Reaccions a la sentència del procés
Un comandament policial afirma que l'educació «alimenta» l'independentisme radical a Catalunya
El secretari general de la Comissaria General d'Informació crida a no «tergiversar la història»

disturbios-bcn /
El comissari principal de la Policia Nacional, José María Borja Moreno, secretari general de la Comissaria General d’Informació, ha estimat que la manera de revertir el radicalisme independentista de joves que causen disturbis a Catalunya passa pel sistema educatiu i per revisar-ne els continguts. Aquest comandament policial ha fet aquesta reflexió en la jornada sobre ‘Discurs de l’odi, radicalització i terrorisme’ organitzada per l’associació Dignitat i Justícia.
Segons el parer de José María Borja Moreno «el que alimenta aquestes ideologies ésl’educació i els seus continguts i és igual que sigui a Catalunya, al País Basc, a Galícia, a Castella o a Holanda». Per això ha estimat que «s’han de revisar aquests continguts i eliminar els que no s’ajusten a les lleis nacionals i internacionals perquè al final poden derivar en actituds radicals».
Ha afegit que «els mitjans de comunicació tenen un paper essencial en com tractin les notícies d’aquests processos i d’alguna manera de vegades en donen algunes que no s’ajusten al que està passant». Però el responsable de la Comissaria General d’Informació s’ha mostrat optimista, ja que creu que encara la situació «és reversible» si es treballa en l’educació, «que és el que farà que al final canviïn les tendències».
Episodis violents
«És a dir, en el sistema educatiu diguem la veritat, no tergiversem la història i ensenyem als joves el que ha passat perquè» altrament «ens trobem que el del carrer està tirant pedres i no sap per què», ha conclòs. De tota manera Borja Moreno ha aclarit que «els episodis violents protagonitzats per joves a Catalunya són fruit del que s’ha vingut larvant al llarg del temps i d’unes idees que han difós i defensat altres actors».
En aquest sentit ha assenyalat que «s’ha de pensar en la responsabilitat dels qui han difós aquestes idees que poden acabar en la recerca de l’eliminació de l’altre». Per la seva part, José Luis Serrano Merí, comissari de la Policia Nacional en cap de l’Àrea d’Estratègia i Prospectiva del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (Citco), ha indicat que «ara caldria començar a impedir que més persones s’afegeixin a aquests grups i que amb el pas del temps comencin a ser residuals perquè ningú més s’adhereix a aquesta ideologia».
La directora general d’Apoyo a les Víctimes del Terrorisme del Ministeri de l’Interior, Sonia Ramos, ha assenyalat que s’ha d’actuar per prevenir discursos d’odi que puguin derivar en radicalització i violència de tot tipus com està passant a Catalunya. Sonia Ramos ha lamentat la impossibilitat que està trobant el seu departament en comunitats autònomes amb governs nacionalistes d’implementar el projecte educatiu del Ministeri de l’Interior pel qual les víctimes del terrorisme exposen els seus testimonis, la qual cosa ha considerat essencial per provar d’evitar processos d’odi i de radicalització.
- ESPORTS ¿Quants diners s'emportaria el Barça per guanyar la Lliga?
- Investigació ¿Quantes hores has de dormir si vius a Catalunya? La Universitat de Columbia ho revela
- En dos anys Catalunya vol incorporar 200.000 migrants al mercat laboral amb el nou reglament d’estrangeria
- Tancada des del 2018 Barcelona estudiarà la viabilitat de reobrir la ‘platja de l’Eixample’ el 2026
- Successos Mort dels germans d'Amer: un va matar a l'altre i després es va suïcidar
- Pressupostos de 2026 Illa rellançarà el dilluns la llei de barris amb una inversió de més de 800 milions
- Novetats en el format RTVE pren mesures amb 'La familia de la tele': separa Aitor Albizua i Inés Hernand de María Patiño i elimina el cor d'un dels seus blocs
- Pederàstia a l'Església La família d'un exalumne de Jesuïtes Casp ja mort denuncia després de veure 'La Fugida' que va patir abusos de Francesc Peris
- Unió Europea Barcelona i una quinzena de capitals europees demanen a la UE un fons per a vivenda de 300.000 milions d’euros a l’any
- Editorial Una investigació lenta