L'un per un del debat electoral

Així s’han mostrat els cinc candidats a la presidència del Govern durant els 150 minuts de debat electoral.

PEDRO SÁNCHEZ: Defensiu

El candidat del PSOE va voler mantenir el seu perfil institucional de president en funcions i va inundar les seves intervencions de promeses a complir si governa. Amb aquestes promeses va exhibir una geometria molt variable: la duresa en les mesures contra l’independentisme català el van acostar al PP i Cs, a qui no deixa de demanar-los la seva abstenció; la duresa contra l’apologia franquista va ser la picada d’ullet a Unides Podem. Sabia que s’hauria de defensar davant de tota mena de retrets i ho va fer amb alguna patinada, com la seva promesa de «portar de tornada» Carles Puigdemont, fet que depèn en realitat de la justícia belga. Va voler accentuar molt les seves diferències amb Pablo Iglesias.

PABLO CASADO: Aguerrit

El foc creuat entre Albert Rivera i Santiago Abascal va permetre al candidat del PP apuntalar la seva estratègia de moderació i pragmatisme, i li va facilitar la feina de buscar-li les pessigolles a Pedro Sánchez. Va acorralar en dues ocasions el candidat del PSOE amb els pactes postelectorals, tot i que tampoc va renunciar a algun estira-i-arronsa amb Rivera. Com és habitual, es va mostrar més còmode en el debat territorial que en l’econòmic i social.

ALBERT RIVERA: Crispat

Amb el flagell de les últimes enquestes, el candidat de Ciutadans era qui més necessitava arriscar i ho va fer buscant el duel directe amb tots els rivals amb qui té vot limítrof. Va atacar Pedro Sánchez per la seva gestió del conflicte català i la seva política econòmica, i a la resta de les dretes per la corrupció i la transparència. Amb Pablo Iglesias no es va eacarnissar tant com altres vegades. En canvi, com en els debats de l’anterior campanya, el dirigent taronja va abusar de les interrupcions i dels cops d’efecte en forma de cartells, retalls de diari i també una llamborda, suposadament de la plaça d’Urquinaona de Barcelona.

PABLO IGLESIAS: Centrat

Notícies relacionades

Ana Blanco: «Parlaran de paritat, però no hi ha cap candidata»

Els millors moments del debat, en vídeo

Com ja va fer en els debats de l’abril passat, el candidat d’Unides Podem es va deixar a casa el seu perfil més rebel i va apostar per un to moderat per rebatre sense estridències els atacs dels seus companys de debat. Es va defensar amb efectivitat dels nombrosos dards que li va llançar Pedro Sánchez i va recórrer al seu clàssic manual de defensa davant l’allau de retrets de les dretes.

SANTIAGO ABASCAL: Solitari

Malgrat ocupar el faristol central del plató, el candidat de Vox va començar sent el més ignorat de la nit, tot i que va acabar traient petroli de tant buscar el cos a cos amb tots. La majoria dels seus contrincants van voler fer-li el buit per no donar ales a un discurs extremista en les contradiccions del qual només va burxar de ple Albert Rivera, en un intent de tapar la sagnia de vots que a Ciutadans se li escapen camí del partit ultra. Al final tots els altres es van encarar en algun moment amb un Abascal que es va mantenir atrinxerat en els seus missatges apocalíptics més gastats.