Anticorrupció demana set anys de presó per a la cúpula d'UGT Andalusia pel frau de les subvencions

La Fiscalia Anticorrupció sol·licita un total de 26 anys de presó i multes de fins a 50 milions d’euros per al’antiga cúpula d’UGT Andalusia per la desviació de subvencions públiques per a despeses del sindicat mitjançant un complex entramat de factures falses i lloguers ficticis d’aules on suposadament s’impartien cursos de formació. Anticorrupció estima que el sindicat hauria desviat 40,7 milions d’euros, una quantitat que ara haurà de ser tornada en forma d’indemnització a les arques públiques ja que, assegura, el gruix de «l’activitat ordinària de l’entitat es va acabar sufragant amb fons que realment eren procedents de subvencions destinades a fons de formació».

En el seu escrit de qualificació, la Fiscalia sol·licita l’obertura de judici oral  de judici oral per a cinc membres de l’antiga direcció d’UGT Andalusia, entre aquests, l’exsecretari general de sindicat, Francisco Fernández Sevilla, que es va veure obligat a dimitir el 2013 pressionat per aquest escàndol després de tot just set mesos; el que va ser tresorer i secretari general d’Administració d’UGT-A entre el 1998 i el 2013, Francisco Fresneda; la secretària de Gestió Econòmica, María Chapín, i el conseller delegat de l’entitat Soralpe I Mas P Associats S.L. (la societat creada pel sindicat per gestionar les aules dels cursos de formació), per a qui demana set anys de presó i una multa de 50 milions d’eurosa cada un com a autors delspresumptes delictes continuats de frau de subvencions i de falsedat en document mercantil. Per a la responsable del departament de compres, Lola Sánchez, rebaixa la petició a cinc anys de presó.

Així mateix, demana la imputació de 10 persones més, totes elles proveïdores del sindicat, per a qui demana tres anys de presó i multes de 3.650 euros en qualitat de cooperadors necessaris per als mateixos delictes.

«Pla per finançar-se»

Segons estableix l’escrit d’acusació, «amb la finalitat d’aconseguir la desviació de fons que haguessin d’haver sigut destinats als cursos», els exdirigents sindicals «van posar en marxa un pla per finançar-se amb aquests, sense perjudici que els cursos s’impartissin, redundant en la seva eficàcia i qualitat, distraient directament quantitats, o evitant tornar descomptes en període de justificació davant de l’administració concedent».

La fiscalia detalla, a través de les diverses factures incloses en el sumari, les diferents vies per les quals es va ordir el frau, i que passaven per la central de compres implantada en el sindicat perl’exsecretari general Manuel Pastrana el 2006 per unificar la relació amb els proveïdors, que van ser seleccionats «sense més criteri que la lliure voluntat» del secretari general d’Administració «i atenent l’acceptació de les condicions que se’ls imposaven». Pastrana, que va estar en el càrrec 15 anys, no està imputat en la causa atesa la seva «situació d’incapacitat sobrevinguda».

El ‘modus operandi’

L’escrit de la Fiscalia detalla el ‘modus operandi’ del frau. D’una banda, es negociava amb els proveïdors «un descompte davant de la ingent activitat comercial», que es pactava verbalment o com a clàusula expressa i que UGT exigia que «no es materialitzessin en les diferents adquisicions de béns o prestacions de serveis així que s’adquirien i deixaven i conseqüentment amb plasmació a cada factura emesa, sinó que es realitzés al final de cada exercici fiscal». D’aquesta forma, el descompte final, denominat‘ràpel’,era abonat al sindicat però no quedava recollit a les factures presentades davant de la Direcció General de Formació de la Junta, «ocultant-ho i lucrant-se així en l’excés». Segons la fiscalia, la comissió executiva sindical decidia sobre el repartiment entre les diferents Unions Provincials d’aquest import acumulat.

Notícies relacionades

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

El PSC planteja ajudes iguals per a les famílies monoparentals i nombroses

Un altre dels mètodes de frau era el denominat «pot», mitjançant el qual la direcció sindica encarregava certs proveïdors «de confiança» l’elaboració de factures simulades «sense respondre a realitat o cap negoci jurídic», que s’identifiquen amb «un programa formatiu o conceptes genèrics i es presentava davant de l’administració com a part del compte justificatiu». Aquesta acció que comptava amb el seu propi programa informàtic de comptabilitat permetia, diu la fiscalia, «que el sindicat sostingués i financés activitats al marge de la subvencionada amb càrrec a aquest pot». Així, la UGT va carregar a aquest concepte des de la compra de bolígrafs a globus, adhesius o cartells per a mobilitzacions diverses, com queda acreditat a les factures que obren a la causa.

Segons la Fiscalia, UGT Andalusia també va organitzar un sistema de «lloguers simulats per les aules fetes servir per a la formació» mitjançant l’empresa Soralpe. El sindicat també va imputar a aquests ajuts públics els salaris d’empleats als cursos, «quan realment no hi treballaven», així com les despeses d’estructura i funcionament del sindicat, des de les factures del telèfon a la neteja. «En altres ocasions, i sempre imputables als expedients d’ocupats, els responsables del sindicat van simular davant de l’administració ser els directament executors de l’acció formativa, quan en realitat la van subcontractar a tercers, i van presentar els contractes d’aquests com si de simples proveïdors es tractés».