10 d’ag 2020

Anar al contingut

EL TAULER POLÍTIC

PNB i Bildu, una relació distant

Catalunya és el «model que no s'ha de seguir» per als d'Urkullu, que defugen la via unilateral i prefereixen aprofundir en l'autonomisme

Les enquestes assenyalen que la societat basca aprova els pactes dels nacionalistes moderats amb els socialistes

Rosa Paz

PNB i Bildu, una relació distant

Bernat Vilaro

Molts analistes van imaginar que el final d’ETA aniria seguit d’una aliança entre el PNB i l’esquerra ‘abertzale’ dirigida a aconseguir un autogovern més gran del País Basc o directament la independència. No obstant, la realitat dels set anys transcorreguts des que l’organització terrorista va anunciar el cessament definitiu de la violència ha sigut una altra de molt diferent.

Aquesta setmana s’ha vist, per exemple, amb quina duresa han criticat el ‘lehendakari’, Iñigo Urkullu, i el mateix PNB, “la falta de sensibilitat i respecte a la memòria de les víctimes i el dolor de les seves famílies” i l’absència d’“un compromís ètic” dels sobiranistes pels homenatges a etarres excarcerats realitzats a les poblacions guipuscoanes d’Hernani i Oñati, que el Govern ha portat a la fiscalia. Ha sigut una prova de la distància que separa les dues forces polítiques.

El tracte a les víctimes d’ETA és una de les qüestions que allunyen el PNB i EH Bildu (EHB), especialment des que Urkullu va decidir abocar-se en el reconeixement dels damnificats pels atemptats etarres i demanar perdó en nom del Govern basc i en el seu propi “per haver arribat tard a la sensibilitat i resposta que mereixien les víctimes”. Aquestes paraules del ‘lehendakari’ són del 2015, i, almenys des d’aleshores, reclama, sense èxit, una autocrítica similar a l’esquerra ‘abertzale’.

Aquesta no és, no obstant, l’única desavinença entre els dos partits, que mai van tenir més sintonia que l’estrictament nacionalista. Si abans la distància era ideològica –esquerra/dreta–, ara la discrepància més gran està en l’aposta decidida del PNB per aprofundir en l’autogovern i l’autonomisme, relegant els seus afanys independentistes a una qüestió simbòlica. De fet, per a Urkullu i el seu partit el procés català “és l’exemple que no s’ha de seguir”, perquè la seva intenció és buscar el consens amb totes les forces polítiques, nacionalistes i no nacionalistes, i defugir la confrontació amb l’Estat i, sens dubte, la ruptura unilateral. Així ho expliquen fonts del PNB, que han vist amb gran preocupació el que ha passat a Catalunya i les seves conseqüències no només judicials sinó també de divisió de la societat catalana.

La posició d’EH Bildu és divergent. A l’esquerra ‘abertzale’, la plantada dels independentistes catalans davant l’Estat s’ha vist amb admiració i certa enveja, cosa que els ha portat a intensificar les seves relacions amb els partits sobiranistes catalans, primer amb la CUP i més recentment amb ERC, amb qui es van presentar a les eleccions europees.

Creix el suport a l’Estatut

Però el partit que dirigeix Andoni Ortuzar des de Sabin Etxea està còmode en la seva posició, que està recolzada majoritàriament per la societat basca. No només pels bons resultats electorals que obté en tots els comicis, sinó també perquè els sondejos demostren l’escàs recolzament dels bascos a la independència (un 22%, segons l’últim Euskobaròmetre publicat el 26 de juliol), mentre creix el suport a l’Estatut, que si es ratifiqués ara obtindria un suport superior (59%) al que va obtenir el 1979 (53%).

De la mateixa manera, la ciutadania basca recolza els pactes dels ‘jeltzales’ amb el Partit Socialista d’Euskadi (PSE), no només en el Govern basc sinó també en ajuntaments, diputacions forals i juntes generals. L’esmentat Euskobaròmetre reflecteix que el 86% dels enquestats aprova la gestió del govern de coalició PNB/PSE davant el 12% que la suspèn. A més, el 36% recolza els pactes locals i provincials d’aquests dos partits davant el 20% que hagués preferit un pacte purament nacionalista amb EHB. Ortuzar i Urkullu no remen contracorrent sinó amb el vent a favor de la ciutadania basca.

La gran distància que separa el PNB de Bildu es manifesta també en el fet que, com que a la coalició de govern amb el PSE li falta un vot per a la majoria absoluta, Urkullu l’ha buscat en el PP per aprovar lleis i prespuestos abans que en el partit ‘abertzale’ radical. El PNB i el PSE tenen una llarga tradició de col·laboració, ja van governar en coalició durant 11 anys entre 1987 i 1998, i no competeixen pel mateix electorat, cosa que facilita també els acords.

A poc a poc el PNB i Bildu han deixat també de competir pel mateix electorat, tret d’en algunes comarques de Guipúscoa, la més nacionalista de les tres províncies de la comunitat autònoma basca. Les distàncies que separen els dos partits es manifestaran també aquesta tardor en la ponència del nou Estatut, en la qual EHB presentarà el seu propi projecte de màxims, mentre el PNB busca un text negociable amb totes les forces polítiques.