El jutge exculpa els periodistes que van informar del 'cas CDR'

El titular del Jutjat d’Instrucció número 41 de Madrid, Juan Carlos Peinado García, ha deixat sense efecte la imputació dels 12 periodistes de vuit mitjans de comunicació als quals atribuïa un delicte de revelació de secrets per haver publicat dades del sumari secret que instrueix l’Audiència Nacional  contra set CDR acusats de terrorisme.

D’aquesta manera, el magistrat ha estimat parcialment el recurs presentat per la fiscalia en el qual reclamava, partint del dret a transmetre informació veraç, que s’anul·lessin les citacions previstes. Els informadors, per tant, no hauran d’acudir aquest divendres als jutjats madrilenys de la plaça de Castilla. El togat ha decidit, no obstant, continuar amb les indagacions per aclarir des d’on es va produir la filtració.

D’aquesta manera, el jutge ha aixecat la imputació de professionals de la cadena Ser, ‘el País’, ‘ABC’, ‘El Confidencial’, ‘El Mundo’, ‘La Vanguardia’, ‘El Español’ i RTVE. Segons fonts judicials, després de l’anàlisi del testimoni rebut per l’Audiència Nacional i d’un escrit presentat per la representació d’un dels CDR que va denunciar les filtracions, el magistrat considera que no es pot afirmar ni mantenir la citació com a investigats dels periodistes. Tampoc es pot citar, ara per ara, afirma, els mitjans de comunicació a través dels quals es van divulgar les notícies sobre la investigació oberta contra el grup radical independentista. 

En el seu recurs, fet públic divendres passat, la fiscalia afirmava que «la informació publicada compleix els requisits constitucionals d’informació veraç i interès públic», per la qual cosa no és constitutiva de delicte. Segons el seu parer, no es pot exigir als periodistes responsabilitat penal, ja que actuaven en «l’exercici legítim de la seva professió o ofici». Tot això sense perjudici que, si existeixen indicis de la presumpta comissió d’un delicte contra l’Administració de Justícia, se’ls pogués citar com a testimonis per «investigar la manera en què van obtenir aquesta informació, la qual cosa podria proporcionar dades per a la identificació dels presumptes autors de l’esmentat delicte».

En la resolució en la qual s’aixequen les imputacions, el jutge admet que comparteix el dret a la transmissió d’informació veraç sobre assumptes d’interès general o rellevància pública, tot i que precisa que ell també té l’obligació d’investigar fets que poguessin ser delictius.

Secret aixecat de forma parcial

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

La causa té el seu origen en la denúncia presentada a l’Audiència Nacional per les defenses dels presumptes membres d’una ala radical dels CDR, investigats per terrorisme, que sol·licitaven que s’indagués en la «filtració massiva» del sumari, el secret del qual s’ha aixecat de forma parcial recentment. Al no ser competent l’Audiència Nacional, el jutge que els investiga, Manuel García Castellón, ho va enviar als jutjats de Madrid en consideració a l’informe de la fiscalia de la mateixa Audiència.

Quan es va conèixer la notícia de la imputació, diverses entitats com l’Associació de la Premsa de Madrid (APM) o l’Associació de Comunicadors i Informadors Jurídics (Acijur) van mostrar el seu rebuig a la decisió del jutge i van defensar que el deure dels periodistes és difondre informació veraç i contrastada sobre assumptes d’interès públic.