Anar al contingut

LA INVESTIDURA DE PEDRO SÁNCHEZ

El PSOE i ERC acorden activar la «via política» a Catalunya

Els socialistes i els republicans aborden els «instruments necessaris» per canalitzar la crisi territorial

Els negociadors tornaran a reunir-se el pròxim dimarts, però encara no han decidit si a Madrid o a BCN

Juan Ruiz Sierra Iolanda Mármol Xabi Barrena

El PSOE i ERC acorden activar la «via política» a Catalunya

El pacte encara no s’entreveu i ningú el dona per fet, però la segona reunió entre el PSOE i ERC per negociar la investidura de Pedro Sánchez ha servit aquest dimarts perquè els dos partits s’acostessin una mica més. Hi ha símptomes clars: la durada de la trobada, que s’ha prolongat durant dues hores i mitja; el fet que se citessin dimarts de la setmana que ve, potser a Barcelona, i sobretot que les dues formacions emetessin el mateix comunicat, un breu text en el qual han acordat «activar la via política» a Catalunya.

No és gaire, però és més del que hi havia dijous passat, després de la primera reunió dels seus equips negociadors. Llavors, els seus respectius comunicats van ser similars en el seu esperit, però, no, en la seva literalitat. Aquesta vegada no hi ha hagut cap diferència de matís. El PSOE i ERC comparteixen que la cita ha anat «raonablement bé».    

Els socialistes i els republicans s’han reafirmat «que hi ha un conflicte polític i que hem de resoldre’l políticament. I, en aquest sentit, hem avançat en la reflexió per activar la via política buscant els instruments necessaris per a la seva canalització», assenyala el text, que fa un pas més en la necessitat de crear una «taula de negociació» sobre la situació a Catalunya.

Però en la trobada no només s’ha abordat la crisi territorial. També ha servit perquè els dos partits tractessin aspectes socials, en què la seva sintonia és molt més gran, amb coincidències sobre la necessitat de derogar la ‘llei mordassa’ i canviar la reforma laboral. «Hem avançat en temes concrets, en els quals s’ha pogut constatar que mantenim una sensibilitat social compartida respecte a la recuperació de drets civils, laborals i socials», explica el comunicat pactat.

L’optimisme

Tots els que han parlat amb Sánchez en els últims dies coincideixen a assenyalar que el líder socialista es mostra «optimista» sobre les possibilitats de la investidura. Totes les peces comencen a encaixar, des de la coalició amb Podem fins al recolzament del PNB i els minoritaris no independentistes. Totes, tret d’una: l’abstenció dels 13 diputats republicans.

No obstant, malgrat que ERC continua insistint a parlar de «sobirania» i no de «competències», reclamant una taula entre governs sense línies vermelles i amb compromisos clars, en la qual s’abordi el dret d’autodeterminació, l’entorn del president aposta per l’acord. Però no abans de Nadal, com volia el mateix Sánchez. Segons els seus col·laboradors, va ser el líder socialista que va demanar que la seva reelecció tingués lloc abans de les festes, perquè és conscient, continuen les mateixes fonts, de l’embafament de la ciutadania i la «barrera psicològica» que suposen aquestes dates.

L’actitud dels republicans li va fer assumir que aquest calendari és difícil. Per això dilluns passat, durant la seva compareixença en la Cimera del Clima, va treure importància a un possible retard. «Nosaltres volem que hi hagi un govern com més aviat millor. No hi vull posar cap data. No sé si serà el 12 de desembre, el 20 de desembre o el 8 de gener. No ho sé», va dir Sánchez. 

Va ser un missatge pensat per treure pressió als republicans, perquè aquí, malgrat les presses del PSOE i la calma d’ERC, els dos partits estan en part coordinats. Fonts de la Moncloa expliquen que va ser la formació d’Oriol Junqueras el que va demanar més temps per negociar i que ho va fer «amb bon to», una cosa que ha provocat que Sánchez no vulgui trepitjar l’accelerador.

Tres dates

Mentre les negociacions avancen, el PSOE i ERC miren de reüll a tres dates del desembre que poden impactar en el diàleg cap a la investidura, amb conseqüències incertes. El 16 de desembre, la justícia belga celebrarà la vista sobre l’euroordre per entregar Carles Puigdemont, tot i que la decisió no necessàriament s’ha de conèixer aquell mateix dia i no és descartable que s’ajorni de nou. Si el tribunal acceptés la petició del jutge Pablo Llarena, l’expresident seria posat a disposició judicial de les autoritats espanyoles, una cosa que sacsejaria el món independentista. Els republicans temen que aquest fet doni oxigen a les veus més radicals i que contribueixi a incendiar el clima al carrer, fet que dificultaria encara més passar del ‘no’ a l’abstenció. 

La segona data és el 19 de desembre, quan el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) decideix sobre la immunitat de Junqueras. El mes passat, l’advocat general d’aquesta institució va considerar que s’havia de reconèixer el líder d’ERC com a membre del Parlament Europeu. Aquesta decisió no canviaria la seva situació, perquè ja ha sigut condemnat, però sí que podria afectar Puigdemont i l’exconseller Toni Comín, tots dos fugits. 

El 21 de desembre, ERC celebrarà el seu 38è Congrés Nacional, on es presentarà la nova executiva, escollida al setembre, en la qual Pere Aragonès assumeix la coordinació, i Marta Vilalta, la secretaria adjunta. Tot i que l’equip negociador dels republicans insisteix que aquest conclave no afecta les converses, el partit abordarà una ponència estratègica per marcar el rumb polític.