Casado es fa fort al PP després de retenir el Govern de la Comunitat de Madrid

El líder dels populars va tenir un mal resultat a les eleccions generals. Va baixar fins als66 escons després d’una campanya electoral controvertida en què es va radicalitzar per intentar frenar la fuga de vots a Cs i Vox, amb escassos fruits. Unes setmanes després, en els comicis autonòmics i locals, Pablo Casado va perdre un grapat de majories absolutes i, en un moment en què se sabia qüestionat internament, molt, va decidir demanar una treva interna i confiar-ho tot a saber teixir aliances amb els taronges i els ultres, seguint amb matisos el model d’Andalusia. Va provar de conservar places clau per als seus com els governs regionals de Madrid o Múrcia, tot i que això signifiqués repartir el poder amb aquells que, a més, són els seus adversaris polítics principals en el terreny del centredreta. Finalment ho ha aconseguit, superant els grandiloqüents ‘peròs’ que els d’Albert Rivera i Santiago Abascal s’han creuat durant totes aquestes setmanes de negociació, colant-se de tant en tant fins i tot insults que s’han fet cèlebres a les xarxes socials.

Així, després d’aferrar-se a un altre pacte de característiques similars per arrabassar-li a Manuela Carmena l’ajuntament de la capital, ara veurà com la seva companya de files i aposta personal, Isabel Díaz Ayuso, es converteix en presidenta de la comunitat. I podrà respirar tranquil durant una temporada perquè malgrat haver perdut quota de poder territorial respecte a fa quatre anys, els seus crítics li reconeixen haver aguantant aparentment l’envit de Cs i Vox.

Lleis LGTBI

En el cas de Madrid el colofó va arribar aquest dijous. A primera hora Rocío Monasterio, del partit ultra, va presentar públicament un document, de tot just tres folis, amb les seves exigències definitives per recolzar la investidura de Díaz Ayuso. El text deixava enrere alguns dels seus plantejaments més radicals com l’exigència de la derogació de les lleis LGTBI, punt que s’havia convertit en el principal escull de les negociacions a tres (van acabar sent converses d’un trio malgrat les reticències inicials de Ciutadans a seure i fotografiar-se amb Vox). Monasterio també va renunciar que l’esmentat document hagués de portar la firma dels caps autonòmics del PP i Cs, conformant-se amb un aval i un compromís verbal per part de tots dos.

La confirmació oficial que l’acord estava fet va ser el moment en quèIgnacio Aguado, el president dels taronges a Madrid, va sortir a la palestra a acceptar davant l’opinió pública l’últim document de propostes que Vox havia posat sobre la taula. "No són incompatibles [amb el pacte que firmem amb el PP]", va assegurar Aguado, referint-se al pacte previ al qual ell havia arribat amb Ayuso fa unes setmanes.

Per la seva banda, qui està cridada a ser la pròxima presidenta de Madrid també va comparèixer davant els mitjans per garantir que faria seves les iniciativesdels de Vox en el seu discurs d’investidura, que podria ser pronunciat la setmana que ve. "No són qüestions excessives", va assegurar. "Per fi hem culminat amb èxit aquests mesos de negociacions", es va felicitar l’aspirant popular, que ara queda a l’espera que el president de l’Assemblea madrilenya, Juan Trinidad, convoqui una ronda de contactes amb els grups parlamentaris per fixar definitivament la data en què serà proposada i votada com a presidenta potencial.  

Les propostes de Vox 

El pacte al que s’ha arribat finalment deixa fora del govern els d’Abascal, tot i que aconsegueixen introduir a l’agenda madrilenya qüestions com incorporarel terme Natalitat a la Conselleria d’Assumptes Socials i Família; el compromís de respectar "la potestat dels centres educatius d’adaptar els continguts formatius a l’ideari del centre" o reduir al màxim tots els impostos existents a Madrid.

Notícies relacionades

El PP, Cs i Vox a punt de tancar el seu acord per a Madrid

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Però entre els plantejaments amb més calat ideològic destaquen la intenció de garantir que "qualsevol tipus d’assetjament, discriminació o violència" sigui tractat "de la mateixa forma" o que els cossos i forces de seguretat de l’Estat tinguin accés directe a la informació de què disposa l’Administració sobre els estrangers en situació irregular, una cosa que ja van intentar a Andalusia.