Anar al contingut

INVESTIGACIÓ SOBRE L'1-O

L''arquitecte' del procés va contemplar "repatriar" funcionaris "no catalans"

La Guàrdia Civil torna a posar Carles Viver Pi-Sunyer en l'epicentre de la creació de les estructures d'Estat

L'institut armat exposa que també va plantejar desincentivar inversors amenaçant amb expropiacions

J. G. Albalat

L''arquitecte' del procés va contemplar "repatriar" funcionaris "no catalans"

La Guàrdia Civil exposa en una sèrie d’informes que Carles Viver Pi-Sunyer, considerat l’arquitecte del procés, "contemplava" que als funcionaris de l’Estat destinats a Catalunya "que o bé no fossin catalans d’origen o bé pertanyessin a determinats cossos de l’Administració" se’ls "repatriés" a Espanya "i no se’ls permetés accedir a la nacionalitat catalana". L’expresident del Consell Assesor per a la Transició Nacional també va plantejar que, per desincentivar inversors, se’ls recordaria que es podia legislar sobre "expropiació forçosa" o "pressionar les empreses i grans fortunes" per "les conseqüències de tenir el nou Estat [català] en contra". Així consta als documents que l’institut armat ha entregat al jutjat de Barcelona que investiga l’1-O.

El també exmagistrat del Tribunal Constitucional torna a estar, segons la Guàrdia Civil, en l’epicentre de la creació de les denominades estructures d’Estat d’una Catalunya independent, malgrat que la magistrada que l’investigava va decretar fa uns mesos l’arxiu de la causa contra ell. Per a això, l’institut armat ha analitzat els documents i altres materials intervinguts durant els registres practicats el 20 de setembre del 2016, quan aquest jurista era director de l’Institut d’Estudis d’Autogovern.

La Guàrdia Civil sosté als seus informes que Viver Pi-Sunyer, al seu entendre, va actuar "d’assessor, d’ideòleg, de redactor, de coordinador i de supervisor" de les normes legals necessàries per "fer efectiva la república", que van tenir "com a màxima expressió" la llei del referèndum de setembre del 2017 i la de transitorietat jurídica d’octubre del mateix any.

Els investigadors necessiten en els seus escrits les reunions que va poder mantenir l’expresident del Consell Assessor per a la Transició Nacional amb membres del cessat Govern de Carles Puigdemont i diputats independentistes. A més, assenyalen, del material confiscat es desprèn que l’Executiu català "tenia preparades més del 50%-60%" de les estructures d’Estat i un 80% respecte a les disposicions normatives.

L’"estratègia de secessió"

En aquest sentit, la Guàrdia Civil afirma que Viver "va participar en el disseny, coordinació i implementació de l’estratègia de secessió". Els agents apunten que a ell se li van encomanar determinades lleis sobre la recaptació d’impostos  i sobre la "integració voluntària del personal de l’Administració de l’Estat" al nou cos de funcionaris en una Catalunya independent, entre d’altres.

És allà on, segons els informes de la Guàrdia Civil, Viver contemplava la "repatriació" de determinats col·lectius de funcionaris a Espanya, alhora que recomanava que "si no es desitjava reclutar personal de fora de Catalunya, es matisés amb l’exigència d’una sèrie de nivells i proves lingüístiques" i, d’aquesta manera, es limitava la selecció.

"Sorprenents van ser, com menys, les seves propostes per contractar personal, obres i serveis", subratllen els escrits. Respecte al fitxatge d’alts càrrecs, puntualitzen, "explicava que eren senzills de contractar perquè no es necessitaria ni publicitat ni formalització prèvia a la desconnexió i es podrien camuflar a través de càrrec de confiança i fórmules de dret privat a través de fundacions o societats". Quant als càrrecs intermedis, detalla la Guàrdia Civil, la selecció "hauria de realitzar-se per conviccions personals, servei al país i perspectives d’ascens."