28 maig 2020

Anar al contingut

Exhumació de Franco

Pedro Sánchez promet a les famílies d'enterrats al Valle de los Caídos que podran treure les restes

Fa tres anys i mig que una vintena de famílies espera que una decisió judicial materialitzi els seus drets

Acusen Patrimoni Nacional d'actitud «dilatòria i obstruccionista» per no obrir les criptes de Cuelgamuros

Juan José Fernández

Pedro Sánchez promet a les famílies d'enterrats al Valle de los Caídos que podran treure les restes

Aquest dilluns a la nit, tretze hores abans que la Sala Tercera del Tribunal Suprem emetés la seva decisió sobre l’exhumació de Franco, l’aragonesa Mercedes Abril va rebre a casa seva, a Valladolid, una carta amb capçalera de Presidència del Govern. La firma el president en funcions, Pedro Sánchez, en la missiva que assegura que el seu Executiu ajudarà les famílies que desitgin extreure les restes dels seus antecessors de les criptes de Cuelgamuros.

«No li càpiga dubte del nostre ferm compromís de recolzar-los en els processos de recuperació de les restes dels seus éssers estimats inhumats a la basílica de la Santa Cruz del Valle de los Caídos», conclou la carta. Sánchez fa la seva promesa després de recordar que «per primera vegada en la nostra història democràtica s’ha creat una Direcció General de Memòria Històrica, incardinada en el Ministeri de Justícia, que està treballant en les exhumacions, declaracions de reparació i reconeixement personal a les víctimes de la guerra civil i del franquisme».    

Aquesta carta de Sánchez és resposta a una altra que Abril li va entregar el 26 d’agost aprofitant una de les trobades que el president va mantenir aquest estiu amb col·lectius de la societat civil. Aquell dia li tocava un dels últims torns a les entitats de la Memòria Històrica, i la Mercedes hi va acudir, es va acostar a Pedro Sánchez i li va entregar en mà tres folis en què li explicava un llarg periple judicial, administratiu i sentimental provant de recuperar i enterrar el seu pare, Rafael Abril, assassinat a Calatayud el 17 de setembre de 1936.

Al final de la missiva, actuant com a representant de set famílies més de sepultats sense permís al Valle, la Mercedes concloïa: «Li sol·licitem que s’hi impliqui personalment i faci el possible perquè els treballs per treure les nostres caixes del Valle s'iniciïn  com més aviat millor. Pressionin com a govern el Consell d’Administració de Patrimoni Nacional [...] sisplau, demostrin capacitat i voluntat política per exhumar els republicans del Valle de los Caídos».

No els queda temps

Als seus 87 anys d’edat, Mercedes Abril representa la pressa d’una vintena de famílies que litiguen en diferents esglaons judicials i administratius i que esperaven que els seus parents enterrats al monument sortissin d’allà abans que qui els va manar sepultar.

Però l’exhumació de Franco es fa possible 42 mesos després que aquestes famílies veiessin oberta una finestra legal, i encara no s’han iniciat els treballs a què una decisió judicial els dona dret. La Mercedes és a prop de convertir-se en nonagenària. A la seva carta, Sánchez qualifica el seu cas d’«historial de gran profunditat emocional». El 17 de setembre de 1936, quan al seu pare se’l va emportar un grup de guàrdies civils i falangistes, tenia tres anys.

A l’Associació de Familiars Pro Exhumació dels Republicans del Valle de los Caídos hi ha un altre fill d’afusellat amb 97 anys, i un altre amb 87. «No tenim temps», clama la portaveu, Silvia Navarro, neboda neta de José Antonio Marco de Viedma, assassinat també a Calatayud el 2 del negre setembre de 1936. «Es tracta d’entrar en les criptes i treure les caixes amb restes òssies que estan en bon estat de conservació –explica–. Patrimoni Nacional ha demanat aclariments addicionals a un informe tècnic positiu. Demanem al Govern que sorpassi aquestes dilacions».

L’informe a què es refereix és de l’Institut Torroja de Ciències de la Construcció del CSIC, i afirma que l’entrada a les criptes del Valle és practicable sense malmetre l’estructura del monument. L’informe es va donar a conèixer el passat dia 13 i, quan els familiars ja veien possible materialitzar el seu desig, una reunió del Consell d’Administració de Patrimoni Nacional va tornar a retardar el procediment amb una petició d’informació tècnica addicional.

Reparació

Fa tres anys i mig que una decisió del jutge substitut de primera instància número 2 de San Lorenzo d’El Escorial (Madrid) permet als descendents dels germans Manuel i Ramiro Lapeña, anarquistes afusellats, recuperar-ne els cossos i emportar-se’ls a un panteó familiar. La decisió, del 30 de març del 2016, suposa un precedent clau per a 17 famílies més (cinc d’Àvila, set de Calatayud, una de Valladolid, una de Barcelona, una de Còrdova, una de València i dos de Madrid) que fa lustres que esperen. Hi podria haver més gent, «però hi ha molts que no saben que els seus familiars, en realitat, no són on creuen, sinó a Cuelgamuros», diu Navarro.

Al Valle hi ha 33.833 cossos sepultats, amb majoria de republicans. Una mediació de Jorge Semprún, llavors ministre de Cultura, amb els benedictins que custodien la vall va fer possible treure’n les restes de 80 navarresos. Des d’aleshores, els monjos no han acceptat més mediacions, ni tan sols una que es va intentar el 2010 pel president d’aleshores de Patrimoni Nacional, diplomàtic expert en negociacions, José Luis Rodríguez Spiteri.

L’advocat madrileny Eduardo Ranz, expert en Memòria Històrica, que porta els casos de set famílies, ha assumit la decisió del Tribunal Suprem amb un regust agredolç: «És una bona notícia per a la democràcia i per a la societat espanyoles –diu– però l’objectiu de la Memòria Històrica és reparació, i encara queden les restes de milers de persones per a les famílies de les quals no hi ha reparació. I el dolent és que van complint anys...».

Ranz ha proposat, fins i tot, que Mercedes Abril exposi el seu cas davant del consell de Patrimoni Nacional, en un intent que els seus membres empatitzin.

Famílies al laberint

Un articulat del segle XIX reconeixia en el nostre Ordenament Jurídic el dret a una digna sepultura. Es va implementar per a la repatriació de cossos de soldats caiguts a Cuba, Puerto Rico i Filipines. Ranz el va trobar i el va fer valer per als germans Lapeña, però el ministre de Justícia Rafael Catalá el va derogar –«per estar en desús, quan precisament s’estava utilitzant», ironitza Navarro– just quan Ranz volia argumentar amb ell en altres casos.

El que va passar forma part d’un laberíntic trajecte judicial i burocràtic que encara no ha tingut final per a les famílies, i del qual forma part un argument sostingut durant anys per Patrimoni i els frares, i ara enderrocat pels científics: que no es podien recuperar cossos del Valle de los Caídos pel mal estat de caixes i criptes.

«Es basaven en el deteriorament d’un dels nivells inferiors d’una de sola de les criptes», explica Navarro. «Vam buscar al tercer nivell de l’ossera de la Capella del Sepulcre, i aquests arguments s’han referit sempre al primer nivell», explica Ranz. I la neboda neta de Marco de Viedma sentencia: «Ens fa la sensació que hem estat patint una successió de mentides, de dilacions, un constant actitud dilatòria i obstruccionista».