Els detinguts pels aldarulls: joves, catalans i sense antecedents

Els Mossos d’Esquadra han detingut71 persones després de tres dies d’aldarulls violents. Dilluns en van arrestar 3; dimarts, 30, i dimecres, 38. Són homes molt joves, d’entre 18 i 25 anys (i algun menor d’edat), de nacionalitat espanyola i sense antecedents per fets similars, segons fonts consultades per EL PERIÓDICO. Una mostra que ‘a priori’ permetia treure conclusions sobre el perfil dels «grups violents», en paraules del conseller d’Interior, Miquel Buch. Però no ha resultat possible perquè la conclusió, després d’identificar-los i interrogar-los, és que es tracta d’un col·lectiu «dispar i heterogeni». 

Alguns dels arrestats formen part de col·lectius independentistes, no tots. I no existeix un entramat que els connecti. «Són accions molt violentes i es comuniquen per dur-les a terme a les principals ciutats però no estan tan organitzats com sembla», subratllen fonts policials, malgrat que el col·lapse de l’aeroport del Prat, els aldarulls posteriors a l’intent d’arribar a la seu de la Delegació del Govern o els disturbis generalitzats a l’Eixample després de la protesta davant la Conselleria d’Interior sí que reflecteixen un grau gens menyspreable de planificació.

El que els Mossos observen dins d’aquests escenaris de bogeria urbana és que hi ha diversos grups, sense un vincle entre ells, que sumen les seves accions. Són els que elegeixen quins carrers tallar i on aixecar barricades, porten productes per accelerar les flames, vesteixen roba fosca, es cobreixen amb caputxes i, fins i tot, es protegeixen utilitzant casc i ulleres de jardineria de les pilotes de goma que dispara la Policia Nacional. «No són tants, el que passa és que arrosseguen la majoria, inexperta», afirmen.

Càstigs durs 

Aquest grup reduït que encén la metxa és conscient que les accions poden acabar en causes judicials molt severes. Alguns dels detinguts ja esta en presó preventiva. Després de les protestes de Can Vies, el 2104, hi va haver joves que es van enfrontar a judicis amb peticions de 5 anys de presó. Ara, segons la lectura de la fiscalia, podrien ser penes més elevades si, per exemple, es juga la carta que l’aeroport és una infraestructura crítica el setge de la qual està durament castigat en el Codi Penal. Alguns són conscients que en totes aquestes mobilitzacions hi ha agents de paisà que obtenen càrrega probatòria i que la policia compta amb moltes càmeres, també amb un helicòpter que ho grava tot des del cel. I es cobreixen.

Però la resta, el que «es deixa arrossegar», ho ignora. Aquest segon perfil de manifestants llança pedres, arremet contra el cordó policial o incendia una barricada a cara descoberta. Una mostra d’inconsciència que indica que participen del caos nocturn festivament. Ahir a la nit, quan es va llançar un coet pirotècnic contra un helicòpter de la policia des de la Gran Via, molts van xisclar. Tot i que no va ser un crit de pànic per si l’aparell queia i morien els pilots. Va ser d’eufòria. No per crueltat, subratllen fonts municipals, sinó perquè fan l’efecte de percebre els agents com un enemic inanimat. No veuen després del casc un simple funcionari amb família, una persona amb la qual coincideixen al supermercat.

Notícies relacionades

Les marxes dels somriures

Grups d'extrema dreta i independentistes radicals s'enfronten a Barcelona

A aquests segons, els perden les ganes de lluir l’aventura a les xarxes socials. Dimecres, dos amics es van acostar cervesa en mà al cordó policial i van demanar a un tercer que els fesuna fotografia. És un episodi històric que estableixin que generacionalment els pertany i volen proves gràfiques per captar-lo. Tampoc tenen al·lèrgia als periodistes, a qui aborden sovint per preguntar què opinen sobre l’assumpte.

Ahir a la nit van fer caure un motorista que no volia aturar-se al seu pas. Molts es van acostar per recriminar el gest i aixecar l’home de terra. Aquesta dicotomia batega dins d’una massa multiforme que afirma sentir-se «indignada» per la dura sentència contra els líders del procés. I que coqueteja amb una violència que podria desbordar-se.