Un Congrés pendent de la calculadora

L’aritmètica parlamentària està pendent de la seva suma més important, la que no va quadrar la legislatura passada: atorgar la confiança a un president del Govern. Els 176 ‘sí’ de la majoria absoluta semblen impossibles, però el líder del PSOE, Pedro Sánchez, s’afanya a aconseguir una segona votació amb més ‘sí’ que ‘no’ per desfer-se de l’afegitó «en funcions» que acompanya el seu càrrec des de fa uns mesos. Després d’aquesta suma, en vindran altres que no semblen més senzilles. El Congrés més fragmentat de la democràcia, amb 16 partits polítics, haurà d’arribar a la majoria absoluta per crear lleis orgàniques i fins i tot la majoria qualificada per revisar qualsevol aspecte de la Constitució, escollir els vocals del CGPJ, els quatre magistrats del Tribunal Constitucional, el Defensor del Poble o el president de la Corporació de RTVE. 

A la Cambra baixa no hi ha majories clares aquesta legislatura. Els 120 diputats socialistes comptaran previsiblement amb els 35 d’Unides Podem per tirar endavant moltes de les seves iniciatives. Però junts sumen tot just 155 escons, molt lluny dels 176 (la meitat més un) de la majoria absoluta que exigeixen, per exemple, la reforma de la llei de Seguretat Ciutadana, coneguda com a ‘llei mordassa’, la derogació de la reforma laboral o la llei per a la regulació de l’eutanàsia. En el joc de les sumes, els futurs socis de Govern hauran de comptar amb els 13 diputats d’ERC i fins i tot els cinc de Bildu, i aconseguir en el grup mixt els vots a favor de partits com Més País, PRC, BNG o Terol Existeix. 

Una altra llei que requereix una majoria absoluta i que va veure la llum per unanimitat va ser la de mesures contra la violència de gènere. El Congrés va acordar en el Pacte d’Estat contra la violència de gènere ampliar una llei que ha quedat curta 15 anys després, però aquesta unanimitat ara sembla impossible. Els 52 diputats de Vox ja s’han mostrat contraris a qualsevol normativa contra la violència masclista, i cal veure si acaba arrossegant els 88 del PP cap a posicions més tèbies.  

Nomenaments que ja no són a dues bandes

Si difícils seran les majories absolutes, les qualificades que exigeixen alguns assumptes són trèvols de quatre fulles. Els nomenaments dels membres del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Constitucional que corresponen al Congrés s’han de fer per majoria de tres cinquens; això és, 210 membres. En el cas de l’òrgan de govern dels jutges, el seu mandat de cinc anys va vèncer el desembre del 2018, i en el del TC, el mes passat.  

Fins ara, el PP i el PSOE n’havien tingut prou amb els seus diputats per repartir-se els nomenaments. Però fa un any, amb l’arribada d’altres partits es van veure obligats a pactar. Van convidar Podem a afegir-se a l’acord, davant les crítiques de Ciutadans, però finalment va ser el magistrat proposat, Manuel Marchena, quiva declinar l’oferta després de sortir a la llum uns missatges en què els populars es vantaven de controlar una de les sales del Suprem «des del darrere». La renovació va quedar suspesa i fa només uns mesos, Carlos Lesmes, president de l’òrgan, va recordar a les cambres que continua pendent.

També fa falta una majoria de tres cinquens per aprovar els projectes de reforma constitucional, una iniciativa que ara sembla impensable però que va arribar a ser una mesura estrella en els inicis de la legislatura del 2016, quan es va crear fins i tot una comissió per estudiar el model territorial de l’Estat. El nou Congrés hereta, a més, dues reformes constitucionals que procedeixen de parlaments regionals.

El concurs públic per renovar els deu membres del Consell d’Administració de RTVE va començar l’agost del 2018, però es va congelar abans que la Comissió de Nomenaments de la Cambra baixa escollís els deu membres nous de l’organisme, un altre cop per falta d’acord i després de les filtracions de l’intercanvi de cromos entre uns partits i els altres.

Els Pressupostos, un examen anual

Notícies relacionades

¿Marejol a Euskadi?

La fiscalia demana arxivar la causa contra Paz Esteban per Pegasus

El Govern que va néixer de la moció de censura no va aconseguir que li sortís una altra de les sumes més importants: la que dona llum verda als Pressupostos Generals de l’Estat. Sánchez va avançar els comicis després queels partits catalans s’afegissin al PP i Ciutadans per aprovar esmenes a la totalitat. Perquè el primer examen dels comptes de l’Estat és evitar que es conformi una majoria en contra. El PP, Vox i Cs sumen 150 vots, però els 13 d’ERC, els vuit de JxCAT, els dos de la CUP i els cinc de Bildu tornen a ser determinants. A més, el Senat segueixen tenint capacitat de veto al sostre de despesa, i els socialistes necessiten sumar als senadors del PNB i ERC per aconseguir la majoria absoluta que van perdre el 10-N.

I per acabar, el nou Congrés diu adeu a moltes de les declaracions institucionals que eren un clàssic any rere any amb efemèrides i dates assenyalades. Ja va passar el mes passat amb una sobre els drets dels nens i una altra contra la violència masclista. Per tirar-les endavant fa falta una unanimitat que Vox està disposat a fer impossible.