El Suprem dona via lliure a Sánchez per exhumar Franco: «No necessita llicència»

En l’exhumació de Franco, l’interès públic preval sobre el dret individual o qualsevol interès particular de la família del dictador. Aquest principi presideix la sentència que ha donat a conèixer aquest dilluns el Tribunal Suprem, obrint ja la porta a una imminent extracció de les restes de la seva actual ubicació a la basílica de la Santa Cruz del Valle de los Caídos.

El Suprem ha difós la sentència després que, dimarts passat, avancés la decisió unànime per la qual avala el pla del Govern de Pedro Sánchez d’exhumar les restes de Franco i reinhumar-les al cementiri madrileny d’El Pardo.

La sentència suposa una desestimació total dels arguments esgrimits per la família de Franco i la fundació que porta el seu nom, que són tres: inconstitucionalitat del pla del Govern recollit en el Reial Decret Llei 10/2018, irregularitat o il·legalitat urbanística del procés mateix d’exhumació i arbitrarietat en l’elecció del nou emplaçament de la tomba.

Mesura constitucional

Els jutges de la Secció IV de la Sala III de l’alt tribunal aparten els dubtes sobre la inconstitucionalitat d’exhumar Franco, per tal com cap dels parlamentaris que haurien pogut presentar recurs ho va fer. També perquè la justificació de la urgència i necessitat que esgrimeix el Govern s’ajusta al nivell que considera suficient el Tribunal Constitucional.

El de la inconstitucionalitat era el principal argument del recurs dels Franco, al qual «la demanda dedica bona part de les seves pàgines», observa la sentència. Els jutges del Suprem surten al pas d’algunes crítiques cap a la una suposada inexistència d’urgència i necessitat de la mesura aclarint: «El Tribunal Constitucional ha deixat clar que la urgència i necessitat de què parla l’article 86.1 de la Constitució no equival a emergència ni a supòsits de força major». 

A més, la sentència deixa fixat que en cap text legal «es diu que els familiars tinguin la facultat incondicionada de disposar sobre aquestes restes i, en particular, d’impedir en tot cas la seva exhumació». 

El Suprem, a més, no troba discriminació per motius ideològics o religiosos. «No estem davant de l’exhumació d’unes restes dipositades en una sepultura privada, sinó dels que es troben en un lloc rellevant d’una basílica monumental que té el caràcter de bé d’interès cultural protegit», diu la sentència, i afegeix que l’exhumació «certament, té naturalesa política [...] i, fins i tot, una dimensió ideològica, però ni l’una ni l’altra es projecten sobre les conviccions religioses», ja que «no és incompatible amb la llibertat religiosa ni suposa negar o desconèixer les creences de ningú». 

No és obra major

La sentència tanca ja totes les vies de dilació obertes per la representació legal de la família i de la Fundació Francisco Franco, a càrrec de l’advocat Luis Felipe Utrera Molina.

L’última, a més del recurs contenciós administratiu ara desestimat, era una suposada irregularitat en la llicència de l’obra de reobertura de l’actual tomba del dictador. El cas l’estava veient el jutjat del contenciós administratiu 3 de Madrid, el titular dels quals, José Yusti, volia mantenir suspesa de manera cautelar l’exhumació considerant-la obra majori sense pla de seguretat per als operaris.

L’exhumació de Franco, diu la sentència «no sembla presentar particular dificultat. Al cap i a la fi, es tracta d’aixecar una llosa, extreure les restes i reposar el solat original». Aquests treballs, segons l’opinió del Suprem, no són obra major i, sobretot, «no necessiten llicència municipal» ni violen les normes subsidiàries de l’Ajuntament de San Lorenzo d’El Escorial, terme on hi ha el Valle de los Caídos.

A més, entrar a la basílica per treure les restes de Franco no afecta la inviolabilitat dels llocs de culte, ja que aquest blindatge «no exclou la vigència i aplicabilitat de les lleis a l’interior de la basílica», diu la sentència, que subratlla en dues ocasions que el Valle de los Caídos «és un bé de titularitat pública estatal, tot i que s’hagi confiat la seva administració a la Comunitat Benedictina».

A l’Almudena, no

«No forma part ni del dret a la llibertat religiosa ni del dret a la intimitat personal i familiar tenir sempre l’última paraula sobre el lloc de sepultura dels parents», afirma la sentència per explicar per què desestima la queixa dels Franco perquè el Govern central els impedeixi reinhumar el general a la catedral madrilenya de l’Almudena. 

El Suprem no hi veu raons de seguretat que desaconsellin la ubicació decidida per l’Executiu, el cementiri madrileny d’El Pardo-Mingorrubio. La sentència troba justificat «que es doni preferència als interessos públics davant les pretensions de la família». 

Notícies relacionades

Pedro Sánchez promet a les famílies d'enterrats al Valle de los Caídos que podran treure les restes

El Govern dubta que pugui exhumar Franco abans del 10-N

En tot cas, argumenta la sentència, «tampoc ens han dit els recurrents per què no els sembla acceptable la inhumació de les restes del seu avi al cementiri d’El Pardo [...], on descansen els de la seva àvia».

El ponent de la sentència, el magistrat Pablo Lucas Murillo de la Cueva, incideix al final en el caràcter públic i no privat de l’exhumació de Franco. «Hem de reiterar –escriu– que no ens trobem davant un assumpte estrictament privat, circumscrit a l’àmbit de la intimitat familiar, sinó davant la destinació que legalment s’ha de donar a les restes d’un personatge públic de la rellevància que s’ha remarcat».