Anar al contingut

NOU ESLÒGAN SOBIRANISTA

'Ho tornarem a fer'... però, ¿què?

L'independentisme adopta la frase de Cuixart al judici de l'1-O, però li dona significats diferents en funció del partit o entitat

Júlia Regué Xabi Barrena

'Ho tornarem a fer'... però, ¿què?

PATRICK SEEGER

La campanya d’Òmnium ‘Ho tornarem a fer’ dona per a una classe de semàntica. O dues. Tot neix en el torn d’últimes paraules del judici del procés. És allà on el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, teixeix una intervenció en defensa dels valors democràtics que conclou amb el seu “Ho tornarem a fer”. Després, en aquesta societat que en 280 caràcters et fa una teoria i, en un ‘fil’ de cinc tuits, una tesi doctoral, aquest “Ho tornarem a fer” en el context d’un judici per rebel·lió i sedició va ser entès per molts com una advertència que s’anava a tornar a intentar un acte unilateral. Una vegada que Òmnium va convertir les paraules del seu cap en campanya, la resta d’actors independentistes van adoptar la construcció. Però cada un li va donar al pronom ‘ho’ el significat que va voler. I la pregunta sorgeix espontània: ¿què és el que tornaran a fer?

Òmnium Cultural

‘Ho tornarem a fer’ és el segon episodi de la campanya ‘Judici a la Democràcia’, amb el qual l’entitat sobiranista pretén denunciar la “vulneració de drets fonamentals” i el “retrocés democràtic de l’Estat”. Sota aquesta premissa, l’eslògan expressa la “determinació de tornar a exercir-los tantes vegades com faci falta fent ús, si és necessari, de la desobediència civil col·lectiva i no-violenta”. El portaveu de l’entitat, Marcel Mauri, avisa que “condemnar els presos polítics implica criminalitzar aquests drets” i que, si el Tribunal Suprem ho fa amb una sentència condemnatòria, tenen l’“obligació de tornar a exercir-los”. En una carta des de Lledoners, llegida en l’obertura de les jornades sobre desobediència civil, el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, va fer una crida a la “mobilització constant i perseverant” per respondre a la resolució i va animar al sobiranisme a “fer de la pràctica no-violenta la seva principal arma”.

ERC

Els republicans donen a l’‘ho’ un significat molt semblant al d’Òmnium. “Significa que ERC no renuncia a res i que som persistents en la defensa dels drets i llibertats tant individuals com col·lectives”, apunta la portaveu Marta Vilalta. No hi ha, doncs, cap apel·lació a noves accions unilaterals, molt en la línia del ‘pla canadenc’ que va presentar Roger Torrent dijous. “Continuarem mobilitzant-nos, tornarem a defensar la llibertat d’expressió i el dret a la protesta. Que tornarem a votar, perquè és a través de la democràcia com es resoldrà el conflicte”, diu la republicana. I ho sintetitza en una sola frase. “Farem tot el que permeti guanyar a l’independentisme i no farem allò que no els faria ni guanyar ni avançar”. És a dir, no hi ha, doncs, en allò de “tornar a votar” cap apel·lació a noves accions unilaterals i sí una adscripció al ‘pla canadenc’ que va presentar Roger Torrent dijous.

JxCat

L’espai postconvergent tampoc ofereix massa concrecions. No obstant, l’entrevista de Jordi Sànchez a EL PERIÓDICO de diumenge sí que apunta a mobilitzacions permanents per donar resposta a la sentència del procés, si és condemnatòria. “Si la gent decideix plantar-se i romandre durant dies als carrers de Barcelona, benvinguda sigui aquesta decisió”, apuntava el candidat de JxCat a les últimes eleccions generals, que no obstant rebutja una nova proclamació de la independència després de la resolució del Suprem.  Quim Torra ha iniciat una «ronda de contactes» i Carles Puigdemont es va reunir dissabte a Ginebra amb membres representatius de tot l’independentisme, cosa que demostra que s’escampa la desorientació sobre el futur immediat.

Assemblea Nacional Catalana (ANC)

La presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, interpreta que ‘Ho tornarem a fer’ apel·la a l’“objectiu legítim de la independència” amb la combinació d’una “legitimitat democràtica” –amb les lleis de desconnexió–, una “majoria parlamentària convençuda” i una “ciutadania organitzada”. “No vol dir que calgui fer un referèndum, ja el vam fer l’1-O”, etziba, i crida a analitzar les “errades” del 2017 per generar les condicions per formalitzar sense terminis una declaració unilateral d’independència “que sigui efectiva”. 

CUP

Els anticapitalistes afirmen que l’eslògan respon a un encàrrec per “treballar més d’hora que tard per al dret a l’autodeterminació”. “Catalunya ha de ser el que la seva gent vulgui que sigui, i ara mateix no només no és possible, sinó que hi ha gent a la presó i a l’exili per haver buscat maneres de fer-ho”, reflexiona el diputat Carles Riera. Aposta per buscar acords més amplis, sense deixar de banda la “via unilateral” i la “desobediència”, tot i que considera que ara “no es donen les condicions” per endinsar-se en aquest camí, per la qual cosa tampoc creu que sigui el moment d’impulsar un altre referèndum o de declarar la independència.