CONVERSA AL FÒRUM ATLÀNTIC

Rajoy i González demanen generositat als partits per recuperar l'estabilitat

Els expresidents reclamen la necessitat de pactes d'Estat perquè Espanya avanci en una conjuntura econòmica inestable

L'excap de l'Executiu del PP diu que a Catalunya la situació, malgrat els «problemes» de la sentència, «està anant a millor»

undefined50229266 graf4404  o grove  pontevedra   04 10 2019   los expresident191004144004

undefined50229266 graf4404 o grove pontevedra 04 10 2019 los expresident191004144004 / Salvador Sas

3
Es llegeix en minuts
Pilar Santos

Era la primera vegada que xerraven d’aquesta manera tan tranquil·la en públic. Mariano Rajoy (PP) i Felipe González (PSOE) junts, conversant gairebé durant dues hores davant d’un auditori que li ha rigut les bromes i alguna fanfarronada dita amb gràcia, com quan l’expresident socialista ha deixat anar que ells dos, davant d’una situació política tan enrevessada com l’actual, haurien actuat, «com a mínim», com Winston Churchill. Aquesta broma sobre l’ex primer ministre britànic ha arribat en els últims minuts de la xerrada que més atenció ha copat del cartell de la primera edició del Foro La Toja-Vínculo Atlántico, organitzat a la província de Pontevedra. 

Els dos excaps de Govern han tingut l’oportunitat de tocar diversos assumptes i, amb amplitud, el de la repetició electoral. Tots dos han coincidit en la necessitat de reclamar als partits polítics generositat per recuperar l’estabilitat política i oblidar el «bloquisme», expressió utilitzada per González. 

La gran coalició

Rajoy, que va ser president entre 2011 i 2018, creu que «no és possible» governar sense majoria i ha considerat necessari «un pacte» per a quatre anys «d’acord» amb el que diguin els espanyols a les urnes el 10 de novembre. En aquest context ha recordat que ell ja va proposar al PSOE el 2015 una gran coalició, però Pedro Sánchez la va descartar. La va defensar davant de la direcció del seu partit perquè considerava que havia arribat el moment que els espanyols seguissin la línia d’altres països europeus i trenquessin aquesta «tradició absurda» mantinguda fins aleshores (i fins ara) pels dos grans partits. 

«Han de facilitar que es formi Govern. Si és de majoria, millor; i si no és de majoria, es poden pactar els temes fonamentals en la relació amb Europa i en algunes reformes estructurals que són massa retardades. Això es pot pactar, tot i que no s’estigui al Govern», ha manifestat González, que va ser en la Moncloa entre 1982 i 1996. Rajoy ha mostrat estar d’acord en aquest acord de mínims per evitar el bloqueig. 

Això sí, han discrepat quan la moderadora, l’advocada Miriam González, els ha preguntat si ells dos haurien pogut aconseguir aquesta gran coalició. González ha admès que ell no hauria sigut capaç mentre que Rajoy ha afirmat que considera que sí que hauria pogut arribar a un pacte amb l’exsecretari general socialista.

Els sentiments nacionalistes 

Notícies relacionades

El desafiament territorial també ha ocupat una part de la xerrada. Rajoy ha dissertat sobre la dificultat de «lluitar contra un sentiment» nacionalista tot i que ha afegit que, davant de la «col·lisió entre sentiments, la llei és la que ordena la convivència». «És el que és procedent aplicar en els temps en què vivim», ha afirmat abans de recordar que ell va aplicar per primera vegada el 155 i mostrar-se optimista: «La cosa, per més problemes que puguin generar-se ara en ocasió de la sentència, està anant a millor». 

González ha continuat amb aquest fil i ha declarat que els «sentiments són respectables», però «no són drets». El veterà socialista va rebutjar la idea que la democràcia estigui per sobre de la llei, màxima repetida per part de l’independentisme, perquè «així han començat totes les tiranies». El popular rebutja la reforma de la Constitució atesa l’arquitectura parlamentària mentre que el socialista va defensar la millora de l’article 155 de la Carta Magna per si s’ha de tronar a aplicar. En aquest punt ha revelat que ningú pot imaginar les hores que han arribat a parlar Rajoy i ell sobre el desafiament català, donant a entendre que el polític gallec li va trucar el 2018, quan es va celebrar el referèndum de l’1-O. «Jo sempre he estat i estic disponible si el president del Govern, sigui qui sigui, igual que si em truca el Rei. Per responsabilitat institucional. Si no truca, jo no interfereixo», ha assegurat negant que vulgui ser un «gerro xinès» i «destorbar». S’ha de veure què ha pensat Sánchez al veure la brometa de Churchill