de l’interès que no era gens ocult del Barça. «Nico Williams és un jugador que m’agrada molt i el Barça pot assumir un fitxatge així», va arribar a dir el president blaugrana Joan Laporta el juliol del 2024. Però ni tan sols així va acabar venint l’extrem a Montjuïc, que va dinamitar tots els ponts que es van estendre llavors. 

Mesos més tard, Félix Tainta, l’agent del davanter, va recosir aquesta relació en una cita que va tenir divendres passat amb Deco, el director esportiu blaugrana. Havia de ser una trobada secreta, però va acabar sent revelada pel periodista Carlos Monfort al diari ‘Sport’.

Relacions tenses amb l’Athletic

A partir d’aquell moment, l’escenari va canviar. El jugador que va dir no al Barça canviava la seva postura i s’obria al seu fitxatge, que només pot realitzar-se si s’executa la clàusula de rescissió fixada en 58 milions d’euros més l’IPC, cosa que podria portar el cost total fins als 62. L’Athletic no negocia quan ven les seves estrelles. I amb el Barça de Laporta, menys encara des que va sorgir el primer interès blaugrana per l’extrem.

Les relacions entre les dues entitats són tenses, especialment tenses com es van visualitzar en l’última visita de l’equip de Flick a San Mamés. No hi va haver ni dinar institucional ni salutació entre els dos dirigents. «Jo no em vaig sentir ferit que no vingués a saludar-me», va argumentar després Jon Uriarte, el president de l’Athletic, quan se li va recordar aquesta incomoditat institucional, que es va agreujar l’estiu passat.

Nico Wlliams celebra un gol contra l’Slavia de Praga a San Mamés. /

Javier Zorrilla

I ara, amb el nou regateig de Nico Williams, més actiu que mai en aquest mercat al ser vinculat amb el Madrid –va ser portada del diari Marca–, Bayern de Múnic i Arsenal, entre altres equips, el clima entre l’Athletic i el Barça s’enrarirà encara més. A Bilbao no dubten mai en casos així.

Notícies relacionades

Precisament, el Bayern de Múnic es va emportar Javi Martínez pagant la clàusula de 40 milions d’euros (2012). El Manchester United, dos anys més tard, va abonar els 36 fixats en el contracte d’Ander Herrera (2014). El City també va passar per la caixa de l’Athletic desemborsant 65 milions d’euros per Laporta (gener 2018). El Chelsea va transformar el porter Kepa Arrizabalaga en un dels traspassos més cars de la història del futbol espanyol. Va activar la seva clàusula de 80 milions (agost 2018). 

Si el Barça vol Nico com Nico vol ara sí al Barça ja sap el camí. Haurà de pagar la clàusula, i sense cap negociació amb l’Athletic, perquè Flick disfruti dels extrems que han fet campiona d’Europa Espanya.